El Marionetàrium, la companyia de Marionetes Herta Frankel, celebra aquest any el seu trentè aniversari, així com els vint anys d’estança al Parc d’Atraccions del Tibidabo. Un doble aniversari que ha vist també l’estrena del nou espectacle de la companyia: ‘Una de pirates’. En efecte, Pilar Gálvez i Fernando Gómez, promotors i directors de la Companyia, van formar equip de treball amb Herta Frankel el 1986. Després de la mort de la gran marionetista austríaca i amb la voluntat de recuperar el seu extraordinari llegat artístic, creen el 1996 el Marionetàrium al Parc d’Atraccions Tibidabo de Barcelona, un teatre que també és museu, escola, taller i arxiu. Una proposta lúdica i didàctica que ha emocionat a més de dos milions d’espectadors durant vint anys, i que s’ha consolidat com un punt de referència per a nombroses generacions d’adults i joves, tant pel que fa als espectadors com per als professionals que han acabat a les files de la Companyia.
L’equip actual del Marionetarium Herta Frankel. Fotografia d’Alexandra Gutiérrez.
Una de les línies de treball prioritàries de la companyia és incorporar en els seus espectacles els titelles de la col·lecció Herta Frankel, un cop reconstruïts i restaurats. És el cas d’Una de Pirates, l’espectacle acabat d’estrenar, on els titelles de tija que hi apareixen van ser construïts el 1969 pel mestre txec Zdenek Podhursky a Barcelona, per a la mítica sèrie de TVE El País de la Fantasia. Una feina, la del Marionetàrium, que s’ha de considerar de pont entre la tradició i l’evolució.
Herta Frankel.
Per altra part, personatges com Karam i Julio Jaleo, marionetes construïdes per Fernando Gómez, o en Bròquil Samfaina, construïda al taller del Marionetàrium del Tibidabo, ja formen part de l’imaginari del Parc i de diverses generacions de visitants.
Pilasr Gálvez i Fernando Gómez amb Herta Frankel.
També s’ha de dir que al llarg d’aquests anys, la Companyia ha girat per nombrosos festivals nacionals i internacionals com ara Brasil, Rússia, Xina, Corea del Sud, Portugal, Bulgària i Turquia, entre d’altres. El seu espectacle més internacional, Pallassos de Fusta, ha guanyat dos premis (Millor Disseny de Titelles i Millor Espectacle Visual) al 3rd Golden Magnolia Shanghai International Puppet Festival and Competition el 2012. Aquest mateix any i per a la seva trajectòria, la Companyia també va rebre el Premi Continuarà de TVE2.
‘Una de pirates’.
Aquest és el títol d’aquest nou muntatge que busca sobretot donar vida als titelles creats el 1969 per Zdenek Podhursky, un dels constructors txecs més reputats de l’època, per a la companyia d’Herta Frankel, llavors molt present a TVE. Una proposta que recrea una atmosfera típica de relat d’aventures, protagonitzat per un vaixell pirata i la seva tripulació, composta d’un lloro sempre ben situat a la proa, el capità i el grumet.
El capità. Fotografia d’Alexandra Gutiérrez.
Com és propi en la companyia, destaca el muntatge per la seva brillant escenografia, amb un vaixell de fusta molt vistós, i un joc de cortines blaves en moviment que representa el mar, amb un ciclorama de fons animat per un vídeo que projecte les variacions del cel, des de les tempestats que centren l’argument de la història fins a una bonica sortida del sol. Una escenografia firmada pel gran artista escenògraf José Menchero, un habitual de la companyia. Igualment, brilla la manipulació impecable dels titelles, una de les marques pròpies de la casa.
La Sirena. Fotografia d’Alexandra Gutiérrez.
Un argument senzill per a una història de curta duració, ja que les sessions al Marionetàrium no es poden allargar massa, en haver de satisfer a una gran assistència de públic. Com a personatges secundaris, mencionem a Eolo, el vent, un titella molt graciós vestit de cotó fluix, una sirena amb la seva cua de peix, el Déu Neptú que governa els mars i un tauró de circ que es deixa cavalcar pel mateix Neptú. El final desvela l’objectiu secret del viatge: la trobada d’un tresor en una illa deserta, que tanmateix no existeix físicament sinó com a símbol: és la mateixa aventura el verdader tresor de la illa i de la història en si.
El vaixell. Fotografia d’Alexandra Gutiérrez.
Un treball eficaç i ben adaptat per enganxar el públic del Marionetàrium, atordit i dispers per l’extraordinària varietat d’atraccions que ofereix avui en dia el Tibidabo.
Un espai per al llegat marionetístic d’Herta Frankel.
L’ofici i la mestria dels titellaires del Marionetàrium s’evidencia també pels seus projectes de restauració i d’exhibició del llegat d’Herta Frankel. Llàstima que en aquests moments no hi hagi al Tibidabo cap exposició de part de les seves marionetes, les quals lligarien molt bé amb l’estètica i la filosofia del Parc.
La Banda de Fusta. Marionetes construïdes per Lluís Fontanet. Fons Marionetarium Herta Frankel. Exposició Figures del Desdoblament.
Una necessitat, la de disposar d’un espai fixa d’exhibició, que un dia o altra, tant la companyia com la ciutat s’hauran de plantejar, fent justícia al valor d’aquest patrimoni artístic que forma part d’un dels imaginaris més valuosos i entranyables de Barcelona.
