L’edifici del Bob Baker Theater a la ciutat de Los Angeles. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

El Bob Baker Theater es va posar en marxa a la ciutat de Los Angeles l’any 1961, gràcies a la iniciativa del creador de marionetes Bob Baker i del seu soci Alton Wood. L’any 2009, quasi cinquanta anys després i volent reconèixer la seva permanència ininterrompuda, l’Ajuntament de Los Angeles va decidir concedir-li la categoria de Monument Històric Cultural de Los Ángeles.

De l’èxit d’aquest teatre, -a banda de deixar-ne constància la seva vida longeva- en són prova  dos fets  ben determinants. En primer lloc, el de penjar a diari el preuat cartell: “exhaurides totes les localitats per a la funció d’avui.” I en segon lloc, una venda anticipada d’entrades que funciona en tot moment i a tot drap.

L’estoc de marionetes que posseeix el Bob Baker Theater es situa a la ratlla de les tres mil, i és habitual que en cadascun dels seus espectacles n’arribin a actuar un centenar.

Bob Baker, acompanyat per algunes de les seves marionetes. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

Qui és , com és però, Bob Baker? Un aspecte destacable en la seva biografia és l’inici de la seva activitat artística i professional a una edat molt prematura.

El seu germen vocacional  fa “clic” quan a l’edat de sis anys, el seu pare el du a veure una funció de titelles a Hal Roach Studios. Fascinat per aquella disciplina artística, la seva primera marioneta l’adquireix en una botiga d’atrotinats objectes de segona mà, pel preu d’un dòlar que treu de la seva guardiola.

La segona adquisició, a un preu una mica més elevat, va ser una marioneta que reproduïa el personatge de Mickey Mouse. Aquest contacte primerenc amb el famós ratolí, segur que va tenir a veure amb la seva posterior relació artística amb la poderosa factoria Disney.

El mundialment famós Mickey Mouse. La seva imatge s’ha prodigat en  tots els mitjans de comunicació possibles:dibuix de còmic,cinema d’animació, sèrie de televisió, marioneta, titella, ninot, cromo, llibre, cartell, etc., etc. Foto d’arxiu.

La tercera adquisició va concretar-se en les figures de dues marionetes iguals que representaven un parell de soldats amb acolorits i vistosos uniformes i barrets. Segurament, en la seva posterior estètica barroca pel que fa al vestuari i també en el recurs de fer aparèixer sovint una mateixa marioneta duplicada o triplicada o seriada, hi té a veure la influencia d’aquelles dues marionetes-soldat adquirides en la seva infantesa.

Model de marioneta multiplicada, creada per Bob Baker. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

El petit Bob, li deia als seus pares i familiars: “per favor, quan vulgueu fer-me un regal, que sigui sempre una marioneta!”.

A l’edat de vuit anys, cada dissabte, -com que no era dia d’escola- ja oferia una petita representació –gratuïta i no remunerada- en uns grans magatzems del edifici Bullocks-Wilshire, la qual era contemplada amb gran satisfacció pels propietaris, dependents i clients d’aquells magatzems, del tot admirats en veure com un nen tan petit era capaç d’aquelles habilitats.

No va trigar gaire, però, a cobrar 15 dòlars a canvi de fer actuar les seves marionetes en la celebració d’una festa d’aniversari.

Als 10 anys, aconsegueix actuar al Theater of Magic Stings, local que oferia una programació molt variada concebuda com a motor per a estimular en tota mena de públics, l’amor i l’admiració per les arts escèniques.

Bob Baker era un exitós i sol·licitat artista abans d’arribar a la pubertat! A partir dels catorze anys es pot considerar que ja gaudeix plenament d’ofici i benefici com artista de marionetes.Un grup de marionetes esquelets, aptes per a escenes tràgiques i també, per què no?, per a escenes divertides. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

Actua constantment a Los Angeles i a d’altres ciutats. Una pràctica que li procura una exquisida tècnica tant en la construcció com en la manipulació i fa que se li obrin altres portes. Treballa també com assessor d’animació a diversos estudis cinematogràfics, els famosos Disney entre d’altres.

Participa com a constructor de marionetes a la pel·lícula en blanc i negre: Bluebeard (Barba Blava) dirigida per Edgar G. Ulmer i protagonitzada per John Carradine. A l’argument apareix el personatge de Gastón Morell, un psicòpata assassí que es dedica a escanyar dones amb la seva corbata i llençar-les al riu Sena. Com a coartada per aparentar ser un bon ciutadà, el fosc personatge regenta un petit teatre de marionetes instal·lat en un dels parcs de París.

Marioneta amb aires mefistofèlics , construïda per Bob Baker per a la pel·lícula “Bluebeard”.Fotocinestonia.blogspot.com

En una altra de les seves col·laboracions en el cinema, a la pel·lícula GI Blues, Bob Baker comparteix seqüència amb la gran estrella del rock Elvis Presley. El mític cantant de Memphis, interpreta Heart of Wood a dues veus. La veu que l’acompanya pertany a un titella femení  construït i manipulat per Bob Baker.

Fragment de la pel·lícula “GIBlues”. Elvis Presley , cantant a duet amb la seva partenaire titella, creada i manipulada per Bob Baker. Foto Elvis Movie Songs

L’actriu i cantant Liza Minelli va manifestar públicament i en més d’una ocasió, la seva admiració per aquell mestre inigualable a l’hora de fer néixer i expressar-se un titella o una marioneta.

Sense abandonar mai el teatre de marionetes viscut en directe, Baker continua col·laborant en el cinema i la televisió en qualitat d’assessor d’animació, ho fa per exemple a la famosa sèrie Puppetoons dirigida per George Pal.

Alhora, Baker s’ocupa de gestionar i aconseguir el reconeixement sindical de l’ofici de titellaire, de la mateixa manera que el tenien reconegut tots els actors i actrius. La reivindicació va ser molt agraïda pel sector de constructors i manipuladors, fins aquell moment mancats d’una identitat professional oficialitzada.

Al plató de rodatge, s’enllesteixen els detalls per a enregistrar una seqüència de la sèrie “Puppetoons”, interpretada per un personatge  titella. Foto Woordpress

Una de les troballes estètiques més originals de l’estil Baker quan treballava en el teatre, era fer que en ocasions les marionetes no entressin i sortissin de l’escenari pels costats o per sota, sinó que fessin aparició  des del fosc, -sorgint al mig d’un escenari sense il·luminar- com per art de màgia. Hem de suposar que aquesta tècnica –res a veure amb els trucs de l’anomenada llum negra- la va manllevar del cinema o del teatre fet per actors de carn i os.

Quan es requeria de Baker que definís l’estil dels seus espectacles, apuntava que les seves marionetes eren sofisticades, com pertanyents a l’estètica barroca i colorista del cabaret, el vodevil i el musical, característiques barrejades amb la tècnica titellaire del Kabuki.

Una sofisticada marioneta, pertanyent a l’ampli  fons que posseeix el teatre creat per Bob Baker i Alton Wood. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

El local del Bob Baker Theater, des de la seva inauguració l’any 1961, sempre ha funcionat canalitzat per dos vessants. En primer lloc, dedicant-se a programar els seus espectacles pròpiament dits. I en segon lloc, sent també un aparador, un museu o exposició permanent que exhibeix la seva amplia col·lecció de titelles i marionetes, tots i totes procedents d’una factura artesanal que sempre els construeix un a un.

Marionetes creades des d’un concepte de fantasia propera al Broadway dels grans musicals i al Hollywood de les pel·lícules amb un cromatisme de technicolor. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

Un dels espectacles més exitosos del Bob Baker Marionette Theater va sorgir a partir d’un argument on el punt de partida era un conjunt  de joguines que cobraven vida. Joguines que d’entrada no tenien la condició de marionetes o titelles, però que en ser adaptades i bellugades per a la manipulació, es convertien en màgiques marionetes o màgics titelles objecte.

Marionetes que ens remeten a les clàssiques  joguines de pelfa. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

Una realitat evident en l’estètica de les marionetes de Bob Baker, és la influència exercida per la seva ciutat. Aquell Hollywood esplendorós i technicolor bressol del cinema clàssic i exhibidor de tot el glamur i sofisticació de  les grans dives del cel·luloide.

Unes actrius mítiques, que entronitzades per una fama i acceptació  mundial, interpretaven –el feminisme encara no tenia la vigència i activitat actuals- artificiosos personatges de dones que es movien com elàstiques panteres, que es deixaven retratar com deesses olímpiques,  i seduïen els personatges masculins amb aquell poder irresistible i característic de la “femme fatale”…

Una marioneta molt diva i molt gata maula…Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

Una particularitat arquitectònica del Bob Baker Theater que afavoreix la comunicació amb el públic és la supressió de l’escenari elevat. El terra d’aquest, i el terra de la platea, es troben situats al mateix nivell.

Bob Baker va morir l’any 2014 a l’edat de 90 anys. I fins a la seva defunció va ser l’únic constructor de marionetes amb autorització de  la poderosa companyia Disney per a reproduir els seus personatges.

Manipuladores i marionetes en plena actuació. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

L’any 2017, el diari Los Angeles Downtown News, publicava que en un futur més o menys pròxim però encara sense determinar…, el teatre es veuria afectat per un “curt” període de parèntesi en la seva activitat,  degut a que l’edifici on actualment s’ubica s’hauria de sotmetre a una reforma immobiliària destinada a construir-hi apartaments de luxe. Aquesta remodelació, -amb tuf descarat a suculent negoci- tindria com a resultat final una prestació de serveis mixta, de manera que l’edifici acolliria els nous apartaments i alhora la continuïtat del Bob Baker Marionette Theater adequat aquest a la nova infraestructura de l’edifici.

A dia d’avui, finals d’estiu del 2018, –no sabem si ja adaptat o encara pendent d’adaptació?- la bona notícia és que el teatre continua funcionant amb la normalitat i lluïment de sempre… És molt d’agrair que la sempre voraç i depredadora  especulació immobiliària no s’hagi “carregat” un Monument Històric Cultural de Los Angeles.

La publicitat, un reclam molt americà a l’hora de vendre el producte. Cal anunciar-se sempre, ja sigui mitjançant una enorme tanca, o un respectable cartell, o una petita targeta. Foto Courtesy Bob Baker Marionette Theater

DAMIÀ BARBANY