No són titelles però són ninots que interpreten un personatge amb el seu moviment i que han adquirit una gran popularitat allà on se’ls fa aparèixer any rere any. La seva contemplació constitueix tot un espectacle. Són unes figures que, parades a espais determinats i a causa de la seva acolorida i dinàmica presència, aconsegueixen fer badar a tothom que els veu.
Tarlà de l’Argenteria.
Tampoc són autòmats, en ser accionats per una o diverses persones mitjançant una barra, de fusta o metàl·lica, que travessa el carrer de balcó a balcó a una determinada alçada. Són uns personatges penjats de la perxa, i al fer-la girar amb més o menys velocitat i habilitat, provoca que facin unes tombarelles pròpies d’acròbates de circ. Tot això generalment va acompanyat de música interpretada per una banda al carrer que amenitza els exercicis.
Un d’aquests personatges el podem trobar a Girona, amb el nom de Tarlà. A mitjans del s. XIX la pesta va colpir la ciutat de Girona i el carrer de l’Argenteria va ser un dels més afectats, cosa que provocà l’aïllament en quarantena d’aquella zona, quedant emmurallada amb fustes i canyes. Per tal de distreure als habitants encorralats, un veí va decidir entrar-hi i distreure’ls amb bromes, jocs i saltirons. Aquest fet, amb el pas dels anys, va ser rememorat amb la substitució d’aquell eixerit veí per un ninot que el representava.
Tarlà de l’Argenteria.
El ninot va rebre el nom de Tarlà de l’Argenteria, el qual al llarg dels anys ha anat canviant d’indumentària i des de fa molt temps llueix un vestit de joglar amb picarols al barret. Aquesta personalitat fa la seva aparició durant les festes de la primavera, pels volts de Sant Jordi, a la Rambla i al carrer de l’Argenteria de Girona.
Una altra festivitat d’aquesta mena és l’Home de la barra a Tàrrega. Va ser creat l’any 1878 per un músic local anomenat Miquel Florensa, Miquel del Bitxo (sembla ser que tenia una ‘acadèmia d’invents i enginys’ cosa que va afavorir la construcció del ninot), per a celebrar la capvuitada de la festivitat de Corpus.
Home de la Barra.
Aquest Home apareixia dalt del carrer d’Urgell agafat a una barra que penjava en diagonal, degut a l’estretor del carrer, cada 5 anys per les festes de la Mercè fins l’any 1954, que va quedar oblidat a unes golfes d’una casa del mateix carrer. L’any 1980 la companyia Pots Teatre el va recuperar i va estar en actiu fins l’any 1982, quedant un altre cop oblidat. L’any 2000, un grup de joves de la ciutat el va fer aparèixer de nou, i ara actua puntualment durant les festes de maig.
Home de la Barra.
Els Volantins, la Gertrudis, la Cleopatra i el Pablo, són la primera manifestació de les festes del Sexenni a Morella. Les dues dones i l’home engalanats a manera de festa ballen giravoltant agafats a la barra que travessa el carrer Nou durant tota la processó mentre passen per sota seu tots els balls i quadres folklòrics fins l’arribada de la Mare de Déu: en aquell moment, aturen les acrobàcies i senzillament fan una respectuosa reverència.
Els Volantins de Morella.
Estan construïts amb fusta i pasta de paper i el vestuari és de roba. Tenen presència a les festes del Sexenni de Morella des de l’origen d’aquesta celebració a finals del segle XVII. S’ha de dir que el carrer on fan les seves voltes, el carrer Nou, històricament és un carrer de classes populars, i es pot entendre a aquests Volantins com un homenatge a la Mare de Déu però també com una invitació a la festa.
Els Volantins de Morella.
D’aquests personatges agafats a una barra i ballant per animar la festa, en podem trobar també a altres llocs de la Península, com per exemple el Volatín de Tudela, a Navarra, que surt acompanyat de pirotècnia el dissabte de Setmana Santa al balcó de l’ajuntament representant a Judes.
Tots aquest ninots formen part del teatre tradicional de carrer, molt arrelat entre els veïns i veïnes de les localitats on es representes les seves ‘funcions’.
nord : els volantins pugen als balcons del carrer la font from comarquesnord.cat on Vimeo.
