Publiquem amb enorme plaer el missatge escrit per Eduardo di Mauro per al Dia Internacional de la Marioneta, que el secretari general de UNIMA, Jacques Trudeau, ha enviat a tot el món titellaire. En aquest article oferim la presentació de Jacques Trudeau, el text biogràfic escrit per Daniel Di Mauro, fill de Edfuardo di Mauro, i, finalment, el text del gran Mestre argentí.
Eduardo di Mauro
A tots els centres d’Unima del món
Estimats amics ,
Amb motiu del Dia Mundial de la Marioneta 2014, que celebrarem el 20 de març, trobaran a continuació el Missatge Internacional del Mestre argentí Eduardo Di Mauro, que viu ara a Veneçuela. Aquest molt bonic i profund missatge està precedit d’una presentació de l’autor, escrit pel seu fill Daniel, molt compromès ell mateix en l’ensenyament i la promoció del nostre art. Els convido a llegir-lo i a enviar-lo a tots els seus membres i mitjans de comunicació de la seva ciutat, província i país. Agraeixo sincerament al Mestre Di Mauro per acceptar la invitació de la UNIMA .
Aquest missatge és el primer escrit per un llatinoamericà i serveix d’introducció a la important Reunió de tots els Consellers de la UNIMA que tindrà lloc del 22 al 24 d’abril a Varadero-Cuba. La data límit d’inscripció és el 20 de març 2014. Per a més informació, si us plau, consulta el lloc Internet especial següent: http://www.unimacuba2014.info
Amb tota la meva amistat !
jacques Trudeau
Secretari General de la UNIMA.
_______________________________________
Eduardo Di Mauro
(nascut l’abril de 1928, a Córdoba, Argentina)
La seva història està íntimament vinculada a la del seu germà bessó Héctor, ja que junts van sentir la passió pel món dels ninots i junts van desenvolupar aquesta devoció, amb les seves respectives esposes, Laura de Rokha i Raquel Venturini, amb el teatre La Pareja, inspirats inicialment per grans titellaires que van generar una profunda dramatúrgia per a titelles, com Javier Villafañe, Pedro Ramos, César López O`Cón entre d’altres.
L’aportació dels bessons Di Mauro, va ser mostrar com amb organització, voluntat i constància, es podia transformar una activitat d’afició molt associada a la bohèmia, en una professió digna, seriosa i pròspera. Ells van participar l’any 60 al Festival Mundial UNIMA de Bucarest, Romania, guanyant el tercer lloc entre desenes de grans teatres europeus i d’arreu del món. Aquest premi els va permetre realitzar un viatge pels països de l’òrbita socialista, on van conèixer de prop la modalitat de les Sales Estables i aquesta va ser la passió d’Eduardo. Obrir espais estables per als titelles on es treballés amb criteri de servei social, exigint-li a l’estat el seu suport a plans de sistematització del servei cultural i així van néixer sales estables a Tucumán, Missions, Mar del Plata, Tunja, Bogotà, Barinas, Guanare, Mèrida, Sant Cristòfol i moltes més.
Enumerar els seus premis i reconeixements demanaria la publicació d’un llibre, però la seva importància radica que sempre va mostrar el seu pensament amb la seva acció, ensenyant amb vehemència les seves idees, donant suport als col·legues en els seus propòsits, poblant de nens les sales que treballaven sense descans atenent especialment a aquells sectors menys afavorits i comprometent-se amb el seu pensament, defensat en fòrums i trobades del món sencer .
El teatre TEMPO de Guanare i l’Institut Llatinoamericà del Titella, actualment dirigits per la seva actual companya Maritza Peña, són les seves creacions que poden servir als titellaires del món com a model a seguir i en la seva façana dels quals es diu: “Per a l’artista, la cultura és un servei, per a l’estat, una obligació a oferir i per al poble, un dret inalienable” i considero que aquestes premisses són les que van mantenir viu sempre, el foc d’aquest amor , d’aquesta passió pels titelles .
Daniel Di Mauro
Héctor di Mauro, germà de Eduardo, mort el 2008.
Missatge internacional del Mestre Eduardo Di Mauro
per al Dia Mundial de la Marioneta 2014
El titella prové d’una de les formes més primigènies i originals de l’art: el joc, i no l’objecte sagrat, com se sol suggerir. Neix amb el joc desinteressat, espontani i transparent, el qual naturalment es torna complex adoptant múltiples formes i continguts .
El titella, per la seva naturalesa transgressora, va ser temut i perseguit per reis, emperadors, emirs, tsars o qualsevol altra forma abusiva de poder, ja que sembla que aquest personatget de drap i fusta, amable i picaresc, és portador també d’un agut talent per a la condemna i la crítica, usant el sarcasme, la ironia i l’humor, amb enginy, ritme i mordacitat.
Potser l’edat que majorment s’identifica en temperament amb aquest mil·lenari art popular sigui l’adolescència, doncs clar, els joves són portadors d’aquesta mateixa energia impregnada de certa irresponsabilitat apassionada i assenyalen directament amb l’índex el que consideren, el que jutgen, el que culpen i potser per això mateix, sigui la joventut el blanc predilecte de les campanyes mediàtiques universals que banalitzen l’essencial i fan apologia dels anti-valors .
Des de fa dècades, el nostre teatre de titelles ha dedicat bona part del seu esforç als adolescents, mostrant-los una temàtica del seu interès i estimulant-los a utilitzar els ninots per expressar tot allò que els afecta i els commou. Sorgeixen des les seves veus, temes tabús com la violència, les màfies, l’alcoholisme, la corrupció, l’embaràs precoç, la solitud i molts altres, que ells aborden amb candidesa i irreverència.
Eduardo di Mauro rep el Premi Gorgorito de Unima Madrid.
Poden i deuen els titellaires, elevar el seu món creador amb la lectura, l’estudi, la investigació i l’experimentació de formes buscant la bellesa i l’harmonia en la seva narració escènica, però no han d’oblidar mai que la seva relació amb el teatre de titelles inclou bàsicament el compromís.
I en parlar de compromís, paraula àmplia i de diverses accepcions, em refereixo a la responsabilitat d’entendre quin és el nostre lloc al món i quina és la nostra posició davant els múltiples casos de l’abús de poder en la societat actual. Quins són els reis d’avui? Els emirs, els xeics? Avui no solen estar asseguts en un ostentós tron llaurat de fina pedreria i laboriosa talla. Avui solen estar on ningú els veu amb claredat i posseeixen mitjans de comunicació que cada dia els santifica o els amaga segons vulguin. Aquest rei de mil caps és el neo-liberalisme corruptor i salvatge, aquest tsar són les grans corporacions multinacionals, que en nom d’ampliar guanys i poder, no dubten a destruir el planeta, a destruir la vida.
Aneu llavors els titellaires dels cinc continents a plantar cara a la crueltat, la desigualtat i la injustícia, vagin amb la varietat infinita de tècniques i estètiques buscant la seva personalitat expressiva, però també amb el verb encès a denunciar, a mostrar assenyalant amb el dit admonitori, com ho fan els joves, el que consideren desvirtua el veritable desenvolupament cap a un món més humà , un món millor.
Eduardo Di Mauro
2014
Teatro TEMPO
Venezuela
Eduardo di Mauro amb el seu fill Daniel.
