Titelles Babi reben un homenatge de UNIMA Catalunya i la professió titellaire

Ahir dimarts dia 28 d’abril va tenir lloc a Can Pink, a Mataró (un nou local titellaire regentat per Mina Ledergerber Trapp), un entranyable homenatge a dos titellaires que acaben de complir 56 anys dalt dels escenaris. Un acte que ha estat organitzat per UNIMA Catalunya amb la col·laboració d’un grapat de titellaires joves i veterans, i que ha consistit en un copiós aperitiu, diversos parlaments, dinar abundant, postres i últims parlaments dedicats a Carme Calvet i Llibert Albiol, els dos fundadors dels Babi.

Litus i Carme Calvet. Xesco Quadras al fons. Fotografia de Jesús Atienza.

Carme Calvet i Llibert Albiol. Fotografia de Jesús Atienza.

Xesco Quadras i Carles Litus han estat els dos titellaires encarregats de començar l’acte, obrint les primeres paraules d’un protocol poc protocolari, per sort de tothom. Toni Rumbau s’ha encarregat després de glosar als personatges protagonistes de l’homenatge amb un text on a més d’un breu recorregut per la seva història, ha parlat de com el temps és viscut pels titellaires. Segons ha dit el director de Putxinel·li, “mirat des de la perspectiva d’un temps estirat pels bolos que són els nusus del rosari de la vida, els Babi porten fent titelles com a mínim uns doscents o trescents anys!”. Cosa que, com és lògic, justifica aquest homenatge i tots els que se li haurien de fer d’ara en endavant.

Llibert Albiol, Anna Albiol i Carme Calvet. Fotografia de Jesús Atienza.

Moment de l’acte. Fotografia de Jesús Atienza.

Anna Albiol, tercera generació dels Babi -si tenim en compte que la primera va ser el pare d’en Llibert, el senyor Jaume Albiol Roda, més conegut com Perico en les seves presentacions al Poble Espanyol- ha llegit un text escrit pel seu germà, Ferran Albiol, en el que s’han explicat els orígens de la companyia, com la vocació de titellaire s’imposà en el jove Llibert després dels seus tempteigs en els diferents terrenys de la màgia, els pallassos i el circ. La lectura ha anat desgranant moltes anècdotes suculentes, com és propi d’una vida d’anar amunt i avall sense parar, cosa que ha emocionat als seus pares, ben envoltats pels seus companys de feina. Al final, un llarg aplaudiment ha tancat aquesta primera part de l’acte.

Fotografia de Jesús Atienza.

Després d’un dinar molt ben servit i cuinat per les mestresses i els mestressos del lloc, consistent en un bufet de viandes de tota mena, i amb un constant creuament de converses donada l’assistència d’un nombre tan considerable de titellaires -cosa que ha permès que molts titellaires de distintes generacions s’hagin conegut-, ha arribat l’hora dels últims parlaments espontanis de la tarda.

Jordi Pujol s’adreça als presents. Fotografia de Jesús Atienza.

S’ha aixecat primer en Jordi Pujol, del grup Marduix Titelles, el qual tenia moltes ganes d’expressar la seva felicitat en veure com els anys, lluny d’espatllar les relacions i els tarannàs de les persones, els havien dolcejat, relativitzant els absoluts de les posicions i les idees que molts dels presents encarnaren en la seva joventut, de manera que dècades més tard, una sòlida amistat els uneix a tots, trencant no pocs tòpics sobre això de que els anys ens acaben irremeiablement espatllant.

Eugenio Navarro. Foto T.R.

Eugenio Navarro ha estat el segon espontani que ha explicat a la concurrència la seva idea del que és un verdader mestre: aquell que a més de saber i dominar un ofici, el practica i l’explica amb generosa humilitat, sense que els fums li hagin pujat al cap. Un model encarnat per la persona d’en Llibert Albiol, un mestre titellaire dels de debò. Les emocionants paraules, dites des de la franquesa i el carinyo del moment, van saber traduir molt bé allò que molts dels presents sentíem envers els Babi, dos titellaires d’una gran qualitat humana. Una nova salva d’aplaudiments han rebut les paraules del de La Puntual, que els presents han dedicat a la Carme i el LLibert.

Lídia Clua i Miquel Nevado. Fotografia de Jesús Atienza.

Per concloure l’acte, hi ha hagut una representació de la companyia Puppet Pro, composta per Lídia Clua i Miquel Nevado, de Tutiplén i República Tòxica, dos titellaires que han despertat l’entusiasme del públic, amb una intel·ligent interpretació amb titelles de tipus muppet amb els que han estat improvisant tota l’estona. Sembla ser que la companyia sol actuar en locals nocturns amb funcions basades en la improvisació, cosa que explica el domini que han mostrat a Can Pink. Amb una presentació que escarnia l’estètica televisiva dels programes participatius, el tàndem Clua-Nevado s’ha posat els espectadors a la butxaca, entregats aquests als seus ocurrents acudits.

Els homenatjats en primer pla. Jesús Atienza al fons. Foto T.R.

Jesús Atienza, el fotògraf enamorat dels titelles i amic dels titellaires, ha seguit l’homenatge amb l’ull enganxat al visor de la càmera, donant amb les seves imatges fidedigna constància de l’acte.

Un homenatge i una festa que indiquen el dolç moment, professional, creatiu i sobretot humà, dels titelles a Catalunya