Teníem pendent parlar d’una de les estrenes que es van veure al TOT Festival del Poble Espanyol i que Putxinel·li va tenir l’ocasió de veure, en una de les sessions prèvies al Festival per a escolars. Una obra, “Torna Robin Hood”, interpretada per Maria Hervàs i Francesc Mas, i dirigida per Víctor Borràs, i que ha estat l’espectacle resident al Poble Espanyol on ha fet sessions per a escolars a més de les actuacions al TOT Festival..
Inici de l’obra.
Ens trobem davant d’una de les companyies més solvents i actives del panorama titellaire català, Teatre Nu, nascuda a mitjans dels anys 90, i que pertany a una de les generacions més fecundes d’alumnes que van estudiar a principis dels 90 a l’Institut del Teatre. Una generació formada tant en els sabers de la construcció i de les dramatúrgies contemporànies del teatre visual i de titelles, com en les disciplines de la interpretació actoral.
És per això que els muntatges del Teatre Nu s’han caracteritzat sempre per una combinació de teatre d’actor i de teatre de titelles, entès des d’una perspectiva d’eclèctic pragmatisme.
Escena d’ombres.
“Torna Robin Hood” és en efecte una brillant proposta que en aquest cas concret combina el clown amb els titelles i el teatre d’ombres, i que juga a trencar l’espai i el temps de la Història, ja que tant ens trobem en l’avui dels mòbils i dels avions, com en el passat de l’època suposada de Robin Hood. I potser sigui aquesta la característica que més destaca en l’argument de l’obra, en crear una complexitat que obliga als espectadors joves a plantejar-se constantment salts en el temps i a utilitzar la imaginació per traslladar-se d’un lloc a l’altre.
Els titelles en acció.
Per aconseguir-ho, els dos actors-titellaires de Teatre Nu necessiten utilitzar recursos del clown i del mim, que els dos intèrprets dominen a la perfecció, amb un dinamisme escènic trepidant que atrapa al públic des del principi fins al final.
Molt original i ben resolt és el punt el partida escènic, un armari que sembla una màquina de viatjar en el temps i en l’espai, i que en obrir-se, desplega l’escenari on tindrà lloc l’acció pròpiament dita de la història, escenari que a la vegada és una mena de mur-castellet on apareixen els titelles –rèpliques dels dos actors entre altres– i on també s’obren les finestres per a les ombres.
Maria Hervàs i Francesc Mas amb alguns dels seus titelles.
Aquest doble registre d’actors i de titelles domina la segona part de l’espectacle i ajuda a dinamitzar el desenllaç de l’obra i a assentar la seva versemblança entre el públic infantil. Una dinàmica que la magnífica interpretació dels dos actors en escena aconsegueix amb extraordinària fluïdesa.
El final incorpora un epíleg reflexiu que trenca per uns moments la dinàmica vertiginosa de l’espectacle per indicar que avui en dia els herois no existeixen i que més aviat són perillosos, ja que és molt millor que cadascú es tregui les castanyes del foc i que no ho hagi de fer un altre, si no vols convertir-te en el seu esclau per sempre. Una recomanació que no podem més que compartir al cent per cent.
