A la llunyana localitat de Umea, a Suècia, Capital Europea de la Cultura 2014, ha tingut lloc aquest estiu una de les estrenes més importants pel que fa al teatre visual i de titelles en el seu sentit més ampli, de les realitzades a Europa i segurament a tot el món, protagonitzada per la companyia catalana La Fura dels Baus. Ens referim a l’estrena de l’òpera Elektra, de Richard Strauss, amb direcció d’escena de Carlus Padrissa, musical de Rumon Gamba, disfresses, maquillatge i accessoris de Clara Sullà, il·luminació de Carles Rigual, i pirotècnia de Thomas Bautenbacher. Una producció de la Fura dels Baus amb el NorrlandsOperan.
L’espectacle, programat en ocasió del 150è aniversari del compositor bavarès, va transcórrer durant el temps que dura el crepuscle en aquella zona del planeta. El capvespre vermellós, la lluna, les estrelles i el foc de les torxes van il·luminar l’escenari abans d’arribar a la foscor en què es consumava la venjança.
No vam poder assistir a aquesta representació tan singular, amb una important presència de gegantescos titelles moguts amb imponents grues, però sí hem volgut deixar-ne constància a Putxinel·li, amb les reveladores imatges del fotògraf Mats Backer. També hem cregut convenient citar alguns fragments de les critiques publicades sobre l’espectacle, perquè el lector se’n pugui fer una idea:
“Padrissa ha recorregut al catàleg furer jugant amb la sang/aigua, el foc de festes mediterrànies i l’esperit del Deus ex machina exhibit amb les grues que eleven els déus com es feia fa milers d’anys enrere als teatres grecs. En aquesta ocasió, ha donat més pes a la dramatúrgia per poder mantenir l’atenció de la trama en un espai de 4.000 metres quadrats. El colorista vestuari de Clara Sullà, atenent al perfil psicològic dels personatges, les coreografies de Mireia Romero i la il·luminació de Carles Rigual van ser altres encerts del projecte.” César López Rosell, El Periódico, 15 d’agost de 2014.
“En las versiones operísticas firmadas por Carlus Padrissa la componente visual es a cada nuevo montaje más sorprendente. Se podía intuir que se había tocado fondo con Sonntag, de Stockhausen, a las orillas del Rin, o con Parsifal, de Wagner, en las versiones de Linz y Colonia. Pues no. En Elektra ha ido más allá…
…El Teatro de la Ópera local se les ha quedado pequeño. El espacio escénico utilizado es de algo más de 200 metros. Padrissa lo ha llenado de fuego, ríos de sangre, gigantes que complementan a los personajes principales, un cuervo, alacranes humanos o figurantes que cumplen una función metafórica en el desarrollo de la historia. Todo ello sin menoscabo de una profundización en la psicología de los personajes principales. Los efectos especiales, como la vídeo proyección de la orquesta sobre un pequeño montículo de tierra donde se mueve fundamentalmente el personaje de Elektra, mantienen los mecanismos de sorpresa, pero lo fundamental, el mundo de los sentimientos y emociones de los protagonistas, está en primer plano en todo momento, y así la ópera emociona, conmueve y sorprende.”… Juan Ángel Vela del Campo. El País. 15 d’agost de 2014.
Impactant… Per a més información veure aquí.
