Amb aquesta inauguració de l’exposició de fotografies de Jesús Atienza dedicada a dones titellaires de Catalunya, es dóna el tret de partida per a dues programacions dedicades al món dels titelles i del teatre d’objecte: un mes de programació continuada a la Sala Fènix amb quatre espectacles nocturns de titelles diferents cada setmana (veure aquí), i el programa d’activitats del IF Barcelona, amb el Simposi ‘Dramatúrgies de l’Objecte’ que es realitza a l’Institut del Teatre (veure aquí) i les residències artístiques que tindran lloc a l’Arts Santa Mònica el mes de novembre, amb la presentació dels resultats els dies 17, 18 , 19 i 20 de novembre.
Foto de família de les titellaires retratades. Foto de Jesús Atienza.
Fa temps que Jesús Atienza segueix amb la seva càmera l’activitat titellaire no sols de Barcelona sinó d’allà on arriba la seva mirada, amb un interès dirigit als ninots però sobretot a qui els belluga. En efecte, la fascinació d’Atienza per a aquest món s’explica per la que sent envers les persones que s’hi dediquen, un misteri segurament per a ell que cal desxifrar amb la interrogació que permet l’ull fotogràfic.
Mireia Nogueras i Paula López.
Amb la discreció que caracteritza als fotògrafs, i amagat darrere la seva càmera, pel seu objectiu han passat els principals protagonistes d’aquest món fet de desdoblaments i d’animació de l’inanimat, com si els titellaires fossin uns éssers ben singulars capaços de donar vida a allò que no en té.
Marga Carbonell.
La presència femenina en aquest món és cada vegada més accentuada amb una tendència a créixer i a convertir-se en dominant. Una novetat històrica del tot inèdita. No és d’estranyar que hagi estat una antropòloga, Cristina Robledillo, que també és titellaire, qui hagi aixecat la llebre del tema i embolicat a Jesús Atienza a realitzar un treball de documentació en paral·lel al seu, sobre les dones que treballen en el món dels titelles. Això va ocórrer l’any 2009, i mentre ella feia les entrevistes, ell fixava els rostres amb la càmera. Aquesta exposició és el resultat d’aquest treball.
Mariona Masgrau.
Diu Jesús Atienza:
‘Sempre he pensat que el treball no estava acabat: hi ha moltes més titellaires i aquests últims anys la fornada de dones que es dediquen als titelles ha crescut; a més, amb una professionalitat i una qualitat excel·lent tant de construcció com de manipulació.
Quan la Sala Fènix em va plantejar fer una exposició, automàticament vaig pensar en aquest material. Volia que es pogués veure per tenir una mica de perspectiva i poder-ho continuar. No hi són totes, en falten un munt. El meu agraïment a les dones titellaires.’
Isabella Pintani, alma mater de la Sala Fènix.
Maria Planes, actriu i titellaire.
Per acompanyar la inauguració, els responsables de la Sala Fènix han volgut posar la seva nota teatral amb un espectacle fet per una dona i un titella. El resultat ha estat una nota d’una gran altura, amb un debut esplèndid de l’actriu Maria Planes, que en un tres i no res s’ha ficat el públic que omplia la sala a la butxaca.
Amb un únic titella manipulat damunt d’una taula i l’actriu al darrere donant-li la veu, el Professor Pajaritas ha donat al públic una lliçó acadèmica per explicar-nos què és el capitalisme. Per fer-ho, s’ha servit de tota mena d’objectes que li permetien definir els diferents estadis de la qüestió.
L’actriu ha mostrat unes dots innegables en el domini del titella, amb una manipulació fresca, precisa i divertida, i una veu molt ben definida. Una feina que no és gens fàcil, sobretot aconseguir que el públic no miri la manipuladora sense necessitat de tapar-se. Maria Planes se n’ha sortit extraordinàriament bé, deixant admirats els espectadors, la majoria del gremi titellaire. Una artista de la que en sentirem a parlar.
Trackbacks/Pingbacks