Barcelona està esdevenint una petita capital titellaire, com algunes vegades hem dit des d’aquesta revista. La recent exposició ‘Figures del Desdoblament’, iniciativa sorgida de Putxinel·li, ha mostrat la força d’un sector en alça, que coincideix amb el bon moment en què es troba el teatre visual, d’objectes i de titelles a Europa. L’activitat del dia a dia es manifesta en els teatres de la ciutat, on constantment es poden veure les novetats del gènere. Per altra part, joves titellaires d’arreu del món s’aturen a Barcelona, atrets pels diferents tallers i col·lectius en actiu. Un exemple és el cas de la titellaire Ping Lin, de Pequín, Xina, que ha passat un mes a la ciutat per preparar un espectacle els inicis del qual han estat presentats, en una primera versió d’assaig, al teatre La Puntual.
La Companyia Canelo a la Fènix.
Volia parlar aquí de l’espectacle que la companyia Canelo (la del famós gos Canelo) ha estrenat aquest mes de gener a l’activa Sala Fènix de Barcelona, en la seva secció dedicada al públic familiar. Es tracta de l’obra ‘El Secret de l’Elixir’, inspirada en l’òpera L’Elisir d’Amore, de Gaetano Donizetti, segurament la més coneguda i cantada de l’autor.
Foto de Jesús Atienza.
La versió que presenta Canelo manté el format de petita òpera bufa, amb música en directe i gràcies a un repartiment insòlitament ric en una producció d’aquesta mena: el cantant Toni Galera Hernández en el paper de Belcore i Dulcamara, l’actriu Tana en el d’Adina, el titellaire Ferran Costa Roig en el de Nemorino, i Núria Alfaràs en l’acordió i la percussió. Signa la direcció Jaume Baucis. S’apunta d’aquesta manera el format inicial de l’òpera bufa, reduïda al mínim amb algunes cites musicals i algunes àries, i s’accentua l’original punt de partida de l’òpera, que no és altra que el llenguatge propi de la Comèdia de l’Art, amb la incorporació inclosa dels titelles, que permet doblar alguns dels personatges. Un format que es sosté magistralment gràcies al magnífic ritme de la interpretació, i als àgils canvis de registre entre l’òpera, la comèdia i els titelles.
Foto de Jesús Atienza.
L’actriu Tana crea una Adina molt àgil, fresca i simpàtica, que sap connectar de seguida amb el públic, i que d’alguna manera fa de fil conductor de l’obra, especialment al principi. El seu to desenfadat sap lligar molt bé amb l’ambigüitat del personatge. Per la seva banda, Ferran Costa resol amb gran encert la seva nova faceta de titellaire de guant, amb un teatret a la manera antiga, bonic i senzill, i uns titelles molt convincents. Les seves intervencions actorals tenen un to molt adequat al personatge. Comptar però amb un cantant còmic de debò, com és el cas del valencià Toni Galera, és el que acaba de donar pes i estructura a l’obra.
Foto de Jesús Atienza.
No hem de buscar acabats operístics d’alta volada, sinó que tot està teixit pel registre més popular de la Comèdia de l’Art de carrer i del teatre de titelles que li va associat, amb pinzellades musicals de la partitura de Donizetti, de manera que el conjunt adquireix una forma absolutament fresca i coherent, feta per ser gaudida amb genuïna intensitat. El final sorpresa, propi d’una companyia que es diu Canelo, arrodoneix el to desenfadat i de teatre de carrer de l’obra.
Foto de Jesús Atienza.
Crec que aquest ‘Secret de l’Elixir’ té un llarg recorregut per davant, en tractar-se d’una obra molt ben teixida i interpretada, que constitueix alhora una magnífica introducció al món de l’òpera bufa i de la Comèdia de l’Art, sense entrar de veritat en els dos gèneres. Ideal per a un públic familiar que busca ressonàncies i intel·ligències que vagin més enllà del simple entreteniment per als més petits.
Foto de Jesús Atienza.
Ping Lin a Barcelona.
Ha estat molt agradable comptar durant el mes de gener amb la presència de la titellaire xinesa Ping Lin a Barcelona. Decidida a iniciar una carrera de solista i obstinada a crear un espectacle de titelles durant la seva estança a Europa, Ping Lin, després d’aterrar a Viena i de visitar algunes ciutats d’Itàlia, va acudir a Barcelona on ensopegà amb el Festival IF i l’exposició Figures del Desdoblament. Sorpresa i atreta pel programa d’espectacles, es va convertir en una assídua de les representacions al centre Arts Santa Mònica.
Foto de Jesús Atienza.
De Barcelona va viatjar a Madrid, Lisboa i finalment a Tolosa, per assistir com espectadora al festival Titirijai, que organitza el TOPIC. I després d’una estança el Nadal de nou a Viena, va decidir instal·lar-se el gener a Barcelona, gràcies a l’hospitalitat que li van oferir Eugenio i Néstor Navarro, convidant-la a treballar al seu taller.
Foto de Jesús Atienza.
Un mes de feina intensa que ha servit a la jove titellaire per preparar el material de partida d’un espectacle basat en un conte popular però alhora molt associat a l’experiència personal de la mateixa Ping Lin: la història d’una noia que volia tenir el cabell molt llarg -i que l’aconsegueix tenir, com és el cas de la pròpia Ping.
Foto de Jesús Atienza.
Va tenir l’oportunitat de mostrar aquesta primera etapa del seu treball el dimecres 27 de gener a La Puntual, davant d’un públic d’uns vint nens de tres anys d’edat, d’una escola en llengua anglesa de Barcelona. Un treball d’una qualitat plàstica indiscutible que es desplegà damunt el petit escenari dels Navarro, ben captat per la càmera del fotògraf Jesús Atienza, que va assistir a la sessió.
Foto de Jesús Atienza.
Un preciós desplegament d’idees i de materials d’un espectacle encara a mig fer, que busca el ritme adequat a una estructura pensada per a un únic artista manipulador. L’oportunitat brindada per La Puntual va permetre a Ping Lin arrodonir el treball realitzat durant l’últim mes i assentar les bases per a la segona etapa del projecte, que tindrà lloc a la Xina. Des de Putxinel·li li desitgem sort i bona feina a la titellaire xinesa!
Foto de Jesús Atienza.
