Ha arribat a aquesta redacció la trista notícia de la mort sobtada del gran actor i titellaire Miquel Gallardo, el dilluns 12 de juny de 2017, d’un atac al cor. Gallardo va ser un autor i intèrpret de diversos espectacles memorables, com ‘Don Juan, memoria amarga de mi’ o ‘Diagnòstic: Hamlet’, en els quals va desenvolupar amb enorme mestria la difícil especialitat de l’actor que es desdobla en el titella i a l’inrevés. Igualment va destacar per la seva habilitat en la manipulació d’objectes, com indica la seva participació en la creació de ‘Poemes Visuals’ de Jordi Bertran, o en l’espectacle ‘L’Avar’, una adaptació de l’Avar de Molière realitzada amb aixetes i la simbologia de l’aigua a partir d’una idea de Jordi Bertran, en col·laboració amb Olivier Benoit, Eva Hibernia i el mateix Jordi Bertran.
Miquel Gallardo es va formar com a actor amb el director de teatre Boris Rotenstein, entre d’altres, una sòlida base com és l’escola russa de teatre a través d’un dels professors més interessants que ha tingut Barcelona, i després de passar per una etapa com a titellaire en la companyia Eina d’Escola, on va participar en un espectacle amb titelles realitzays per Mercè Framis, aviat va entrar a la companyia de Jordi Bertran, participant en algunes de les seves creacions com abans s’ha indicat. Però no va ser fins a l’estrena de Don Joan, ja amb la seva pròpia companyia Pelmànec, quan va poder unir les seves grans dots d’actor amb les del titellaire, en una confluència interpretativa de molt alt nivell, aconseguint donar vida a dos personatges alhora, els representats per l’actor i pel titella.
Amb el seu segon espectacle en aquest gènere, ‘Diagnòstic: Hamlet’, Gallardo va anar encara més lluny en aquest difícil exercici de desdoblament que només escassos mestres aconsegueixen amb tanta solidesa.
Potser la seva altra gran característica és la profunditat amb què treballava els temes i els personatges, sense témer enfrontar-se a noms emblemàtics del teatre universal, com són Hamlet i Don Joan. Una ambició de partida sempre d’agrair en el món dels titelles i que posava l’aposta molt alta, per sortir-ne no només airós sinó amb un recull de crítiques entusiastes.
Una gran pèrdua per el teatre de qui s’esforçà a anar sempre més enllà dels límits.
Vegin articles sobre Miquel Gallardo a Putxinel·li aquí, i a Titeresante aquí.
