Hi ha hagut força activitat titellaire a Barcelona aquest cap de setmana. A més de les programacions habituals dels teatres i altres espais amb programació -dels que destaquem avui les actuacions de Paco Paricio, de los Titiriteros de Binéfar, a La Puntual-, s’ha celebrat una concentració a la Plaça Universitat per demanar la llibertat sense càrrecs dels dos titellaires detinguts a Madrid fa dies de la companyia Títeres desde Abajo.
Pere Bigas presenta l’acte. Foto de Jesús Atienza.
Concentració.
S’ha celebrat aquest dissabte dia 20 de febrer una concentració a la Plaça Universitat per demanar l’eliminació dels càrrecs als dos titellaire presos fa uns dies a Madrid, durant les festes de Carnaval de la ciutat.
Foto de Jesús Atienza.
Ha estat una verdadera celebració titellaire ja que en el petit escenari improvisat en un camió han actuat diversos titellaires en la línia dels putxinel·lis populars de carrer. Un verdader programa de luxe que ha tingut un caire reivindicatiu i en el que hem vist a figures com Paco Paricio, de los Titiriteros de Binéfar, que ha presentat l’auca del Bandido Cucaracha, una de les seves obres de més èxit i representades; Eugenio i Néstor Navarro, de La Puntual, que han fet aparèixer a Malic, l’Aventurer Ibèric, en una de les seves trifulgues amb el seu amic, el policia López; Andrea Lorenzetti, amb els seus personatges durs que busquen el costat esperpèntic dels titelles de garrotades; Ronan Tully i els seu Punch irlandès, que tal com va fer fa una setmana a la plaça Sant Jaume, s’ha tornat a ficar el públic a la butxaca; i una intervenció amb titelles de guant del gran manipulador Carles Codina ‘Litus’, que ens ha sorprès amb uns diàlegs hilarants i una acció que feia referència a la situació.
Paco Paricio a la Plaça Univesitat. Foto Jesús Atienza.
S’ha de dir que han assistit forces espectadors, molt conscienciats per la causa, amb profusió de pancartes i al·lusions al cas dels dos titellaires, els quals han ocupat ben bé la meitat de l’espai central que hi ha a la plaça Universitat.
Eugenio Navarro amb en Malic. Foto Jesús Atienza.
Després de les actuacions, els presents han desfilar en manifestació per la Ronda Universitat en direcció al Paral·lel, moment en què aquest cronista va haver d’abandonar l’acte.
Andrea Lorenzetti en plena actuaciçó. Foto Jesús Atienza.
Un cop més Barcelona ha mostrat la seva solidaritat envers els titellaires Raúl i Alfons, ja en llibertat però que estan pendents de judici a causa dels càrrecs que se’ls hi ha imposat. Per a més informació del cas, veure els articles anteriors publicats a Putxinel·li i a Titeresante.
Ronan Tully i Punch. Foto de Jesús Atienza.
La sort ha volgut que el fotògraf Jesús Atienza hagi pogut presenciar l’acte de la plaça Universitat, oferint-nos les imatges que publiquem.
‘En Boca del Lobo’, de Paco Paricio a La Puntual.
Com dèiem al principi, Paco Paricio, membre fundador de Los Titiriteros de Binéfar, junt a Pilar Amorós, ha estat aquest cap de setmana actuant a Barcelona al teatre més petit de la ciutat, a La Puntual. I ho ha fet amb un espectacle que ha estat una verdadera delícia per al públic que ha tingut la sort d’assistir-hi. Es titula ‘En Boca del Lobo’, i consisteix en un filament insòlit de contes, cançons, refranys, acudits i endevinalles que Paco ha cosit en una mostra de teatre de la més pura tradició popular. Comptava a més amb un ingredient important: la música en directe d’un acordió i diferents instruments sonors de butxaca a càrrec del músic Ángel Vergara, tot un luxe.
Ángel Vergara i Paco Paricio en La Puntual.
S’ha de ser un gran titellaire i un gran actor per poder presentar amb tanta gràcia natural, espontaneïtat i ofici un espectacle d’aquesta mena. Per exemple,en la manera senzilla i efectiva d’escenificar les diverses cançons que ens canta. I sobretot, s’ha de ser un convençut amant de les arts populars i titellesques, del teatre que es representa pels carrers des de temps immemorials així com de les diverses tradicions narratives i musicals que de generació en generació els vells han ensenyat als joves i s’han transmès així al llarg de la història.
Paco Paricio y el caracol.
Aquest és el material del que parteix el titellaire de Binéfar i això és el que ens ensenya, a grans i a petits, recordant-nos que tot aquest patrimoni oral, comú fins ara a la Península Ibèrica, encara és viu. Viu però molt oblidat. I aquí està el miracle de l’espectacle: Paco ens proposa cançons, contes populars, dites que vam sentir de petits, endevinalles innocents però amb les que moltes generacions s’han iniciat en el raonament i el pensament abstracte, que de sobte desperten en nosaltres una profunda emoció, la que se sent quan es percep allò que ens uneix i ens allibera, en despertar una imaginació alegra, festiva, individual i compartida.
Podríem dir que aquest espectacle és la continuació escènica de l’exposició que vam poder veure al TOPIC de Tolosa, feta per Pilar Amorós i Paco Paricio, sobre el món dels teatrins i altres formes de teatre popular casolà (veure article a Titeresante aquí).
La riquesa del llenguatge emprat per Paco Paricio és realment extraordinària, es diria que assistim a un desplegament oral d’una mena d’enciclopèdia popular dels vells temps però que segueixen sent els de sempre, és com assistir a un desvelar del patrimoni viu de les tradicions populars més entranyables, amb un constant ús de les jitanjaforas, aquests jocs de paraules que no volen dir res però que sonen tan bé quan se senten i alhora comuniquen perfectament el que es vol dir, encara que sigui res. O la cita que fa Paricio de la famosa epístola de Cabrín Cabrates, aquest paròdia del llatí escolàstic, que reproduïm per donar-nos el gust de recordar-la i posar-la de nou en circulació:
Estaba Cabrin Cabrate
en una peña peñascate
vino el lobo Lobate:
-“Cabrin Cabrate.
¿No bajas a comer hierba
hierba frescate?
Responde Cabrin Cabrate:
-“Lobo Lobate.
No bajo a comer la hierba frescate
porque me agarraras del gargaberate”
Responde el lobo Lobate:
-“Cabrin Cabrate.
¿No sabes que estamos en tiempo de ayuno
y que no podemos comer carne
de cabra ni de cabruno?”
Bajo el Cabrin Cabrate
a comer la hierba, hierba frescate
y vino el lobo Lobate
y le agarro del gargaberate.
Responde Cabrin Cabrate:
-“Lobo Lobate.
¿No dices que estamos en tiempo de ayuno
y que no podemos comer carne
de cabra ni de cabruno?”
Responde al Lobo Lobate:
-“Cabrin Cabrate.
Ante la necesitatem no hay pecatem”.
Amen.
L’obra, després de conduir-nos per la riquesa i pels tresors amagats de la llengua i la cultura popular, culmina amb un dels contes més coneguts, la Caputxeta Vermella, al qual, com és de tradició que facin els titellaires amb aquest conte, li dóna la volta amb exquisida gràcia i senzillesa.
Un espectacle que Barcelona, com totes les ciutats dominades per les modernitats tecnològiques, necessita com l’aire que es respira.
Agermanament entre La Puntual i La Casa de los Títeres d’Abizanda, a Huesca.
La trobada de Paco Paricio i Eugenio Navarro, director de la Puntual, ha tingut fruits inesperats i importnts, com és l’agermanament que han decidit fer dels dos teatres dels quals en són directors: la Puntual i La Casa de los Títeres d’Abizanda, a Huesca (veure aquí).
Ningú sap què significarà exactament aquesta unió, ja que els protocols encara estan per fer i signar, però d’entrada tindrà una conseqüència clara: Los Titiriteros de Binéfar, la companyia que porta la Casa de los Títeres, vindrà com a mínim un cop l’any a Barcelona, per actuar a la Puntual. Una notícia, per tant, molt bona.
Informarem amb puntualitat d’aquests protocols i dels seus desenvolupaments quan en tinguem més notícies.
