Es va realitzar el passat dissabte 27 de juny, a les 21h, una emotiva sessió de cabaret a la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal dedicada al recentment traspassat titellaire Lope de Alberdi, molt estimat per tota la professió que freqüentava amb regularitat el vell taller de Pepe. Gran amic del d’Albacete, Lope construïa unes marionetes precioses algunes de les quals van tornar a actuar l’altra nit a l’escenari del teatret d’Otal, de la mà dels seus més íntims companys.
Lope de Alberdi. Fotografia de Jesús Atienza.
Un homenatge al qual van assistir alguns membres de la seva família així com multitud d’amics i de col·legues titellaires que no es van voler perdre aquesta sessió de record. Com és habitual en els del nostre gremi, i malgrat la tristesa i la nostàlgia que tots sentíem, la celebració de l’homenatge va ser alegre i plena d’energia positiva, ja que tal és l’actitud dels que saben conviure amb la mort. En efecte, és curiós que un dels temes preferits de Lope de Alberdi, com també ho va ser de Pepe Otal, fos la Mort, en Majúscula i en minúscula, és a dir, la pàl·lida senyora tractada amb afecte i summe respecte però també amb humor i molta desimboltura. No en va el Taller de Marionetes de Pepe està tot ell poblat de calaveres i altres símbols de la Parca, i un dels personatges més utilitzats per Lope en les seves aparicions de carrer va ser la mort que toca el piano.
Fotografia de Raquel Batet.
Un cabaret doncs de profunda temàtica metafísica, ja que parlar de la Mort, ni que sigui en clau cabaretera, és bàsicament fer el que podríem denominar ‘filosofia visual’, és a dir, reflexió sobre les claus de la vida que sempre tenen a veure amb la mort, amb imatges i sense que intervinguin paraules. Encara que també és veritat que n’hi van haver, de paraules, totes elles precioses, com un poema d’Antonio Machado que va recitar un amic de Lope, alumne assidu del taller, o les sentides paraules de la titellaire Michela Aiello, entre d’altres.
Michela Aiello.
Va fer de presentador el Gat Camilo, servit en escena per l’actor Mauricio Riobó, qui ens va explicar la història de la trobada entre Lope de Alberdi i un vaixell que navega per les fosques aigües del Més Enllà amb Pepe Otal a bord, per dirigir-se els dos a una illa, segurament de caire piratesc, plena de tavernes i terrasses on es prenen moltes cerveses i es pot fumar a l’interior. Ho deia sota la mirada sorneguera del mateix Pepe Otal disfressat de Pirata que observa tot el que es diu a l’escenari, amb la sempiterna pipa a la mà, encara que el seu esperit es trobés aquell dia a la susdita illa amb el seu amic Lope.
El Gato Camilo.
Una orquestra de dues senyoretes, una armada d’un saxofon i de vegades d’un violí de serra el so del qual va posar la pell de gallina a més d’un, i l’altra amb una guitarra i un acordió, va amenitzar la vetllada sencera omplint els buits en l’escenari mentre es succeïen els artistes actuants. Van tocar molt bé peces del repertori popular lleuger, amb boleros, sambes i algun tango, al costat de brillants moments de jazz.
Dues imatges de la Orquestra del Cabaret.
Els joves artistes de Zero en Conducta, el valencià José Antonio Puchares, “Putxa”, i la mexicana Julieta Gascón, van posar d’entrada la nota molt alta amb un número de titella-dansa o de manipulació-mímica, demostrant el bon moment del seu art, que els permet viatjar als més importants festivals d’Europa, on són aplaudits i cada vegada més sol·licitats.
Moment de l’actuació de Zero en Conducta.
El fil va tenir un pes específic important en el conjunt del cabaret, sent els primers a trencar el gel -que no el fil- dues joves i agraciades titellaires de la companyia Moustache, Rocío i Otto, que van oferir una història d’amor entre dos pallassos de cor i nassos lluminoses, titelles una d’elles de Lope de Alberdi. Va sorprendre gratament l’abillament d’escena de les manipuladores, una de negre i l’altra lluint una faldilla curta, de manera que mostrava les seves boniques cames com a fons per als fils de la marioneta que manipulava. Una cosa que no sorprèn als assidus al Taller, doncs ben sabut és que Pepe Otal solia treure la seva marioneta preferida, la Parca, en pilotes, número molt esperat per les seves admiradores. Sense arribar a aquests extrems, les dues titellaires van fer gala d’una bona presència i domini de la creu.
Actuació de Moustache.
L’escriptor Armando, que també fa de còmic amb el nom de Patilles Black, assidu de les nits otaleras, no va defraudar al seu públic amb ocurrents historietes carregades d’humor intel·ligent. Ho va fer amb un vestit de doble escot que va mostrar amb generositat la seva pell pilosa.
Patillas Black.
El número de Lope de Alberdi del pianista esquelet va aparèixer llavors manipulat per les sàvies mans del titellaire Vicente Martínez, sent complementat per un altre esquelet, desllorigat en aquest cas, del mestre Jordi Bertran, que es va voler sumar a l’homenatge amb una de les seves marionetes preferides. Número visual filosòfic, com abans hem indicat, va estar marcat per la música i per les impactants imatges d’ambdues marionetes.
Duo de calaveres.
El pianista de Lope de Alberdi.
Un dels alumnes habituals del Taller, anomenat Lluc, va realitzar un preciós número de striptease amb un plàtan. Va desconcertar el personal el procedir inquietant del manipulador, amb un ritme entretallat i una gestualitat tremolosa plena de sensibilitat.
Lluc en acció.
Michela Aiello, després de llegir el seu preciós poema, va realitzar juntament amb Laura Galli, de les Antiquchas, una obreta d’ombres xineses la protagonista de la qual va ser la típica imatge mexicana d’una Mort mariachi tocant la guitarra. Servint-se de dos simples llanternes, van aconseguir el ganxo dels efectes buscats.
Calavera guitarrista.
Ángel Navarro, un dels virtuosos de la marioneta de fil que avui més destaquen a Barcelona, va participar al Cabaret amb el seu número del funambulista sobre cable. Número clàssic que el jove titellaire va brodar com té per costum fer, amb seguretat i brillantor.
Actuació d’Ángel Navarro.
Andrea Lorenzetti va aparèixer llavors a l’escenari al costat del seu nou soci, un personatge d’aspecte ombrívol i inquietant, per executar un número de penjat i humor negre, entre una vella ploranera i el mort que, com és habitual en els espectacles de titelles, no està del tot mort.
El penjat d’Andrea Lorenzetti.
Va acabar la primera part del Cabaret l’amic Dani, de l’Associació de Titellaires de Roquetes, un dels motors titellaires més actius de Barcelona, que va voler acomiadar-se de Barcelona -viatjava al dia següent a Uruguai per passar-hi una llarga temporada- amb un bonic número de titelles ocell sortint d’una maleta.
Pausa al carrer.
Dani s’acomiada del seu amic Pepe.
La segona part, més curta i concentrada, va tenir una arrencada amb màscara a càrrec de Javier Villena, qui va interpretar un número clàssic de Comèdia de l’Art amb una màscara realitzada per Lope de Alberdi en un dels cursos realitzats pel mateix Villena al Taller.
Màscara per a recitar a Antonio Machado.
Marieta Rojo, de les Antiquchas, va actuar a continuació juntament amb el jove Lluc, per interpretar tots dos un divertit sketch poètic-amorós de manipulació a dos d’un petit ninot fet de corda al qual se li anava feliçment el cap.
Marieta i Lluc en plena funció.
Ferran Costa, el marionetista autor del famós Canelo Show, aquest gos que ha enamorat als transeünts de tantes ciutats europees, va sortir després amb un titella de Lope, al costat d’un arpista assidu del taller, Javi Lester, per executar entre els dos una peça musical de manipulació. La magnífica presència de l’arpa i del seu exòtic intèrpret, amb cara de ser un nou Harpo Marx sortit dels túnels del temps, va fer les delícies del públic, mentre Ferran treia del titella tot el seu suc.
Ferran i Javi. Fotografia de Raquel Batet.
Va acabar la vetllada Filipo, el pallasso preferit de Pepe Otal, que va fer un altre número de funambulisme sobre cable ben manipulat per aquesta gran titellaire que és Paula López, mentre Jordi Bertran i Litus Codina posaven música i veu al juganer personatge circense.
Moment de l’actuació de Filipo.
Al final, tots els artistes van sortir a saludar a l’escenari, un emotiu adéu a Lope d’Alberdi que durant tota la vetllada va presidir el·lípticament assegut a la fila zero del teatre. La seva presència serà a partir d’ara complementària a la de Pepe Otal, tots dos mirant amb ironia i sublim distància els esforços i els treballs dels seus amics vius, ja sigui a la taula de fuster o en la de modelatge, ja sigui a l’escenari del taller intentant sorprendre al públic o al carrer lluitant contra els elements. Treballs dels que ells s’han feliçment alliberat. Que el seu record perduri en els fils i els caps de fusta de tots els titelles que viuen, han nascut o naixeran a la ciutat de Barcelona!
Fotografia de Raquel Batet.
