Fa quatre anys, el març de 2012, vam decidir obrir aquest espai de pensament, informació, encreuament d’idees i actualitat que és Putxinel·li. Un espai de lliure accés a les xarxes d’Internet, obert a tothom, i amb tres finestres diferents: la de Putxinel·li en català, la de Titeresante per al castellà i el portuguès, i la de Puppetring per a l’anglès i el francès, i de vegades també, per a altres llengües.
Ronan Tully i Punch. Foto de Jesús Atienza.
Ambiciosa opció, la de proposar 3 portals diferents, però modesta al seu torn, en prescindir de qualsevol edició en paper, renunciant a un format més convencional de revista. És a dir, prioritzar l’agilitat i la versatilitat en comptes dels acabats i el disseny; els continguts a la forma.
A hores d’ara, podem dir que el projecte ha aconseguit bona part dels seus objectius, en posicionar-se en els àmbits titellaires de parla hispana i catalana amb una bona acollida de lectors i de professionals. Amb una mitjana d’unes 1.000 visites al dia entre els tres portals, s’ha aconseguit un modest però ja considerable volum de visitants.
Vera Glez amb Ovidia. Fotografia de Ping Lin.
Són Titeresante i Putxinel·li sens dubte els més actius dels tres, mentre que Puppetring ha quedat una mica endarrerit, en no disposar dels mitjans suficients per sostenir el ritme necessari de traduccions i col·laboradors. Una cosa que intentarem esmenar en la nova etapa que iniciem. Hem intentat estar atents a l’actualitat, amb una cobertura de molts espectacles, bastants festivals i museus, especialment els que s’han sumat al projecte de la revista com a patrocinadors (el Titirijai de Tolosa i el Museu del TOPIC, El Museu da Marioneta de Lisboa , l’Institut del Teatre de Barcelona, la Fira de Titelles de Lleida, l’If Barcelona, el Festitíteres d’Alacant) així com altres als quals hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos-hi i dels quals hem parlat en directe o en diferit. Uns patrocinadors meravellosos que han estat una benedicció pel projecte.
El Gigante de Altzo, òpera, producció del TOPIC de Tolosa.
Per altra part, estem molt agraïts a la llarga llista de membres associats, titellaires, companyies, teatres i particulars que ens han volgut recolzar, molts d’ells a cegues, apostant per la revista des del primer dia. A tots ells, moltes gràcies!
La processó de Robertos, titelles de Manuel Rosado, del Museu da Marionetes de Lisboa. Foto Titeresante.
Podem estar contents i relativament orgullosos. I diem ‘relativament’ perquè som molt conscients que estem encara molt lluny d’arribar a on voldríem, amb una cobertura més estesa en la geografia i en els continguts. Per això proposem iniciar una segona etapa, que tindrà una arrencada lenta però segura, i que detallarem més endavant.
Exposició Figures del Desdoblament
Sí que volem destacar la gran fita que ha representat l’exposició ‘Figures del Desdoblament’, realitzada a l’Arts Santa Mònica, a les Rambles de Barcelona, una idea que va néixer al cor de la revista.
En efecte, va ser a través dels reportatges sobre els fons del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona (MAE), emmarcats en el projecte La Revolta dels Titelles, i a través del contacte mantingut amb la seva directora, Anna Valls, d’on sorgí la idea de l’exposició i del festival IF Barcelona que l’ha acompanyat (veure aquí). També la nostra relació amb els museus del TOPIC de Tolosa i el Museu da Marioneta de Lisboa, ha estat importantíssima per assegurar les peces de patrimoni fonamentals que volíem exhibir. I, finalment, l’organització del Simposi sobre Titelles i Alteritat realitzat a l’Institut del Teatre, hereu del organitzat el 2012 sobre els Titelles Populars de la família de Putxinel·li, va comptar amb l’activa participació de Cesc Martínez i de Toni Rumbau, i va tenir la revista com un dels seus puntals.
Imatge de ‘La Máquina de la Soledad’, de Shaday Larios i Jomi Oligor.
Fruit d’aquest esforç és el llibre catàleg ‘Figures del Desdoblament’, editat aquest si en paper per l’editorial Comanegra, de Barcelona, en el qual vam publicar sis diferents articles d’autors rellevants en el tema dels titelles i la seva relació amb l’alteritat (veure aquí) així com el fil conductor temàtic de l’exposició, amb profusió de fotografies, realitzades la majoria per Jesús Atienza. (Veure aquí)
Nova etapa.
Vet aquí la nostra intenció: iniciar una nova etapa de Putxinel·li i les seves dues germanes Titeresante i Puppetring. Aquests són alguns dels punts en els quals volem intervenir:
Caps de marioneta de Mariona Masgrau. Museu del TOPIC de Tolosa.
– Una millora en el disseny i en l’estructura interior, cosa que ja li toca després dels quatre anys de rodatge.
– Una millora en la comunicació amb els lectors i associats: enviament regular de la Newsletter i altres iniciatives.
– Primar els continguts per sobre de la simple informació. La xarxa està prou servida d’agendes i llocs d’informació com per insistir-hi. En canvi, els continguts de qualitat no sobren. Tal és la nostra filosofia de partida i d’arribada.
– Ampliar el nombre de col·laboradors. En aquest sentit, comptem amb la reincorporació del Cesc Martínez, que mai ens havia deixat però que per raons econòmiques havia baixat el seu ritme de col·laboracions. També Shaday Larios, des de Mèxic, que ens ha promès una Columna cada mes. I un dels grans luxes de la revista: comptar amb la càmera titellaire de Jesús Atienza, el fotògraf dels titelles. Damià Barbany ens segueix oferint el seu article mensual en Putxinel·li. I, com sempre, els assidus col·laboradors habituals de la revista: Adolfo Ayuso, Paco Cornejo, Yanisbel V. Martínez, Rubén Darío, Pere Bigas, Jordi Bertran, Joan Baixas, Joan Gispert, Carles Cañellas, Iñaki Oscoz, Filip Auchère, Miquel Gallardo , Nini Beltrame, entre d’altres. Aportacions bàsiques i fonamentals, veritable moll de l’os del projecte.
Jesús Atienza, al MAE del Institut del Teatre.
– Potenciar la secció CLUB D’OPINIÓ, oberta a la participació dels membres associats i als titellaires que vulguin dir la seva en els temes d’actualitat o d’altres que siguin interessants
– Atenció! Volem iniciar la captació de publicitat, ara que els portals, sobretot el català (Putxinel·li) i el castellà (Titeresante), s’han convertit en un referent dins el món dels titelles. En aquest sentit, establirem una llista de preus i possibilitats, de seguida que tinguem llestos els formats.
– Tot això ens porta a ampliar i a reforçar la nostra petita estructura, de manera que també demanarem alguna subvenció a les administracions locals i nacionals.
– Implementar el nombre de membres associats i de patrocinadors, i estudiar més utilitats dels portals.
Heus aquí la nostra llista de prioritats i intencions. Aconseguir-les serà la nostra intenció. Una aventura oberta a la qual convidem a tots els interessats que vulguin sumar-s’hi, a participar o simplement a recolzar-la.
Néstor Navarro i el seu Pinotxo.
