Com sol passar cada any per les festes de Santa Eulàlia, els Gegants de la Ciutat de Barcelona han convidat a una família de gegants d’una altra ciutat de Catalunya perquè vinguin a passar uns dies a casa seva. Aquesta vegada, és la ciutat de Manresa la convidada a portar les seves figures representatives al Palau de la Virreina, lloc on resideixen els Gegants principals de Barcelona, que són els de La Ciutat.
Gegants de Manresa.
Impressiona sempre veure aquesta trobada estàtica de gegants al magnífic escenari de la Virreina, lloc on poden exhibir les seves altures i la seva majestuositat. Els gegants es situen al fons del gran pati del palau, ben escortats per les altres figures que representen a la ciutat de Manresa: el Lleó, l’Àliga, el Drac, la Dragona o Víbria, la Mulassa, el Bou, i els sis Nans.
Lleó de Manresa.
Àliga de Manresa.
Figures de factura noble i nova la majoria d’elles, cosa que indica el bon grau de manteniment que reben. També el fet de que moltes siguin de construcció recent, reproducció de les antigues que s’havien perdut. Això explica que l’Àliga tingui aquests trets quasi bé futuristes.
El Bou de Manresa.
Molt interessant és el bou, de trets no figuratius, ja que mostra una estructura de molta abstracció resultat d’ajuntar dues peces de telers de betes, anomenades “Bou”. Es tracta d’un homenatge a la indústria cintaire, tan important en èpoques passades a la ciutat de Manresa. Una figura que, per la seva forma, permet ser carregada amb una gran quantitat de pirotècnia: 30 quilos. La molta i variada pirotècnia que porta al damunt fa que la sortida del Bou esdevingui un dels moments més espectaculars dels Correfoc s de la ciutat.(més informació Correfoc de Manresa a Vikipèdia)
El Drac de Manresa.
La Víbria de Manresa.
Per a més informació sobre els Gegants de Manresa, veure aquí la seva pàgina.
Dels Nans, ens interessa destacar les berrugues que exhibeixen a les cares, cosa que constitueix un denominador comú de la majoria de nans de Catalunya, i que els emparenta amb altres personatges semblants de naturalesa mig diabòliques, com són algunes de les màscares italianes (especialment Arlequí, els ascendents del qual es troben en l’imaginari diabòlic de l’Edat Mitjana europea, però també altres personatges com el Gianduja de Torí). Sobre els Nans a Catalunya, veure aquest article a Putxinel·li sobre l’exposició feta a Barcelona dels nans de Vic, Olot i Figures.
Gegants de la Ciutat de Barcelona i Àliga.
