Aquest dissabte dia 2 de novembre, a les 18h, i el diumenge dia 3, a les 12:30h, actuarà a la Sala Moragas del Born el mestre Cengiz Özek, ombrista del Karagöz turc. Dues úniques representacions d’una de les modalitats més originals i peculiars dels teatres populars europeus i mediterranis.El Karagöz, teatre d’ombres turc, té un origen incert cap a finals del segle XVII. Prové del teatre d’ombres d’Egipte, conegut des del segle XIII (s’han conservat les obres del metge iraquià Ibn Daniel, escrites cap al 1260-1277).
Karagöz. Figura de Cengiz Özek. Museu del Centro Internacional del Títere de Tolosa. Foto de Josu Otaegui Lasa.
Dos són els seus personatges principals: Karagöz i Hacivat. El primer és calb, barbut i amb un turbant que es posa i es treu com un barret. El segon és elegant i refinat. Tots dos, especialment el primer, són molt xerraires. A Grècia, Karagöz va passar a dir-se Karagosis, molt identificat amb el sentiment nacional grec.
Hacivat. Figura de Cengiz Özek. Museu del Centro Internacional del Títere de Tolosa. Foto de Josu Otaegui Lasa.
El Karagöz va ser un teatre d’arrels urbanes propi de l’època otomana: els seus personatges eren tipus extrets dels carrers d’Istanbul, on confluïen totes les ètnies que llavors vivien sota el paraigües de l’Imperi. Veure un espectacle seu és respirar l’atmosfera de les ciutats otomanes d’abans de 1918. Amb la caiguda de l’Imperi Turc, el substrat sociològic del Karagöz va deixar d’existir i a poc a poc aquest va anat llanguint quasi fins a la desaparició. Avui, quan Istanbul torna a ser una capital potent i cosmopolita, el Karagöz ha agafat una nova empenta, com si els aires del nou segle el necessitessin per tornar a expressar la vitalitat i el desassossec del carrer turc.
Cengiz Özek amb Karagöz en primer pla.
Cengiz Özek, ombrista, actor i restaurador, és un dels titellaires que més ha mostrat al món aquest renaixement del personatge. Els seus espectacles són per a infants, però intenta transmetre l’esperit de la tradició així com connectar amb els públics d’avui en dia. Els dos espectacles que presentarà al Born, l’Arbre Màgic i el Monstre de les Escombraries, d’una banda s’allunyen de la tradició tot buscant connectar amb el públic actual, però de l’altra, manté tota la frescor i la vitalitat pròpia dels antics mestres ombristes.
Bruixa. Figura de Cengiz Özek. Museu del Centro Internacional del Títere de Tolosa. Foto de Josu Otaegui Lasa.
Cengiz Özek actua en solitari acompanyat d’Stefan Carelius, qui s’encarrega dels efectes sonors de la representació.
Cengiz Özek i Karagöz.
