Es pot veure aquests dies, dins del Festival de Putxinel·lis d’Hivern de La Puntual de Barcelona, l’espectacle Barrabassades, de la Micro Troupe, que dirigeixen els dos actors i titellaires Elena Mesa i Joan Gispert. Una obra de putxinel·lis construïda amb la tècnica del titella català i que tracta com a tema principal el món dels dimonis. És a dir, una temàtica molt adient per a l’època de Nadal, quan els teatres s’acostumen a omplir de dimonis i de pastorets per celebrar el Misteri del Naixement de Jesús.
Elena Mesa i Joan Gispert amb els seus titelles.
S’ha de dir que la Micro Troupe no escenifica uns Pastorets, però sí que té com a punt de partida un Infern, molt ben situat a la part mitjana del castellet, amb uns dimonis de protagonistes que es disposen a fer de les seves per complir d’aquesta manera amb les obligacions que imposa el calendari.
El gran repte dels dos titellaires de Sant Pere de Riudebitlles ha estat enfrontar-se a la tècnica del Titella Català amb una obra de caire popular i que té com a vocació principal connectar amb els espectadors, pensant en els més petits i en el públic familiar que els acompanya. Un repte del que n’han sortit amb la nota ben alta, amb uns titelles de talla de fusta i d’una factura molt reeixida, obra d’Elena Mesa, que també signa la direcció, i gràcies també a aquesta bona combinació que fan entre titelles i el domini del clown, que els permet sortir del castellet sempre que volen, i que constitueix una de les principals especialitats de la companyia.
En Serret i en Pitu.
I malgrat les dimensions reduïdes de La Puntual, que no els permetia expandir-se en l’espai com solen fer en les seves actuacions i desplegar així totes les seves arts còmiques, que són moltes com hem vist en els seus espectacles, els de Riudebitlles s’han ficat des del primer minut el públic a la butxaca amb les juguesques dels seus titelles i la gràcia d’uns personatges que juguen a ser bons i dolents, posant la moralitat en una línia d’equilibri inestable, amb aquest relativisme festiu tan propi de la nostra època.
Molt encertada la creació dels dos herois, l’un de procedència infernal, en Barrabí, i l’altre de caràcter cívic, en Pitu, que sent dos oposats per llur condició natural d’origen, acaben amics i aliats, enfrontats als dos dolents de l’obra, en Pere Boteres per la part mítica dels abismes, i en Serret, el pinta i espavilat prestador, per la part ‘dels que vivim sobre la terra’. Dos personatges de futur, en Pitu i en Barrabí, susceptibles de protagonitzar noves aventures, i que, per llur condició de pertànyer a móns diferents (el de dalt i el de baix), estan molt oberts a tota mena d’històries i arguments.
En Barrabí, en Serret i en Pitu.
La Micro-Troupe ha experimentat una gran diversitat de tècniques titellaires de manipulació i aquesta ductilitat, accentuada per la seva procedència del món del clown, els dóna una llibertat envejable a l’hora de proposar solucions escèniques a les seves obres. En aquest cas, la temàtica dels dimonis els ha dut a incorporar una última escena feta amb marionetes de fil protagonitzada per una colla de diables, dels que desfilen per les nostres ciutats ballant i escopint foc amb els seus acostumats estris pirotècnics. Un quadre sorpresa que clou amb brillantor l’espectacle i que queda instal·lat davant del castellet, despertant l’interès immediat dels espectadors, que acudeixen tots per veure de més a prop aquests éssers tan temuts i malvats, però alhora tan seguits i admirats, que són els dimonis de les nostres festes i passions.
Colla de diables.
Una obra centrada en els elements foscos i malignes de la nostra societat, i que els de Riudebitllets desmitifiquen oportunament per donar-los a conèixer als més petits, orfes com estan d’una educació mitològica d’allò que és i no es veu. Compleixen en aquest sentit amb un dels objectius que sempre ha tingut el teatre de titelles des dels temps immemorials dels seus orígens: donar forma i expressió als habitants de l’Imaginari i de l’Ocult d’aquest món.
