Els Gegants de Mataró al Palau de la Virreina, convidats pels de Barcelona

Com ja és habitual quan arriben les Festes de Santa Eulàlia, els Gegants de Barcelona conviden a una família de gegants d’una altra ciutat de Catalunya. Són visites que aquests éssers distants i majestàtics es fan entre sí, per raons de convivència entre veïns i d’entreteniment mutu. Aquest any, els convidats a residir durant uns dies al Palau de la Virreina són els Gegants de Mataró, compostos per la família Robafaves i el seu seguici festiu: nans, dracs, la Momerota i la seva filla la Momerodeta, i l’àliga.

El pati del Palau de la Virreina.

Aprofiten les Festes de Santa Eulàlia (copatrona de Barcelona, junt amb la Mercè) per passejar per la ciutat, exhibir-se entre el públic del carrer, grans i petits, i de pas posar-se al dia en relació a les coses de la capital.

Els Robafaves pertanyen a un llinatge molt antic, ja que estan documentats als arxius de la ciutat de Mataró des de finals del s.XVII. A ells, però, els agrada vestir-se encara de més antic, amb robes de dignitat reial pròpies de l’edat mitjana: cara i posat guerrer el del senyor Robafaves, amb un casc que té un drac esculpit a sobre, tres medalles al pit i una espasa imponent; més femenina ella, però també hieràtica i reial, amb corona, vel blanc, vestit vermell i capa de color gris.

Estan acompanyats per la Toneta i el Maneló, dos gegantons molt elegants, quasi més que els Robafaves, dotats aquests d’un aire més feréstec i distant. Segurament la joventut de la parella de gegantons junt a una vida de mena cortesana, explica aquesta major cura en les coses del vestir.

El Drac de Mataró és una figura recent, de l’any 1991, inspirada en el drac que Robafaves du damunt del seu casc de guerrer. Encara més recent és el Dragalió, nascut d’un ou l’any 2007 i que de seguida s’incorporà al seguici festiu de la ciutat.

A destacar l’Àliga de Mataró, que també roman exposada al Palau de la Virreina, figura de la màxima importància en el protocol oficial de Mataró, com també passa amb la de Barcelona. Compte amb més de quatre-cents anys d’antiguitat, tot i que va desaparèixer durant la Guerra del Francès. Se la va recuperar l’any 1987. Sol anar acompanyada per la Cobla de Ministrils, amb una formació molt completa d’instruments: tarotes, flabiols, violins, sacs de gemecs, trombons i tabals. Com a particularitat, porta al bec un colom agafat.

La Momerota i la seva filla Momerodeta no hi eren el dia que els vaig visitar, tot i que tenien el seu lloc guardat i ben assenyalat pels cartells. Deurien haver sortit a estirar les cames pel barri. Segons s’indica a la Virreina, són figures escopidores de foc que surten pel Carnestoltes. Estan documentades ja al segle XIX a Mataró com figures monstruoses que empaitaven la gent els dies de festa, però llur forma actual és de l’any 1979 i presenten un cos de Mulassa amb un cap de bou.

També es poden veure els vestits de les Diablesses, una comparsa creada l’any 1985 i que constitueix la primera totalment integrada per dones de Catalunya.

Els Nans o Capgrossos de Mataró, que envolten als Robafaves en la seva presentació a la Virreina, constitueixen un grup impactant de figures amb una forta personalitat. Són els següents: els dos Mercers, el Pagès, en Patufet, la Vella Blava, el Xinès, el Bufó, en Carrau, la Bruixa, el Follet, el Moro, el Comte, la Mulata, la Vella Verda, en Pierrot, en Biada, en Jonàs i en Mataties. Com es pot veure, noms que provenen del món local però també de l’imaginari de la rondallística popular. Veure’ls tots junts al pati de la Virreina produeix un efecte d’una atracció incontestable.  Constitueixen sens dubte un dels punts àlgids d’aquesta exposició.