‘El Patufet’ de La Puntual o l’alteritat encarnada dels més petits

S’ha estrenat aquest mes de març a La Puntual, al teatret de Putxinel·lis d’Eugenio i Néstor Navarro del carrer Allada Vermell de Barcelona, una versió per a nens a partir de 2 anys del clàssic Patufet, el conte que tots els nens de Catalunya coneixen i canten. Una versió dirigida per Eugenio Navarro que combina la marioneta de fil amb altres tècniques de titelles i el teatre d’ombres, una combinació que ve a ser ja un signe de la casa.

En aquest cas, l’Eugenio s’ha buscat companyia per a la manipulació en la persona de la titellaire Glòria Arrufat, un encert total, en donar-li a ella el paper protagonista del personatge del Patufet. Dic un encert, perquè la jove titellaire dóna tota l’energia necessària a un personatge que en té molta, i que necessita vibrar sobre l’escenari amb dosis d’alta intensitat. L’espectacle es converteix llavors en una delícia, sobretot pel contrast entre l’enjogassat i vital Patufet i els demés personatges -pares, tortuga, ocell i adroguer-, interpretats tots ells per Navarro, i dotats d’un tarannà relaxat i irònicament desmenjat, amb l’habitual sentit del humor que el titellaire canari-anglo-català sol donar als seus personatges. Aquest contrast es converteix així en el motor dramatúrgic de l’obra, capaç de satisfer tant als grans com als més petits.

L’altre motor, evidentment, és l’element sonor, que cus amb les seves cançons tot l’espectacle, fet expressament per Mariona Sagarra, i que li va com un guant a l’obra. Refinada i alhora funcional, la música esdevé un segon escenari per on hi desfilen els personatges i els espectadors alhora, creant l’entramat ideal per a una bona comunicació entre els uns i els altres.

La vitalitat que Glòria Arrufat aconsegueix donar al personatge del Patufet, acusada pel contrast abans esmentat respecte als altres papers, i amb l’afegit de la seva veu forta i aguda que a vegades em recordava el so de la llengüeta, té la virtut d’atorgar a l’obra un enorme valor afegit, subtil però d’una gran importància: convertir el Patufet en una perfecte alteritat en l’escenari dels nens més petits, és a dir, de entre els dos i cinc anys. És a dir, els nens poden identificar-se i veure’s emmirallats en aquest figureta una mica endiablada que és el Patufet (li veia a vegades perfils amagats de l’antic Malic), la qual, gràcies a aquest grau de vitalitat que li dóna la titellaire, esdevé un doble màgic de cadascú d’ells. Quelcom que en teoria sempre es produeix en els espectacles de titelles, però que poques vegades es veu amb tanta intensitat com en aquest cas. Una alteritat que els personatges de la tradició putxinel·lesca encarnaven sempre, però que és molt difícil de veure en els espectacles infantils per als més petits.