La Titellada 2018 va arribar ahir diumenge 20 de setembre a la seva cloenda –després d’un llarg cap de setmana ple d’activitats (veure aquí)– amb l’espectacle “L’Angeleta” de la companyia Tactilicua, l’estrena d’una obra de titelles de guant original de Lídia Clua i interpretada per la mateixa autora i el titellaire Litus Codina.

Els membres de l’Associació de Titellaire de Roquetes, organitzadors de La Titellada.

Una obra certament original que sembla feta per entretenir els infants però que a mesura que es desplega va mostrant la seva verdadera intenció de dirigir-se a un públic mixta i més aviat adult.

L’autora s’ha volgut centrar en una època, la dels anys 60, i una geografia, la catalana i l’espanyola per extensió, quan la vida domèstica estava dirigida més per la ràdio i les cançons de moda que per la televisió. La història, senzilla però contundent, ens situa en aquell època de canvi quan el procés d’alliberació de la dona iniciava  les seves espirals ascendents.

L’obra pot despertar un gran interès en els medis escolars i familiars en mostrar com es va passar d’una època a l’altra, sempre sota l’empara d’unes músiques que van acompanyar aquesta transició d’una vida sotmesa a una vida de llibertat, amb els Beatles com la banda sonora ‘ie-ie’ per excel·lència d’un transcendental canvi de mentalitat.  Avui, la canalla es pensa que sempre s’ha viscut amb l’actual règim de llibertat –al menys en les actuals classes mitges del país, no pas en altres cultures i països– i ignora que hi van haver moments de canvi amb dramatismes d’alt voltatge.


L’època dels anys 60 està molt ben representada per l’escenografia general de l’obra –una gegantesca ràdio de les antigues, quan es buscava l’emissora amb el radial i s’emetien serials, els antecedents de les actuals sèries televisives– ràdio que serveix també de castellet per als titelles, amb diverses obertures que permeten elaborar una narrativa distribuïda en l’espai.

També els titelles encaixen amb l’estètica de l’època, molt ben resolts plàsticament amb cares que semblen sortides dels antics anuncis, com les llimones boniques a les que es fa referència a l’obra, que per dins però són terriblement àcides.


Es nota aquí la llarga experiència com a manipuladors dels dos titellaires, que han de fer front a una acció vertiginosa en la que de tant en tant els personatges dels titelles han de sortir fora del castellet, desdoblats en els mateixos actors. Una acció trepidant que busca un ritme impecable fet de cançons, escenes domèstiques i sortides amb l’altre gran protagonista de l’espectacle: els cotxes, que tanta importància tenien en l’època –i la segueixen tenint encara, per descomptat– .

El duet Clua-Litus ha creat una obra molt atractiva que despertarà sens dubte un gran interès en aquelles persones amb ganes de conèixer i reviure la història recent de l’alliberació femenina al nostre país. Una obra per a petits i grans, en la que es mostra com les flors i violes dels contes infantils amaguen acideses, amargures i desenllaços sorprenents.