“Contes Empaperats” de Alma i la Mar de Contes, a La Puntual

Es va presentar el cap de setmana passat a La Puntual l’espectacle “Contes Empaperats” a càrrec de la companyia “Alma i la Mar de Contes”, dirigida per Laura Rubio. Una estrena que en realitat va ser una presentació a Barcelona, ja que l’espectacle arriba amb un cert rodatge i la seva intèrpret i principal artífex, Laura Rubio, és una titellaire i actriu amb molta experiència i una sòlida formació en cant, clown, veu, coreografia i titelles.

I la veritat és que va ser una molt agradable sorpresa descobrir aquesta titellaire que no coneixia, tan ben dotada  que ja de seguida es va ficar els nens a la butxaca.

Laura Rubio presenta l’obra.

Es tracta d’una proposta dirigida als més petits que comença a desplegar-se com un exercici de conta contes amb titelles fets de paper, i que acaba esdevenint, durant la segona història, en un molt lluït espectacle de titelles amb exhibició inclosa d’una escenografia rica i complexa, que s’acompanya a més d’una rica il·luminació.

El primer conte es basa en una conclusió tan actual com assenyada: “millor ser encantador que ser un encantat”. Proposa per tant la iniciativa individual i creativa que es sustenta en l’acceptació de la realitat d’un mateix. I es fa a través d’una simpàtica història d’amor entre dues granotes que s’estimen però que són víctimes de les neurosis contemporànies entre les parelles d’enamorats. Concretament, ella desitjaria que ell fos un Príncep, i ell es pren el desig com si fos de veritat.

Brilla Laura Rubio en aquesta història gràcies al seu excepcional domini de les veus, que la permeten passar amb total versemblança d’un personatge a l’altre. Els titelles, molt senzills i moguts directament amb la mà de la manipuladora, tenen gràcia i sobretot eficàcia: els nens els seguien amb total entrega i atenció.

La segona història titulada “El diari, el convidat i el llop afamat” tracta el tema del llop feréstec –que tanmateix viu a una casa com un senyor burgès, a qui li agrada molt esmorzar llegint el diari– amb ganes de menjar-se a un petit xai, innocent i mort de fred, que s’ha perdut pel bosc i va a parar a casa seva. Després de molts intents infructuosos de ficar-lo a la cassola i fer-ne un bon estofat, s’acaba compadint del petit xai  que li feia companyia i que li ha despertat entranyables instints paternals.

El teatret amb els dos nivells.

En aquesta segona història allò que destaca, a més de les veus i de la manipulació, és el muntatge escènic: de sobte, veiem com la taula on abans transcorria l’acció, es converteix de cop i volta en un complex teatret de titelles de dos nivells, el bosc a baix i la casa a dalt, la qual, a més, en donar-se la volta el decorat, es converteix en l’interior de la casa, recreada amb tota mena de detalls. Aquesta vistosa transformació escenogràfica, obra de Guillem Sánchez-Blanco (el qual també signa la direcció artística i el guió) permet que amb només dos únics personatges, la història flueixi a través de diferents escenes sense mai perdre el ritme ni l’atenció del públic.

Laura Rubio amb el llop i erl xai.

En definitiva, un molt bon espectacle dirigit als més petits que pretén marcar un abans i un després en el recorregut professional de Laura Rubio, en donar aquest gir de madura exigència en el seu últim treball.