Aquest estiu, concretament el segon cap de setmana de juliol, a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), es va celebrar el primer Campus Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional (veure aquí + info). A part d’atendre en els seus tallers la música, les danses, els gegants, el vestuari i la pirotècnia, es va presentar el projecte del Centre d’Interpretació Joan Amades, que estarà ubicat a aquest mateix poble.
Joan Amades amb el músic Joan Tomàs l’any 1927 recollint cançons populars a Balaguer. Extret de Wikipèdia.
Joan Amades (1890-1959) té un vincle molt important amb els titelles. Tal i com diu Bienve Moya, actor i folklorista Vilanoví i director d’aquest Campus: Amades connecta amb el teatre de titelles per la seva pròpia experiència, com a espectador infantil i adult.
Barracó de Titelles d’Ezequiel Didó.
Entén els titelles com una forma tradicional de teatre popular molt important en la seva època en que l’oferta del lleure era molt minsa. Ens explica que: molts dels locals on es feia teatre de titelles eren cafès de barri. No es pagava entrada i només calia prendre una consumició, i era corrent i acceptat que entre 2 o 3 infants demanessin un cafè que era servit i repartit en tantes tasses com colla eren. Adolfo Ayuso, al núm. 4 de la revista Fantoche de l’any 2010, diu d’Amades que no li atrauen els ‘intríngulis’ de la professió ni molt menys com es manipulen, ell té una inclinació a trobar en les coses de la vida corrent unes determinades senyes d’identitat, i els titelles van ser a Catalunya un important mitjà de transmissió de la forma de ser català.
Castellet antic de titelles.
El caràcter tradicional que mantenen els titelles el podem veure amb exemples com els que surten al seu Costumari Català, quan fa referència que per la revetlla de sant Joan, quan els nostres avis eren infants, es construïen uns ninots de cartró retallat que les seves extremitats eren articulades amb un cordill, anomenats Joanots d’aigua, i que la canalla jugava fent-los així ballar. Més tard aquests ninots es van comercialitzar en forma de litografies impreses i Amades va anar recollint-les i col·leccionant-les, eren una mena de retallables de paper, la majoria d’elles eren impreses a França i feien referència a uns titelles vinculats a la Comèdia de l’Arte: arlequins, pierrots, colombines, pallassos …
Figurins per retallar de Sarsuela Catalana.
També podem llegir al seu llibre Titelles i Ombres Xineses (1933) que quan eren menuts organitzaven funcions de titelles i eren espectacles de caràcter popular i humil: Amb els escassos recursos que podíem abastar, tractarem de constituir una companyia pròpia; per aquest motiu les nostres visites al vetes-i-fils de la casa dels Nanos, establert al carrer de Ponent, davant del de Guifré, varem sovintejar. Allí adquiríem una testa de titella per l’econòmic preu de cinc cèntims, i un parell de mans per la mateixa quantitat, així com barrets, gorres de cartró i d’altres accessoris, tot pel mateix preu. Obtinguts els orgues del personatge, el problema consistia en vestir-lo i donar-li forma, la qual cosa aconseguíem servint-nos d’un mitjó vell que el calçàvem a la mà, i al qual, convenientment foradat, aplicàvem testa i mans. Per escenari habilitàvem el marc de la porta del pis, tapada la seva part inferior amb un davantal, i els espectadors, que sovint eren ben nombrosos, seien a terra del replà i per l’escala.
Els primers titellaires coneguts per Joan Amades provenien de fora de les nostra terra: … eren estrangers, especialment italians, els qui es dedicaven a aquest espectacle, gent rodamón que voltaven amb llurs ninots, que feien actuar en places i hostals.
Joan Amades en burro. Extret de la web de l’Associació Cultural Joan Amades.
Una cosa i l’altra ens duen a pensar que aquest gènere teatral dels titelles efectivament té uns orígens arrelats en les tradicions i que Joan Amades ho va saber captar perfectament. Ara, i tal i com van dir en el Campus quan van presentar el Centre d’Interpretació Joan Amades, l’objectiu d’aquesta entitat serà la de convertir-se en una plataforma de difusió i reconeixement de la figura i l’obra de Joan Amades, desitgem que sigui tota l’obra i atengui els titelles amb la mateixa passió que ho va fer ell.
