Un parell de titelles de fama mundial, tal com diu el títol d’aquest article. A un i altre se’ls pot contemplar a diari, ocupant un espai emmarcat per un rectangle. No es tracta però de la demarcació rectangular i habitual del castellet o escenari. Ens referim a la pantalla d’un aparell de televisió configurat per a sintonitzat amb la cadena estatal Antena 3.
Els famosos titelles de la televisió: Trancas i Barrancas. Fotografia El hormiguero.
L’esmentada cadena ofereix en horari nocturn de màxima audiència un espai d’entrevistes i entreteniment anomenat El hormiguero, aconduït pel presentador i periodista Pablo Motos.
Partenaires indispensables del presentador, són dos titelles que responen als noms de Trancas i Barrancas. Exceptuant lleugeres variacions en el cap i la cara, ambdós presenten una mateixa morfologia que podem considerar de composició mixta, ja que són dues formigues, però amb certes característiques pròpies del gènere humà: llavis ben molsuts i unes dents incisives.
Dentadura, però, a considerar com “minimalista”. El titella Barrancas llueix una única i esplèndida dent davantera, molt visible. El titella Trancas n’ensenya dues, també amb un notori grau d’exhibició. Aquesta variació dental es prou diferenciadora a l’hora de distingir qui és qui…
Un altre element diferencial és que Barrancas no té celles i Trancas en llueix una de sola i llarga. El cap de Barrancas és ample i arrodonit. El de Trancas té més forma d’albergínia. Com recreacions estilitzades de formigues que són, cadascun té un parell de potes davanteres, cilíndriques i de color negre, així com un parell d’antenes que emergeixen a costat i costat del cap.
L’entremaliat Trancas. Fotografia El hormiguero.
La missió de Trancas i Barrancas a El hormiguero és endegar-li als convidats que desfilen pel programa –cantants, actors, polítics, esportistes, escriptors, etc.- totes aquelles preguntes –en clau d’humor- compromeses i satíriques que Pablo Motos no s’atreveix a formular.
Un i altre però, són enormement “humans” i divertits, capaços de despertar les més incondicionals simpaties. Una demostració ben palesa –una més- de les majúscules possibilitats expressives i comunicatives que en qualsevol lloc i circumstància poden desenvolupar titelles i marionetes.
Trancas té la veu greu i un tarannà gamberro. S’enfada quan algun convidat intenta tocar-lo. La veu de Barrancas és més aguda i la seva actitud més ingènua. De vegades, quan considera que han ferit els seus sentiments, no dubte en plorar.
Barrancas, caracteritzat de cowboy. Fotografia El hormiguero
D’acord amb el rol professional o personal del convidat, sovint Trancas i Barrancas es caracteritzen amb aplics d’atrezzo i vestuari: barrets, jaquetes, etc.
La veu i manipulació de Trancas va a càrrec de Juan Ibañez. La de Barrancas és incorporada per Damián Mollá. En ocasions, Trancas i Barrancas canten a duo, amb ritme de Rap i intenció crítica, les notícies d’actualitat.
En certa manera, el caràcter diferenciat entre un titella i l’altre ve a ser com una modalitat adaptada de la característica dualitat antagònica que presenten els famosos clowns Cara Blanca (el del vestit de lluentons i el barretet en forma de paperina) i August (el del nas vermell arrodonit i les enormes sabates)
D’esquerra a dreta: Damián Mollá, Barrancas, Juan Ibañez i Trancas. Fotografia El hormiguero.
Els orígens de Trancas i Barrancas van perfilar-se en la seva etapa proteica amb una certa rusticitat, ja que el periodista i presentador Pablo Motos,–quan encara s’estaven definint els continguts que oferiria El hormiguero– va proposar al productor executiu Jorge Salvador, incorporar dos personatges –inspirats en els titelles de guant- encarnats per un simple mitjó de color negre amb dos botons blancs cosits a modus d’ulls. Va argumentar que aquella caracterització era la que més podia recordar el cos d’una formiga… I que la decisió que fossin uns insectes tan comuns tenia a veure, com salta a la vista, amb el títol previst pel programa.
A Jorge Salvador li va semblar interessant la idea, però massa simple la realització. Era imprescindible, per a que la proposta fos acceptada, crear dos autèntics titelles, cadascun amb la seva personalitat i –malgrat ser formigues- amb alguna característica física que els fes distingibles l’un de l’altre.
Amb la col·laboració d’Óscar Julve, Pablo Motos va començar a desenvolupar una idea de construcció amb l’esperança que fos aprovada… Estèticament se’n va sortir…, però presentava considerables problemes tècnics. La pelfa que cobria exteriorment el cos dels titelles es desgastava amb massa rapidesa. L’articulació de la boca –l’obrir i tancar- no tenia un bon encaix. Les pupil·les dels ulls no aconseguien la suficient mobilitat saltironejant que Pablo Motos pretenia.
Pablo Motos, flanquejat pels seus “fills” Trancas i Barrancas. Fotografia El hormiguero.
Finalment, la responsabilitat de construcció va ser dipositada en Miguel Montoya, un autèntic especialista en la construcció de titelles.
Miguel Montoya i la seva factoria The Root Puppets construeixen titelles i marionetes per a la televisió, el cinema, la publicitat i el teatre. Entre els seus clients de l’àmbit escènic hi trobem la reconeguda companyia Los titiriteros de Binefar.
El treball constructor de Miguel Montaya beu de les fonts proporcionades pel famós constructor de titelles Jim Henson, creador dels arxiconeguts Los Teleñecos (The Muppets).
El constructor de titelles Miguel Montoya.
Tenint en compte que el mitjà de la televisió intenta– en el noranta per cent dels seus programes- guanyar-se el favor del gran públic, no és pas casualitat que tant en la segona meitat del passat segle XX com en els primers anys d’aquest, siguin uns quants els titelles i marionetes que gràcies a fer-se molt presents a la pantalla, han assolit fama internacional, com per exemple la granota Gustavo, la gosseta Marilyn, Alf, Els Lunnis, etc.
Una altra característica de Trancas i Barrancas -gens habitual en el mitjà televisiu- és que la seva presència no va adreçada a una audiència infantil. Els titelles formiga actuen per a un públic adult.
Pel que fa a l’aspecte construcció, hem d’assenyalar els sistemes i materials que atorguen vida i personalitat a les dues formigues. La pelfa que constitueix l’acabat exterior de Trancas i Barrancas és especial, importada dels Estats Units. Es tracta d’un teixit fabricat expressament per a ser utilitzat en la construcció de tota mena de titelles, ninos i ninots de pelfa.
Els ulls, el que vindria a ser la còrnia i el globus ocular de color blanc, també venen de fora, són d’un material plàstic importat des d’Alemanya. Les pupil·les d’aquests ulls constitueixen –per la seva mobilitat- un dels grans encerts expressius de Trancas i Barrancas. Funcionen mitjançant un fil de pescar d’un determinat diàmetre, el qual actua amb les propietats bellugadisses d’una molla. A la punta, de cada fil, hi ha adherida una petita bola de color negre esdevinguda eixerida i comunicativa pupil·la.
El color violeta del cos, -la pelfa tenyida- l’aconsegueixen amb un compost integrat per tint per a roba de color morat, aigua i vinagre.
La còrpora base, el volum del cos i cap, és un bloc de goma escuma reticulada, sobre la qual efectuen –servint-se d’un fil calent- els talls de modelatge per aconseguir la forma desitjada.
El complement dels llavis, la boca amb mobilitat d’obrir i tancar, la cella i les antenes i potes de formiga, són l’últim pas en la construcció.
Mostrari de titelles construïts per la factoria titellaire The Root Puppets, sota la direcció de Miguel Montoya.
Trancas i Barrancas instaurats a la televisió –servits per la idea de Pablo Motos- han fet plena diana!. Els dos titelles i d’altres elements també força originals inclosos en el programa han consolidat l’èxit perllongat de El hormiguero a la graella d’Antena 3. Una permanència que actualment ja sobrepassa els deu anys d’emissió!
Es compten per milers i milers els seguidors del programa, i n’hi ha que consideren la presència dels dos titelles com l’oferta més atractiva que ofereix El hormiguero.
Trancas i Barrancas i El hormiguero ja fa temps que han creuat fronteres. Actualment el programa es pot veure també a Xile, Brasil, Mèxic i Portugal. L’entusiasta acollida que reben els dos titelles és similar en qualsevol d’aquests països.
Els titelles en el seu “habitat natural”: el plató. En el decorat del set, és visible l’obertura en forma d’escletxa per on Trancas i Barrancas treuen el cap i el cos. Al seu davant, l’espai-taula ocupat per Pablo Motos i el convidat del dia. A la imatge Fernando Alonso, pilot de Formula 1 i campió mundial. Fotografia El hormiguero
Trancas i Barrancas viuen a Antena 3 sota la protecció amorosa d’Angela Guijarro. Ella és l’encarregada de dur-los als assajos i de dur-los al plató quan els toca gravar la seva intervenció. Un cop finalitzat el programa, Trancas i Barrancas són retornats a la seva urna protectora de metacrilat, el seu lloc de descans.
Trancas i Barrancas caracteritzats de dimoniets. A la taula d’entrevistes, Pablo Motos i com a convidat del dia el cantant Miguel Bosé. Fotografia El hormiguero
La fama i l’èxit creixent de la parella titellaire ha determinat la seva expansió en forma de fenomen de merchandissing. La reproducció seriada de les figures de Trancas i Barrancas és troba als aparadors i prestatgeries de multitud de botigues. Les vendes ja sobrepassen el milió!
Trancas i Barrancas han contribuït positivament a desplaçar i expandir la figura del titella més enllà del seu estatus històric i habitual, sustentat aquest en la tradició, la construcció artesanal i l’escenificació popular exhibida en un castellet.
Els titelles d’Antena 3 han estat catapultats a una nova realitat, la de l’escenari de plasma globalitzat i mediàtic. Han estat trasplantats a una epifania sustentada en la tecnologia i el llenguatge audiovisual, l’actualitat del dia a dia i la fama.
Una cosa però, és ben palpable. Per damunt dels segles, les cultures , les geografies i els espais en que pugui ser exhibit, la presència del titella i la marioneta, -criatures estranyes i màgiques- continua essent del tot poderosa i màgica. Tal vegada podríem dir que la fascinació d’aquestes criatures és eterna…
Pack per a la venda massiva de Trancas i Barrancas. Una gran operació comercial que potser ens pot permetre,-com una excepció- considerar a la societat consumista amb una opinió no estrictament desfavorable…, tot sigui perquè en aquest cas fomenta l’expansió i acceptació mundial dels titelles!
