El Festival Drap-Art ha presentat, quasi com a espectacle cloenda de les seves activitats escèniques, una performance de la titellaire Núria Mestres titulada ‘Cruïlla de camins’, que va sorprendre i atrapar al nombrós públic que omplia el vestíbul del CCCB. Una idea que va partir de la col·laboració entre la Núria i la Mercè Gost, una artista de les ombres que ja havia participat en edicions anteriors al Drap-Art i que ens deixà fa poc temps. Amb ànims de ser un homenatge a la Gost i alhora amb ganes de posar en escena les seves idees sobre paper arrugat, la Mestres ha decidit tirar endavant el projecte.
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
Abans de la seva acció, va aparèixer pel passadís central del vestíbul, entre les diverses parades d’objectes artístics de reciclatge que es venen al Drap-Art, el performer de Venezuela José Antonio García, vestit de gala de paper: faldilla, cotilla, mànegues, un barret i una llarga capa, tot fet de fulls de diari. Avançant amb pas cerimoniós, i amb una mirada càlida i oberta, es mostrava com si participés en una passarel·la de moda, però sense exagerar els moviments, més aviat buscant la naturalitat en el moure’s. L’acció acabà amb la destrucció del vestuari a càrrec del propi artista, com si de sobte s’hagués enfadat amb el paper de diari.
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
Acte seguit s’inicià la representació preparada per Núria Mestres: sobre l’escenari, una composició feta de paper arrugat de diversos colors i textures. Aparentment, una composició de deixalles. Però quan la llum general es va tancar -no del tot, cosa imperdonable en una representació d’ombres, a tenir en compte per la organització en properes ocasions- i van començar a encendre’s les distintes llanternes de les ombristes (la Núria i les seves col·laboradores: Núria Tobias en les llums, i Lorena Casal i Eva Prieto en l’animació entre el públic), de sobte els papers van començar a agafar vida, textura pròpia, profunditat i formes que anaven canviant segons la direcció de la llum.
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
La instal·lació es va convertir llavors en una composició viva en constant metamorfosi. Una atmosfera sonora enregistrada acompanyava aquesta mutació de les textures, amb una base feta del mateix soroll del paper quan s’arruga. I mentre els llums es movien per entre les entranyes d’aquell món de paper, adquirint unes profunditats que ens obria a móns interiors amagats, tan sols insinuats a través de les simples pinzellades de llum, la Núria, vestida de negre vellut i encarnant el rol de performer, va començar a crear figures amb els trossos de paper que recollia per l’escenari.
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
S’inicia així la segons i última part de la presentació: l’artista, amb el seu titella acabat de fer, s’acosta al públic, interactua amb ell i l’acaba convidant a fer-se cadascú el seu propi titella amb els mateixos trossos de paper, figures que aniran posant sobre l’escenografia existent a l’escenari. Es crea així una nova composició en la que és el propi públic el que hi puja i la configura, en un ambient d’alegre participació i de curiositat visual per veure com es perfila la nova forma conjunta.
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
La performance, d’una mitja hora de duració, va agradar moltíssim al públic, que va veure apuntat sobre l’escenari les enormes possibilitats d’un material -simple paper d’embalar arrugat- quan se’l tracta amb visió i gust artístic, i se’l manipula a través de la llum i de la composició en l’espai. Unes possibilitats que condueixen a la creació de móns amagats, de noves dimensions plegades i desplegades per les mans de la llum i dels manipuladors, de múltiples metamorfosis tan de l’espai com de la mateixa matèria del paper. Un magnífic treball de recerca que sens dubte acabarà donant nous resultats dignes de ser vistos en un escenari. Bravo per a Núria Mestres i pel Drap-Art!
Fotografía de Júlia Capdet Mestres.
