Calders: obertura de l’Espai Animacions, de Rocamora Teatre

Aquest dissabte 19 de setembre de 2015, ha tingut lloc a Calders, a la comarca del Moianès, la inauguració de l’Espai Animacions (Cal Salvi), obra de la companyia Rocamora Teatre. Una inauguració amb diversos moments al llarg del dia, sent el principal l’Aplec Titellaire de Calders, celebrat a les 12h del migdia al Centre Cívic de la localitat, a la seva Plaça Major davant mateix de l’Ajuntament i de l’Església. Un aplec que ha estat un magnífic combinat de diversos titellaires que van oferir al públic fragments brillants d’alguns dels seus espectacles.

Cal Salvi, casa de l’Espai Animacions.

Ja sabíem de la voluntat de Carles Cañellas i de Susanna Rodríguez d’obrir un centre –un espai que des del principi es pensava dir Espai Animacions– dedicat a la creació, la recerca i l’exhibició de teatre de titelles, quan fa anys sorgí la possibilitat d’instal·lar-se en un cèntric local de Barcelona.  Aquella iniciativa no va quallar, però la idea i el projecte van quedar guardats al calaix, esperant el moment propici per a la seva realització.

Aquest moment va arribar quan els Rocamora es van veure obligats a canviar de local. Una circumstància sempre difícil, sobretot quan el local del carrer Argentona a Gràcia era dels de tota la vida –local que va pertànyer al pare d’en Carles, que era ferrer–, però que els dos titellaires han sabut convertir en una gran oportunitat. Perquè no plantejar ara la idea de l’Espai Animacions, aprofitant la necessitat del canvi? Però en comptes de fer-lo a Barcelona, on tot és tan car que sempre significa posar-se en mans dels bancs o de les administracions, perquè no fer-ho en una població petita, on els preus són assequibles i és més fàcil crear un projecte nou i propi, amb la complicitat d’amics, veïns i responsables polítics de la zona?

Església de Calders, Plaça Major.

El lloc escollit ha estat Calders. A totes llums, un encert total: una població petita però sòlida, a tocar de Manresa, d’Artés i de Moià, integrada en la nova comarca del Moianès, que ha lluitat els últims anys amb èxit per a singularitzar-se administrativament. Una zona, per tant, dinàmica i amb ganes de protagonisme, necessàriament oberta a projectes nous d’emprenedors culturals, que és per on aquestes comarques busquen desenvolupar-se en els seus afanys de singularització.

Carles Cañellas i l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez i Campoy.

Les paraules de l’alcalde del poble, Eduard Sànchez i Campoy, així ho semblaven corroborar quan, en l’acte de presentació del projecte que va obrir l’Aplec Titellaire, va donar la benvinguda en nom del poble als Rocamora, tot mostrant el respecte i l’interès amb els que l’Ajuntament ha decidit acollir el nou Espai Animacions dels Rocamora a ‘Cal Salvi’ (així s’anomena al poble la casa on s’han instal·lat els de Gràcia). Un espai que, en paraules de Sànchez i Campoy, vol convertir-se en un pol regional de creació, recerca i producció a l’entorn del teatre de titelles, obert als intercanvis amb altres centres similars i coordinat amb altres poblacions de la comarca per sumar esforços i mitjans.

Eudald Ferré i la seva companya Rosa entren el castellet a l’escenari del Centre Cívic.

Una benedicció per a qualsevol població petita, com és el cas de Calders, que ha perdut amb els anys la seva indústria tradicional –la tèxtil– i que busca adaptar-se a les característiques de la nova economia i del turisme intel·ligent, i que necessita pols d’atracció no sols industrials i de recerca sinó també culturals, capaços d’atraure inversions, gent, propostes i oportunitats tant a nivell local com internacional. En aquest sentit, el fet de que Rocamora sigui una companyia reconeguda internacionalment, amb bons contactes arreu d’Europa, condició indispensable per teixir xarxes i bons programes de col·laboració amb entitats similars, fa que el projecte de l’Espai Animacions sigui realment atractiu per a Calders.

Manel Tirado, de Ninus Teatre.

Deixem les consideracions d’ordre estratègic i anem a l’Aplec i a les representacions que van delectar el públic que omplia la sala. Després de les intervencions a càrrec de l’alcalde i del mateix Carles Cañellas, que va exercir de presentador durant tota la sessió, va trencar el gel un número de fil de Manel Tirado, de Ninus Teatre, amb la marioneta d’una ballarina contorsionista molt ben manipulada que va realitzar els seus difícils exercicis amb l’acompanyament de la música. Va estar bé començar amb la tècnica del fil i amb un número clàssic, indicant que la marioneta és un dels plats preferits dels Rocamora, ja que és ben sabut que Carles Cañellas està considerat com un dels mestres del fil de Barcelona, tècnica que va aprendre amb Pepe Otal i indirectament amb el professor Harry V.Tozer (veure aquí entrevista a Cañellas a Putxinel·li).

Esther Prim durant la seva intervenció.

A continuació la veterana Esther Prim (de companyies mítiques com Planxet i Cia, Aquilinos,…) va mostrar el seu domini de l’art dels titelles dirigit als més petits, una especialitat que la titellaire catalana ha conreat durant molts anys, ja sigui sota el seu propi nom o sota el nom de l’Àvia Pepa, utilitzat durant molts anys. A partir d’una matriu basada en tres caixes que amaguen sorpreses de tota mena, Esther Prim va atrapar l’atenció de grans i petits amb els seus senzills personatges, entre els quals va destacar un ànec famèlic que no parava de menjar pomes. El públic  premià la seva brillant actuació amb càlids aplaudiments.

Aubuster, la marioneta de Carles Cañellas.

Carles Cañellas va treure llavors la seva marioneta Aubuster, un ésser que pertany a una espècie animal inventada pel titellaire amb uns trets molt contemporanis, ja que semblen provenir del món del còmic i dels dibuixos animats. Un personatge que li va servir per presentar diversos números, primer sortint de la maleta on sol habitar quan rau fora dels escenaris, i després jugant amb una cadira que cau i rodola per terra.

Titelles de Sebastià Vergés.

Sebastià Vergés ocupà l’escenari junt a la seva companya Montserrat Abalate per representar un fragment del seu Màgic d’Oz. Va ser una demostració del gran ofici d’aquest titellaire descendent d’una de les dinasties més longeves del Titella Català i l’única que està encara en actiu, els Vergés. Especialment brillants van ser les escenes de la bruixa, amb els clàssics jocs d’amagar-se els titelles i les obligades garrotades, escenes que per estar ben fetes demanen molta experiència i ofici, i en les en Sebastià Vergés va lluir la seva formidable tècnica, que els nens van agrair amb una entusiasta participació.

Elsa Lluch, de Tanaka Titelles.

La jove actriu Elsa Lluch, de la companyia Tanaka Titelles, composta per ella i Ariadna Matas, va presentar un fragment del seu espectacle ‘No tinc por’. Una delícia per a tothom va ser veure la seva actuació, que es centrà en un escenari constituït per una maleta, l’interior de la qual és la casa on habita en Pere, el protagonista de la història. Una obra en la que el més important és la relació entre l’actriu i el titella, i que va captivar al públic.

Biel Porcel en plena actuació.

Biel Porcel, de la prestigiosa companyia Binixiflat, de Mallorca però resident a Arenys de Munt, va presentar una de les rondalles que sol explicar en l’espectacle Rondalles del Món, concretament la que es centra en les màscares que parlen de la cultura dels Taïnos, aquests pobles que habitaven a les Gran Antilles. Una rondalla de saviesa que ens ve a dir que la felicitat no cal buscar-la fora sinó al nostre interior. Amb quatre simples màscares i la seva reconeguda eloqüència, Biel Porcel es ficà el públic a la butxaca amb una història senzilla però carregada de contingut.

L’Avi, marioneta de Carles Cañellas.

Carles Cañellas sortí llavors amb l’Avi, aquest personatge que l’acompanya des de fa molts anys, una marioneta de fil que no parla però que amb els seus gestos i la seva fesomia ho diu tot. Per cert que crec que l’Avi ja no fuma, perquè no li vaig veure la seva cigarreta als llavis. Potser per això va mostrar estar en tan bona forma, patinant primer amb un patí i després amb dos, amb un domini absolut en la matèria. Amb l’Avi a les mans, en Carles va presentar les dues últimes representacions.

Actuació de David Laín, de l’Estenedor.

David Laín ens va sorprendre amb dos esquetxos del seu espectacle Mans, un dels més antics del veterà titellaire de l’Estenedor, però que conserva una actualitat resplendent. El número del toro i el torero va entusiasmar al públic, que es sumà als olés dels titelles, en una corrida insòlita, boja i del tot imprevisible. Un segon número fet amb les mans ens va demostrar el gran ofici i la capacitat que té en David Laín de connectar amb el públic, amb un humor surrealista i negre a vegades, tan propi del seu tarannà jocós.

Titellaires que van actuar i ajudar. Falten Sebastià Vergés, Montserrat Abalate i Susanna Rodríguez.

I va tancar l’acte l’Eudald Ferré amb un fragment sucós del seu espectacle ‘Les Meravelles d’Orient’, acompanyat a la flauta per Pep Boada, un clàssic ja de la casa i un dels espectacles de més èxit dels últims anys, el qual, com no podia ser d’una altra manera, va meravellar al públic de Calders. Veure l’art de la manipulació que té l’Eudald amb el Titella Català, que borda amb els números del cavaller i el seu cavall, i després del drac, números clàssics del teatre popular de titelles europeu que el titellaire ha adaptat amb mestria a la seva història, va ser un final de luxe per a tots els assistents a l’Aplec. Números molt difícils d’executar, que demanen un domini estricte de la manipulació, i que el de Valls acomplí com qui no fa res, cosa que encengué els aplaudiments dels entesos i dels neòfits.

Eudald Ferré, recollint els seus estris.

L’Aplec s’acabà i el públic se’n va anar, content i feliç, a dinar a les seves respectives cases. Pels titellaires presents, però, la cosa no feia més que començar.

Visita al taller.

Una segona sessió ens esperava a Cal Salvi, al nou Espai Animacions dels Rocamora, al carrer Manresa nº 74 de Calders: Carles Cañellas i Susanna Rodríguez ens ensenyarien el taller i les diverses instal·lacions de la casa. I, un cop acabada la visita, dinar titellaire: un vermut de generosos entremesos, i una paella descomunal obra dels dos xefs David Laín i Carme Calvet.

Visita al taller.

La visita va mostrar totes les immenses possibilitats de l’espai, que en Cañellas anava desgranant com si les llegís a la pantalla de la seva imaginació, on el projecte ha anat prenent forma aquests últims mesos i anys. El taller, propi de qui s’ha criat entre màquines i taulells de fusta i ferro forjat, va despertar l’enveja de tots els titellaires presents. Igualment la sala que es convertirà en breu en lloc d’assaig i d’enregistraments. El primer pis, d’unes dimensions poc habituals, permet imaginar uns usos ideals per al centre de recerca i creació que vol esdevenir la casa –amb una terrassa tan gran com la mateixa casa. I el segon pis, zona dedicada a l’habitatge dels seus habitants, està dotat també d’un saló que fàcilment es pot dividir en petits dormitoris de campanya.

Tant la Susanna Rodríguez com en Carles Cañellas van posar un èmfasis en la idea de que Cal Savi esdevingui i sigui sentida pels interessats en la Casa dels Titellaires a Calders, un lloc obert a la professió i a tots els que vulguin endinsar-se i profunditzar en aquest art.

Vermut.

Finalment arribà l’hora del vermut i de la paella. Aquest cronista se sent en l’obligació de tancar aquí les portes de la curiositat aliena, conscient de que sempre és bo preservar les intimitats pròpies i les dels titellaires. Només indicaré la bona factura de la paella, d’una generositat pantagruèlica, que va exaltar els comensals. I, a tall de testimoni mut d’aquesta crònica social, deixo penjades algunes imatges preses al vol.