Comença un any important. Tots ho són, sens dubte, però el que emergeix ara ho fa amb unes ganes boges de ser alguna cosa més que un tros del calendari. Diguem que es postula amb pretensions de ser diferent dels altres. Davant de tanta insistència, serà bo escoltar les seves raons. Cal dir que tots els anys neixen amb semblants ambicions, però donada la tossuderia obstinada del senyor 2014, vegem què ens diu en la seva fase encara no nata:
La Vía Làctea i la nostra posició en ella.
– Seré el primer any de la recuperació econòmica a Espanya!! -Ha ha ha, ocorrent propòsit, ho sentim molt, però no cola, per molt que ens ho canti el senyor President del Govern. Comprenem que cal aixecar els ànims, això és cert, però no a costa d’enganyar-nos. Millor és acceptar la dura realitat i que la gent sàpiga a què atenir-se.
El Món.
– Seré l’any en què els catalans i els espanyols traçaran el mapa de les seves diferències i sobiranies respectives -aquí sí que té una mica de raó el senyor 2014. Catalunya vol ser subjecte de la seva història i Espanya li diu que no, que es deixi de somnis i d’històries, i s’acontenti amb ser l’objecte que sempre ha estat. Veurem si l’aposta afirmativa catalana és capaç d’imposar-se al vell statu quo de l’Espanya Eterna i Indivisible. En tot cas, dubtem molt que això passi en el seu any, senyor 2014…
Teatre La Puntual de Barcelona
– En el meu any, Europa es refermarà com a Unió Bancària -també hi ha dubtes raonables aquí, ja que els últims avisos ho donen per llarg, encara que és possible que en alguna cosa s’avanci, per descomptat. Però si els bancs són els únics grans valedors de la Unió Europea, els titellaires i els demés habitants del continent haurem d’inventar i proposar altres raons i altres maneres de ser Europa.
– Unima es reuneix a Cuba per primera vegada concert -serà per cert l’abril, i encara que només es tracta d’un Consell (el Congrés serà el 2016 a Tolosa-San Sebastián), serà una trobada important, que tindrà lloc a Varadero del 22 al 24 d’abril, mentre que el Festival de Matanzas (que està a pocs quilòmetres de Varadero) comença el 19 d’abril. Vegin la informació enviada per Jacques Trudeau aquí.
– L’acord entre els EUA i Europa amb l’Iran augura canvis positius en la regió -que algun déu l’escolti, senyor 2014, perquè pel que fa als altres déus, especialment el dels jueus d’Israel i el de les regions petrolíferes àrabs, estan tots ells molt ocupats en sabotejar l’acord.
El TOPIC de Tolosa.
S’han acabat aquí les raons? En absolut, la llista que ens ha lliurat el senyor 2014 és llarga i extensa, i recorre tots els països i continents. Seria abusiu posar-la tota, la veritat, i atès que s’assembla més a una carta als Reis Mags i que ha estat tan prolixa en les seves demandes-previsions, hi afegirem nosaltres alguns punts de més a la llista, a manera de suggeriments per a què les tingui en compte en el seu avançar dia a dia pel calendari:
Inauguració de la placa del Teatre Municipal Julieta Agustí, del Centre de Titelles de Lleida
– que els projectes titellaires que estan naixent amb l’any, es refermin i assoleixin la seva majoria d’edat -això és fàcil, amb només donar-los algunes empentetes, senyor 2014…
El Museu da Marioneta de Lisboa.
– que els festivals de titelles del món no només aguantin sinó que es multipliquin i mutin cap esdeveniments cada vegada més vius, estimuladors i creatius -sembla que ja està passant, siguem optimistes …,
– Que els estudiosos trobin financiació i suports per prosseguir i desenvolupar els seus projectes indagatoris -un punt que nosaltres, des de Putxinel·li, agraïríem moltíssim…,
El Teatre Puk de Tokio.
– que les companyies de titelles trobin bolos i noves formes perquè la professionalitat deixi de ser una creu i es converteixi en un motor a propulsió sostenible -treball per a tots, un bon desig per a l’any que comença, vejam quins obstacles posa el senyor 2014…,
– que els Museus, les Escoles i els Teatres de titelles del món es refermin, creixin i puguin desenvolupar les seves potencialitats màximes -ja ho estan fent bastant, encara que tot és millorable, per descomptat…,
Titella de la família Anglès del MAE, Institut del Teatre de Barcelona.
– que cada dia hi hagi al món més grups amateurs de titelles, ja que ells són un coixí indispensable perquè sorgeixin del seu si més artistes capaços de tirar del carro de la creativitat -curiosa petició, i interessant, donada la puixança del teatre amateur d’actors que hi ha en tants països del món … Per què no oberts als titelles? … Així ocorre al Japó i als EUA … Ho deixem en mans del senyor 2014 …,
– Que els museus i els centres d’art s’obrin al món variat de la Marioneta, del Teatre Visual i dels Objectes -cosa que ja comença a succeir…,
El Senyor del Mil·lenni, supermarioneta de la Fura dels Baus, farcida de persones al seu interior, amb la que s’obrirà l’any a Barcelona, amb un gran Festival Músico-pirotècnic a les Fonts de Montjuic. No s’ho perdin!
– que allò que anomanem La Marioneta es converteixi en un camp cada vegada més ample i fecund, capaç d’acollir des de les formes tradicionals fins als experiments més atrevits de la representació visual d’imatges, figures i objectes -aquí estarem nosaltres, des de Putxinel·li, per ajudar a obrir aquest camp.
Si vostè, senyor 2014, ens complau amb tots aquests desitjos, més l’afegit dels seus bons propòsits amb què s’ha presentat en societat, només tindrem elogis i aplaudiments envers vostè un cop hagi acabat el seu recorregut, estimadíssim senyor any que comença el 1er de gener 2014.
