Pont del Diable (Rakotzbrücke) a Kromlauer Park, Gablenz, Alemanya. Fotografia de Kilian Schönberger.
Sabut és que a Catalunya es viuen moments confusos i delicats. Des de Putxinel·li, ens interessa especialment construir ponts, mai trencar-los. El titella i les arts que se li associen són en la seva essència cosmopolites, mestissos i integradors. Ho hem dit moltes vegades des d’aquesta revista: el teatre de titelles permet realitzar aquesta paradoxa: la distància uneix. Des d’aquest punt de vista, les diferències són la sal de la vida: només quan s’accepten funcionen com a element unificador.
Des d’aquí volem manifestar la necessitat de respectar totes les diferències per aixecar els corresponents artefactes d’unió, que podem resumir en la paraula Ponts. Què és Putxinel·li sinó un simple pont que uneix cultures, ciutats, països i sensibilitats diferents? Què són els festivals, els teatres, els museus, sinó simples ponts? Acceptant la més extrema diversitat de les formes i les idees, es permet la trobada i la concòrdia.
Bonecos de Santo Aleixo, a Évora.
Després d’acceptar que cadascú pensi i defensi el que vulgui, els titelles ens proposen distanciació: deixar que les emocions s’encarnin en els ninots per poder-los veure amb perspectiva, sense que ens arrosseguin en les seves espirals diabòliques. Vet aquí una de les raons principals de que el teatre de figures sigui avui en dia una de les formes de l’art més avançades i que més interessen als creadors.
Apostem per deixar que la porra es quedi en mans dels titelles, i no hem de permetre que baixin al carrer i ens la prenguin els polítics i els posseïts per la veritat. La història ens ensenya com acaben les societats que posen en mans dels seus polítics i il·luminats la porra simbòlica dels titelles populars.
L’emoció és lícita, no podria ser d’una altra manera, fins i tot quan gira sobre si mateixa i es converteix en remolí. Però quan els remolins s’ajunten sota símbols i banderes, llavors es converteixen en un perill, en una amenaça. En buscar la seva afirmació, trenquen tots els ponts.
Per construir un pont, es necessiten dues ribes. Per això se’l considera com un dels avenços més importants de la civilització humana. La proposta és aplicar criteris de creativitat al conflicte irresoluble per inventar aquells artefactes que, des de l’acceptació de la diversitat, possibilitin la unió. Els titelles són un exemple i marquen un camí.
Titelles i ponts, o el desenvolupament de l’art de la distanciació que uneix.
