Es va iniciar aquesta aventura de Putxinel·li i els seus dos portals bessons, Titeresante i Puppetring, el març de 2012. Ens vam llançar llavors a la plaça com solen fer-se aquestes coses, amb la ingenuïtat del neòfit, l’optimisme de l’ignorant i la gosadia de l’inconscient. Des de sempre els nous projectes neixen empesos per aquestes tres ‘virtuts’ del principiant, i els anys, aquesta universitat de la vida que tot ho ensenya, ens han posat on ara som. Cinc anys densos en articles, notícies, pensaments i nous contextos, amb uns 1.400 articles entre els tres portals, és a dir, una mitjana de 284 entrades l’any .
Participants del curs d’Iker Vicente davant l’edifici del Institut del Teatre, on es va realitzar el taller. Foto de Jesús Atienza.
Un treball intens que ha estat possible gràcies a les múltiples col·laboracions que s’han prestat a escriure per a la revista, i gràcies al suport dels Patrocinadors i dels Membres Associats que han estat fidels a la nostra aventura.
Aquesta revista va néixer sota l’empenta d’una constatació, òbvia però important: si un no parla del que a un li interessa que es parli, ningú ho farà per tu. Especialment si el camp en el qual et mous és el dels titelles i el teatre visual i d’objectes, un terreny en general perifèric i escàs en atencions. Una zona, la nostra, molt àmplia, que va del sublim i el grandiloqüent, a l’ínfim, la miniatura o l’ofici ancestral titellaire del dia a dia. Prestar una atenció capaç d’abastar aquesta amplitud, ressaltant la riquesa del seu bigarrat ecosistema, tal ha estat la nostra intenció.
Titelles de Romano Danielli, amb Fagiolino en primer pla.
Si haguéssim de fer un balanç d’aquests cinc anys, crec que podríem quedar satisfets. A més de tots els articles publicats, la revista s’ha convertit en la publicació On Line de referència en els àmbits peninsulars i llatinoamericans del món dels titelles. Si hi sumem l’exposició Figures del Desdoblament, una iniciativa nascuda de la revista que es celebrà a l’Arts Santa Mònica de Barcelona a finals del 2015, podem dir que els nostres objectius de donar visibilitat al sector tant a Catalunya com a la resta del país i del món, s’ha acomplert amb escreix.
l·Ilustració de Ralph McQuarrie pel llibre d’Isaac Asimov ‘Robot Visions’, 1989.
Hem volgut també obrir un nou estil en l’abordatge dels espectacles, proper a la crítica, però despullat del fàcil vilipendi i del judici valoratiu de qui se sap protegit i a ‘l’altre costat’ de la barricada. Hem preferit moure’ns des de la mateixa intempèrie del creador, i des d’aquí aprofundir en les tasques alienes.
Els festivals, els teatres i els museus han rebut la nostra atenció, valorant els esforços enormes que es realitzen en aquests tres aspectes tan importants de la professió titellaire. En efecte, els festivals han estat i són aquestes finestres obertes al món que ens permeten conèixer el pols de la creació actual, en un camp tan dinàmic i variat com és el nostre. Els teatres són els aliats indispensables que posen el continent on plantar els continguts de tanta creació. I els museus atenen al valor patrimonial d’un art escènic que, a diferència del teatre d’actor, no només deixa imatges efímeres sinó tot el ric patrimoni objectual que envolta l’art dels titelles.
David Laín al seu taller. Foto de Jesús Atienza.
Les companyies i els titellaires a soles són l’altre puntal del condomini de la nostra professió, els veritables protagonistes d’aquest art, els que arrisquen i pugen a l’escenari del ritu ancestral.
Un art, el dels titelles, que treu el cap en aquest segle XXI amb una força inaudita, quan ens parla d’aspectes importantíssims de la cultura i de la civilització humanes: el tema de la identitat, del doble, de l’Altre, l’Alteritat viscuda en carn pròpia, l’aspecte de la mediació creativa entre els extrems i les polaritats, l’auge de la robòtica i de la intel·ligència artificial, per només citar-ne alguns.
Imatge de l’obra ‘Ala Sucia’, de David Zuazola.
De tots aquests assumptes n’hem anat parlant al llarg dels cinc anys de Putxinel·li, una vegades atenent al concret, c’altres allunyant-nos cap a la reflexió distanciada. Una revista que sobretot busca ser de continguts, obviant els aspectes més circumstancials i d’agenda, que no obstant també han rebut la seva merescuda atenció.
I amb els cinc anys arriba també un nou disseny, que el nostre webmaster Iván Fernández i el seu equip de Noutrading, han realitzat, per fer més còmodes la lectura i el busseig pel petit univers de Putxinel·li. De moment només el podem veure al portal de Titeresante, ja que requereix d’una dies de prova, i de seguida passarà a Putxinel·li i a Puppetring.
‘La Brutal Pequeñez’, de Shaday Larios. Exposició Figures del Desdoblament.
Amb els anys, ens hem adonat del cúmul d’informació i de continguts realment interessants que s’han ajuntat en aquestes pàgines. Per això, és important que la recerca sigui fàcil, ja sigui a través de la pàgina d’autors, de les etiquetes que contenen més material, o de les categories bàsiques. També hem volgut posar un èmfasi als cursos, així com als festivals i als espectacles. La pàgina de Formació, com sempre, conté enllaços temàtics molt concrets. I hem afegit una agenda oberta als Socis i Patrocinadors, on cada un pot publicar els seus esdeveniments més significatius: cursos, festivals, estrenes, inauguracions … Aviat es podrà utilitzar també des de Putxinel·li.
Infern, exposició Figures del Desdoblament, amb titelles d’Eudald Farré en primer pla.
Hem pujat un mínim la quota d’associat, després de mantenir el mateix cost durant els cinc anys. Animem des d’aquí als que ja són socis, a continuar sent-ho, i als que no ho són, a associar-se si els agrada el nostre projecte.
Ja era hora de canviar de disseny!, ens deien els més avançats en aquestes coses de la imatge. Certament, la seva insistència ha aconseguit per fi els seus objectius. En tindrem un de nou pels propers cinc anys. Quan hàgim creuat la frontera del 2022, tornarem a parlar del tema. Mentrestant, que gaudiu de Putxinel·li i en treuen tot el profit!
l·Ilustració de Ralph McQuarrie pel llibre d’Isaac Asimov ‘Robot Visions’, 1989.
