Cada any, el Gegants de Barcelona conviden a alguns confrares d’altres ciutats de Catalunya. L’any passat van ser els de Reus (vegeu aquí article a Putxinel·li) els gegants convidats, i aquest any han estat els de Cardona. La raó s’ha de buscar en el conveni que les dues ciutats van signar el 2012 per commemorar i donar a conèixer els diferents episodis de la Guerra de Successió, i alhora promocionar cultural i turísticament les dues ciutats.
El vestíbul del Palau de la Virreina amb els Gegants de Cardona.
Els interessats en conèixer aquests senyors tan nobles, altius i majestàtics, tenen encara aquesta setmana per acudir al Palau de la Virreina, on es troben tots ells molt ben instal·lats a la planta baixa de l’edifici. Podem assegurar des d’aquí i amb suficient coneixement de causa, que no se’n penediran.
Els gegants Romeu i Julieta del barri de la Fira. Construits el 1908 pel sabater Miquel Serra -més conegut com Miquel Fraret.
Gegant Sabater Fraret (homenatge al sabater que va construir els dos gegants Romeu i Julieta). Obra de Toni Mujal.
L’horari de visita és de 10h del matí a 8h del vespre, i l’exposició estarà oberta fins el diumenge 16 de febrer. Important saber que aquesta ha estat la primera vegada que el seguici festiu de Cardona s’ha exposat de manera específica a la ciutat de Barcelona.
Interessants els dos nans del barri del Mercat, per les berrugues que exhibeixen. Una constant que veiem en altres nans, com el Cap de Lligamosques d’Olot, en Berruga de Figueres i el Cap de Llúpia de Vic (veure article de Putxinel·li aquí). Un tret que també trobem a algunes figures populars d’Itàlia -com el titella Gianduja de Torí, o el matyeix Arlequí- i que se sol interpretar com un “signa diabòlic” (allò que queden de les banyes del Dimoni…).
Nans Agneta i Minga, del barri del Mercat. Es considera que són els més vells de Cardona -mitjans del segle XVIII- i uns dels més antics de Catalunya.
El nan Minga.
La nan Agneta.
Els gegants de Cardona, la Banda de Música, l’Àliga de Cardona i el Ball de bastons van ser els protagonistes de la cercavila realitzada el passat diumenge dia 9 de febrer, després de recórrer els carrers més cèntrics de la capital catalana per celebrar la festivitat de Santa Eulàlia. Les figures del folklore cardoní van desfilar acompanyades de l’Àliga i els gegants de Barcelona (les figures més importants del protocol de la capita) i dels ministrils de la ciutat, sempre en homenatge a Santa Eulàlia.
El gegant Abdala i la geganta Adelés, del barri Nou. Construïts el 1980 per Joan Orrit Morist i Salvador Clotet Bastardas, dos cardonins del mateix barri Nou.
En aquesta trobada hi han participat prop de 150 voluntaris de diverses entitats cardonines vinculades al patrimoni folklòric i festiu de la vila ducal com l’Associació de Geganters i Grallers de Cardona, els Geganters de Planès i Bergús, el Consell de l’Àliga i els aliguers de Cardona, la Banda de Música i la Confraria de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de Cardona.
Àguila de Cardona. Construïda per Toni Mujal el 2013, a partir d’una imatge del segle XVIII trobada a la Casa Graells de Cardona.
Com diu la Wikipèdia en referència a aquest tema: “Els orígens de la tradició gegantera de Cardona es remunten a segles enrere i estan estretament lligades a les festivitats del Corpus. Ja entre els anys 1750-1800 es construeixen els nans del Barri Mercat, els més antics de Cardona i un dels més antics de Catalunya. Actualment a Cardona es poden trobar més de 30 figures, essent una de les poblacions amb més figures per càpita. D’aquestes, sis parelles de gegants tenen música pròpia.” Com es pot veure, una ciutat de gran volada gegantera.
Els gegants Batallador i Esperança. Comprats el 1957 per Jaume Vendrel a la boltiga El Ingenio de Barcelona.
Batallador.
Potser expliqui aquesta vocació cardonina pels grans titelles de carrer el fet de que en aquesta ciutat s’hi trobi un dels més importants constructors de gegants de Catalunya, Toni Mujal. Del seu taller han sortit molts dels gegants que podem veure a la Virreina, així com molts altres dels que veiem avui sortir pels carrers del país. Vegeu aquí la seva pàgina web, on hi trobareu imatges impactants del seu taller.
El Dimoni del Barri del Raval de San Juan de Cardona. Obra de Toni Mujal.
Curiós aquest Dimoni del Barri del Raval, una figura que apareix molt en la iconografia popular però no com a gegant. La conexió entre el món popular dels titelles (que tenen als dimonis com personatges obligatoris) i el dels gegants es realitza aquí a la perfecció, fruit d’allò que podríem anomenar una visió moderna, laica i gratament pagana dels actuals geganters.
Per cert, que Toni Mujal és l’autor de l’únic gegant torero de Catalunya, l’interessant Figolete, creat l’any 1985 per a una masia de Gargallà. Amb una alçada de 3,20 metres i un pes de 35 quilos, té la particularitat de que escup aigua per la boca. Segons ens diu Wikipèdia, l’any 2004 li van canviar la roba per un vestit vermell llampant. Seria bo que els barcelonins el poguéssim veure una o altra vegada, ni que sigui per compensar la sostinguda abstinència taurina a la qual ha estat condemnada la ciutat. En presentem una imatge pescada al vol d’Internet en una recerca de Google.
Figolete.
Adjuntem a continuació algunes fotografies més de les fetes al Palau de la Virreina d’alguns dels gegants exposats.
Els gegants del Barri Major de Cardona, Borrell II i Letgarda. Rèplica feta el 2003 per Toni Mujal a partir dels originals de 1834 fets per Deogràcies Valls.
La geganta Greueta. Construïda per Toni Mujal el 1985. Eva Múrcia serví de model.
