Un cop més, la Festa Major de Barcelona no ha defraudat al públic sempre ansiós de trobar novetats i entreteniments originals i espectaculars, especialment en aquest espai consagrat a les arts visuals, al teatre mecànic en moviment i als titelles, que és el Parc de la Ciutadella. Marta Almirall, la directora de la Mercè, l’ha encertat un cop més en encarregar a la companyia Antigua i Barbuda, dirigida per Jordà Ferré, el desplegament de les seves maquinàries lúdiques als jardins davant del Parlament.
Un encert total, sobretot quan veiem la petita roda de fira en la que els seients són tasses de wàter on nens i pares hi seuen d’espatlles al Parlament, una indirecta subtil i alhora grollerament àcrata d’aquest artista inclassificable que és Jordà Ferré. La imaginació d’Antigua i Barbuda es prodiga amb una gran generositat per tots els jardins, omplint-los de màquines impossibles però que funcionen, sempre sota l’acció dels mateixos participants, amb un particular sentit del Humor.
Unes atraccions que combinen l’enginy i una imaginació desbocada però alhora ‘realista’ i ‘pràctica’, ja que tot funciona sense aturar-se, durant hores i hores, fins a les gandules de la parada final, quan els pares poden per fi jaure i ser gronxats pels seus propis fills, obligats a complaure als seus progenitors que no han cessat de pedalejar i invertir calories en la felicitat fugaç dels seus cadells.
En un dels extrems dels jardins, prop de la vella entrada del Zoo, hi ha un escenari que presenta espectacles singulars i d’alta qualitat, com el nou muntatge de El Retrete de Dorian Grey, aquesta companyia tan iconoclasta com virtuosa de Santiago, que va meravellar amb uns titelles de dit que ballen claqué. Un número nou d’un espectacle que acaben d’estrenar sota la direcció de Xesús Rom.
També vam poder veure a Alexander Jorgensen i la seva marioneta Barti, un prodigi d’humor, gràcia i virtuosisme manipulador, ja que Barti canta, balla, toca el piano i la guitarra, sense mai desconnectar del públic. El domini que aquest manipulador de fils té sobre la seva criatura és tan acusat que es produeix l’efecte de reversibilitat entre titella i titellaire pel qual no se sap qui manipula a qui. És a dir, és tanta la vida que té aquesta marioneta, i tan fort el seu caràcter, que la silueta de la seva ombra al darrera acaba genialment difuminada.
També vam poder veure a l’entrada de la Ciutadella el cap Narcissus, una figura de set metres d’alçària concebuda per Franc Aleu i Joan Bofill, i construïda per Jaume Grau. Sobre aquesta impactant faç gegant es projecten els autoretrats d’aquells que s’animen a posar la seva cara davant la càmera. Una acció que vol fer reflexionar sobre la moda dels “selfies” i la seva relació amb el mite de Narcís.
El conjunt de la Ciutadella impressiona al visitant amb aquestes propostes que culminen a la Plaça de la Cascada, amb un avió gegant que a la nit esdevé la pantalla on es projecta el divertit mapatge ‘To fly to fly’. Una nova creació del genial artista visual Jordi Teixidó, guionista aquest any del “mapping” que es va veure a la plaça de Sant Jaume, i que explica històries fantàstiques viscudes dins d’aquest avió. Per a aquesta nova aventura, Teixidó ha comptat amb la col·laboració de Playmodes, autors d’unes creacions futuristes espectaculars.
