Jirí Trnka, nascut a Pilsen l’any 1912, va morir a Praga l’any 1969.La seva obra gaudeix de gran reconeixement. Se’l considera com un dels millors creadors europeus de pel·lícules de l’anomenat cinema d’animació. Com un dels principals impulsors de la tècnica anomenada pas a pas o stopmotion. Però el seu bagatge professional és més ampli : il·lustrador, escenògraf, pintor, titellaire.
Monument a Jirí Trnka, a la ciutat de Pilsen
La seva faceta de titellaire té uns inicis inscrits en la precocitat. Amb només 11 anys, -sense abandonar els estudis- ja comença a treballar com a col·laborador de Josef Skupa, director del Teatre de Titelles de Pilsen.
Les seves preferències culturals el duen a les Belles Arts, on entre 1929 i 1935, com alumne de la prestigiosa Escola d’Arts Aplicades de Praga, adquireix un destacat domini del dibuix i la pintura.
Dibuixos de Jirí Trnka, destinats a personatges que seran encarnats per marionetes
El 1936, presenta el seu primer espectacle, assumint alhora els rols de constructor, dramaturg i manipulador. Presenta diversos espectacles de titelles, alhora que rep múltiples ofertes i encàrrecs per a il·lustrar llibres i per a realitzar dibuixos destinats al cinema d’animació.
Conrea també la realització d’escenografies per a teatre i la pintura. Com a pintor i dibuixant insisteix especialment en la tècnica de l’autoretrat. Disciplina en la qual es prodiga sovint.
JiríTrnka. Creació i encontre entre les Jirí Trnka. Autoretrat
tècniques de l’autoretrat i la marioneta
L’any 1946, finalitzada la segona guerra mundial, Trnka posa en marxa una unitat de filmació animada que funciona adscrita a l’Institut Film Studio de Praga. Amb el curtmetratge Els animals i els bandits, aconsegueix un premi en el Primer Festival de Cannes.
Procés de construcció.
Trnka té disposició per a continuar fent cinema d’animació, però vol imposar unes determinades condicions. Els dibuixos no el satisfan prou…, i els seus antecedents lligats al món dels titelles reclamen un lloc. Desitja substituir els dibuixos per marionetes. Considera que les pel·lícules d’animació realitzades mitjançant dibuixos són “massa dèbils”. Per tant, es planteja prescindir-ne i animar totes les seves pel·lícules amb titelles corporis.
Una tècnica i un estil, el del seu cinema animat per marionetes, que perdurarà fins al final de la seva extensa filmografia: més de 20 pel·lícules, 6 d’elles són llargmetratges. I sempre, només amb una excepció, tots i cadascun dels personatges seran encarnats per unes marionetes que ell mateix dissenya i construeix.
Procés de construcció
Secundat pel seu col·laborador Bretislav Pojar, comença a fer proves construint titelles i marionetes de fusta. Pensa que el resultat és bo, que aquells ninots tenen entitat física, caràcter i identitat personal, però considera que resulten massa abstractes –justament perquè tenen força expressiva- si no se’ls insereix en unes situacions dramàtiques concretes i sòlides, en el context de bones històries sustentades per una eficaç dramatúrgia.
El seu primer film de marionetes és L’any txec, amb un guió basat en un llibre de Mikolás Ales i un argument que transita per les quatre estacions de l’any. La banda sonora a càrrec del músic VáclavTrojan. El film és exhibit en diversos Festivals Internacionals, incloent el prestigiós Festival de Venècia.
Els seus treballs van des de films destinats a un públic infantil, fins a d’altres que presenten un considerable component de crítica social i tenen com a receptor un públic adult.
Marionetes, creació de Jirí Trnka
Una altra premissa establerta per Trnka, -que diu molt dels seus orígens i fidelitats teatrals- és aquella que refusa l’opció a modificar, en el transcurs de la filmació, la morfologia de la marioneta. Si be aquesta tècnica d’anar introduint variacions en el dibuix original és pròpia del cinema d’animació, Trnka considera que no pot ser vàlida quan es treballa amb marionetes. Considera que una marioneta, a diferència d’un dibuix, un cop enllestida és intocable. Qualsevol ampliació de les seves possibilitats expressives ha de provenir de canvis en la il·luminació i de canvis en l’angle de tir i lloc d’emplaçament de la càmera.
Marionetes, creació de Jirí Trnka
L’any 1949 filma El rossinyol de l’emperador, inspirat en un conte de Hans Christian Andersen. La particularitat d’aquesta pel·lícula resideix, excepcionalment, en la presència interactuada de marionetes i actors de carn i os.
Trnka experimenta amb nous materials de construcció, com el làtex o la cartolina retallada i endurida fins a obtenir una determinada rigidesa.
Marioneta, creació de Jirí Trnka
També experimenta amb el moviment, aplicant al cos de les marionetes elements mòbils interns que actuen ocults sota el vestuari i s’accionen mitjançant cables de plom que possibiliten diverses articulacions.
Les marionetes de Trnka ens podrien aconduir a una reflexió sobre “fronteres”, ja que si deixem a banda la marioneta per antonomàsia, la més coneguda i popular, -la de fils- potser ens preguntaríem on acaba la marioneta i on comença el ninot articulat? I en la cerca de la resposta hauríem de fer un lloc a la marioneta moguda per tiges. La companyia barcelonina Marionetarium, afincada al Parc d’Atraccions del Tibidabo, seria un reeixit exemple del sistema de manipulació executat mitjançant la tija com element transmissor dels moviments.
En els anys 50, Trnka filma diverses adaptacions de textos clàssics txecs. També s’inspira en clàssics internacionals, com per exemple en un conte d’Anton Txèkhov
Fotograma de El somni d’una nit d’estiu
L’any 1959 filma El somni d’una nit d’estiu. I la crítica és unànime en considerar que la versió –íntegra i servida únicament per personatges marionetes- hauria estat del tot satisfactòria per a Shakespeare. La pel·lícula té un aire de ballet. En aquesta ocasió les marionetes no van ser construïdes en fusta, sinó en un material plàstic fabricat especialment. Material que imprimia a les marionetes més sensació de lleugeresa.
Marioneta, creació de Jirí Trnka
L’estil que Trnka imposa a les seves pel·lícules irradia moltes influències i arreu és conegut com “l’estil txec”. També, per la seva categoria professional i artística, -deixant a banda les enormes distàncies ideològiques, estilístiques i formals que els separen- se’l coneix com “el Walt Disney de l’Europa de l’est”
En els anys 60, filma una adaptació d’un dels contes del Decameró de Boccacio.
El film La mà, realitzat l’any 1965, serà la seva darrera obra, d’una força poètica colpidora pel seu pessimisme. L’argument presenta una mà gegant i poderosa que visita el taller d’un escultor, amb l’exigència que aquest li faci una escultura en pedra. Entre els objectius de l’artista no figura el d’esculpir una mà i s’hi nega. La mà no accepta de cap manera la negativa i assetja, persegueix, coacciona l’escultor a tot arreu i a tota hora. Finalment, l’artista, incapaç de preservar la seva llibertat, opta per suïcidar-se.
La pel·lícula ha estat considerada com un al·legat en contra de les condicions que l’estat comunista imposava a la creació artística. Molts han vist en aquesta pel·lícula un senyal precursor d’aquell moviment de revolució que va anomenar-se La Primavera de Praga.
Jirí Trnka
Temps després, les còpies de la pel·lícula van ser confiscades i la seva exhibició pública prohibida a Txecoslovàquia al llarg de dues dècades.
El cinema de Trnka servit per marionetes ha estat recollit tant per la Filmoteca de Catalunya com per la Filmoteca Nacional Española. Ambdues entitats han exhibit les seves excel·lents pel·lícules
A Pilsen, la seva ciutat natal, funciona una exposició permanent, anomenada Taller de Jirí Trnka, on s’exhibeixen més de 300 marionetes.
