El Trencanous, música de tall romàntic per a ballet clàssic. Composada per Piotr Illitx Txaikovski al servei d’un text dramatúrgic, confegit en forma de conte amb el títol de Trencanous i el rei dels ratolins, escrit per Ernst Theodor Amadeus Hoffman; a partir de l’argument d’un altre conte, aquest original d’Alexandre Dumas i titulat El conte del Trencanous. Així doncs, qualitat artística cent per cent garantida.
Estrena de “El Trencanous” l’any 1892. La imatge, tant per l’antiguitat de la fotografia com per la posada en escena, entranya una màgia enormement teatral!
Sota aquesta prestigiosa paternitat i/o maternitat, amb aquests antecedents, neix el famós El Trencanous en forma de ballet. Representat –des de la seva primera aixecada de teló al Teatre Marinski de Sant Petersburg- milers de vegades en milers d’escenaris d’arreu del món.
El rus Piotr Illitx Txaikovski. Compositor adscrit al Romanticisme. Creador de música per a ballets, com: “El Trencanous” i “El llac dels cignes”. Concerts per a piano i violí. Simfonies com “La Patètica”. L’òpera “Eugeni Oneguin”
Lògicament, la cultura i l’escena russa han estat del tot prolífiques a l’hora de posar a l’aparador una de les creacions d’un dels seus fills predilectes en l’àmbit musical: el gran Txaikovski.
Segells de correus russos, emesos l’any 1992 per a commemorar el primer centenari de l’estrena de “El Trencanous”
L’argument de El Trencanous ens situa a la Nit de Nadal, amb els nens Fritz i Maria disposats a rebre amb il·lusió el molts regals que pengen de l’arbre nadalenc. L’atenció de Maria es concentra ràpidament en un ninot de fusta amb aparença de soldat, el qual , a banda de ser una joguina, té la funció pràctica de servir per a trencar la closca de les nous.
Un disseny per a la figura del personatge Trencanous, original de la companyia de Saragossa, Teatro del Temple.
L’argument s’endinsa progressivament en una dimensió del tot fantasiosa, pròpia d’un conte de fades. La màgia escènica, del tot candorosa, evocadora, sentimental i nadalenca, es posa en marxa… Hi ha dos ninots-joguina que cobren vida, ambdós encarnant el personatge cent per cent teatral d’Arlequí. L’acció arriba a una escena situada a mitja nit, mentre la nena Maria somia. És llavors, quan el ninot-joguina Trencanous –present en el somni- també es vivifica.
En realitat, Trencanous és un príncep víctima d’un pèrfid encanteri perpetrat pel príncep dels ratolins. També veiem la “resurrecció” d’una altra joguina: un grapat de soldadets de plom, que abandonen la seva capsa i es posen a les ordres del príncep Trencanous.
També cobren vida i moviment tots els ratolins de sucre que fins aquell moment només eren llaminadures inanimades guarnint l’arbre de Nadal. Els ratolins es barallen amb els soldadets…, mentre Trencanous recupera els seus orígens de sang blava… Sorgeix l’amor entre ell i Maria…
Representació de “El Trencanous” duta a terme per una companyia russa de la ciutat de Kazan, l’any 2012. La caracterització formal del personatge Trencanous intenta aproximar-se a la seva condició de ninot.
El Trencanous, en presentar personatges humans que interactuen amb joguines, ofereix àmplies possibilitats per a unes posades en escena amb interpretacions mixtes, ja que quan els personatges joguina-ninot comencen a bellugar-se, podem considerar que es transformen en titelles mitjançant un procés biomecànic o biònic: acció, locomoció, orientació, etc.
I aquests personatges titelles, -tant si són interpretats per actors de carn i os o per actors de cartó i fusta- adquireixen i comparteixen protagonisme amb els altres personatges, els que són humans interpretats per ídem.
El teatre barceloní de La Puntual, especialitzat en programar espectacles de titelles, marionetes i ombres, oferia, l’any 2014, una versió cent per cent titellaire de El Trencanous, escenificada per la companyia La Paparra.
“El Trencanous” a La Puntual, formant part del Festival de Putxinel·lis d’Hivern.
Podem assenyalar com a paradoxa, que en totes aquelles representacions de El Trencanous interpretades únicament per ballarins i actors, aquests, per tal d’encarnar convincentment “la vida” dels personatges ninot-joguina, es veuen en la necessitat d’adoptar, composar i imitar -per a fer versemblants els seus comportaments i les seves accions- les maneres de “moviment orgànic” que caracteritzen l’actitud, el gest i el moviment dels titelles.
Una escena de “El Trencanous” , segons posada en escena del Teatro del Temple. L’espectacle conjumina les interpretacions d’actors, actrius, ballarins i titelles
El Teatro del Temple, -en el seu dossier de premsa- explica així la seva incursió en la creació teatral-musical de Txaikovski i Hoffman : “Es un espectáculo visual que mezcla los títeres y la danza con el teatro. En él se plasma un imaginativo mundo donde los actores, los muñecos y la danza se convierten en el vehículo para acercar la magia y la fantasía a los escenarios”
“…las relaciones entre los personajes de carne y hueso y los interpretados por títeres, y una curiosa utilización del espacio escénico y la luz juegan para hacer del espectáculo un placer para los niños y los adultos acompañantes.”
L’alemany Ernst Tehodor Amadeus Hoffman. Escriptor, jurista, pintor, cantant tenor i compositor musical.
No és pas El Trencanous l’única creació de E.T.A. Hoffman on criatures inanimades -nines o ninots- cobren vida i en fer-ho s’emparenten amb titelles i marionetes. La famosa nina Olympia, cobrant vida a l’òpera Els contes de Hoffman, així ens ho demostra.
O la no menys famosa nina que protagonitza el ballet Coppèlia, i que en aquest cas ens mostra a una dona suplantant una nina per a atorgar-li mobilitat. Trencanous , Olympia i Coppèlia ens recorden el sector que la celebrada exposició Figures del Desdoblament dedicava als autòmats i a la robòtica.
Una posada en escena de l’òpera “Els contes de Hoffman”, dotada d’un considerable impromptus titellaire
Des de l’any 1997, a la ciutat de Santiago de Compostela té la seva seu la companyia de titelles anomenada Títeres Cascanueces. Fent honor al seu patronímic, ja han dut a l’escenari –en adaptació per a titelles- l’obra, confegida a quatre mans, per aquest parell d’artistes immortals que són Hoffman i Txaikovski.
Soldats-titelles de la companyia “Títeres Cascanueces”
La condició de ninot de fusta de Trencanous, ens fa pensar en un altre famós ninot construït amb aquest mateix material: Pinotxo. Un i altre, han estat duts incomptables vegades als petits escenaris de titelles i als grans escenaris del ballet, el teatre i les comèdies musicals. També a les pantalles cinematogràfiques.
“El trencanous” , en un petit escenari de titelles.
El Teatre Auditori de Sant Cugat, (Barcelona) oferia el passat mes de gener d’aquest 2016, una gran posada en escena de El Trencanous, a càrrec de la companyia Ballet Ruso de Barcelona.
