Ens acaba d’arribar la trista notícia de la mort de Sebastià Vergés i Cadena. Una pèrdua anunciada -es trobava malalt des de feia un temps- però no per això menys sentida per la professió. Des de Putxinel·li volem donar el nostre condol a tota la família i molt especialment al seu fill i hereu en els titelles, Sebastià Vergés Martínez. Publiquem aquest text (traduït del castellà) que Adolfo Ayuso, gran amic dels Vergés, ha escrit per acomiadar-se del gran mestre que ens ha deixat.
Sebastià Vergés i Cadena en plena manipulació. Foto de Jesús Atienza
Sebastià Vergés i Cadena, nascut el 1929 a Barcelona, era el degà dels titellaires de l’Estat Espanyol.
Als 9 o 10 anys ja es calçava unes sabates amb alces per arribar a la finestra del teatret del seu pare, fundador de la saga dels Vergés, Sebastià Vergés i Prat. Va participar als inicis de la TVE amb una sèrie de 28 capítols d’obres de titelles de guant rodades als estudis Miramar de Barcelona, amb el seu germà i el seu oncle Antoni, sota la direcció del pare que havia hagut de deixar la manipulació per una greu fractura a les dues cames.
Sebastià Vergés i Cadena amb Panxito. Foto de Jesús Atienza.
Va participar durant dècades en les funcions dominicals celebrades al Poble Espanyol i entre setmana a la terrassa dels antics Magatzems Jorba, així com en múltiples Festes Majors de barris i ciutats de Catalunya. Alegrà les comunions i aniversaris de milers de nens de la bona societat catalana amb les aventures de Panchito, el cuiner negre (amb ànima de Pericu) que ell va inventar.
Sebastià Vergés contempla la funció del seu fill. Foto de Adolfo Ayuso.
Manipulador elegant i sobri del titella català al qual donava gràcia i majestuositat en les seves evolucions. Mai el va agitar, més aviat el gronxava. Excepcional sobretot en les escenes finals dels balls, on sabia transmetre l’essència del moviment. Una cosa que ell tan bé sabia ja que era un consumat ballarí. Fins ben a prop de la seva mort no va deixar d’assistir a una acadèmia de ball on, més que alumne, ell era mestre.
Quan el seu fill, Sebastià Vergés i Martínez, va reactivar i va refundar la companyia a mitjans dels 70, va tornar a posar-se al capdavant dels teatrets junt als seus dos fills, la seva dona i les seves dues nores.
Sebatià Vergés i Cadena rep el “Premio a Toda una Vida” al Parque de las Marionetas de Zaragoza. Amb Idoya Otegui. Foto de Felipe Garduño.
Home d’una gran modèstia, era un arxiu vivent del que van ser els titelles a Catalunya durant tot el segle XX. Ell i el seu fill Sebastià em van transmetre bona part del que he pogut escriure sobre ells. Per tot això guardo agraïment i respecte per sempre. Els seus coneixements viscuts han estat font també per a altres investigadors i difusors dels titelles catalans que han situat, per fi, els Vergés on es mereixen.
Estic segur que s’ha anat bastant feliç. Fent el que volia fer malgrat que la leucèmia l’obligava a freqüents transfusions. Aquests “xuts” el reactivaven i li tornaven les ganes d’anar a ballar. I encara que ell treballava més amb “dimonis” que amb angelets, ja haurà trobat un lloc especial en un cel especial destinat als grans titellaires. Salut i bon viatge, mestre.
