S’ha inaugurat aquest 11 de setembre el flamant nou Centre Cultural del Born, aquest espai impressionant de la ciutat on tres Barcelones distintes dialoguen a través de la Història: la Barcelona del 1700, la del XIX del vell Mercat del Born, obra de l’arquitecte Josep Fontseré (1876), i la Barcelona actual, present en la intervenció museística i urbana. L’elegant coberta de Fontseré s’ha convertit així en una pletòrica caixa de ressonància on la ciutat de Barcelona es desdobla, es despulla i s’emmiralla, gràcies també al gran coneixement que existeix sobre la ciutat del 1700, obra dels treballs realitzats per l’historiador Albert García Espuche.
El Born CC – Foto Marçal Font.
I, tractant-se d’un espai que bàsicament mostra les diverses capes sobre les que es sustenta la ciutat, no podien faltar els titelles, aquest art que també juga a les dualitats i que permet que espectadors i artistes es reflecteixen i s’emmirallin en una interrogació sobre la identitat i sobre el passat, el present i el futur de cadascú. Un art essencialment filosòfic que té però el gran avantatge de ser popular i modest, i que interessa tant als adults com als més petits dels espectadors. Un art per tant transversal, que en les seves facetes europees més populars ens parla també de les diverses ciutats que les han creat i nodrit, de manera que convidar a una d’aquestes tradicions és convidar també a la ciutat i a la seva particular cultura.
El Pulcinella de Gaspare Nasuto.
Aquest és el sentit del cicle Titelles i Ciutats que s’inaugurarà a la Sala Moragas del Born C.C. el proper dissabte 5 d’octubre, a les 18h, amb l’espectacle Pulcinella de Gaspare Nasuto, i que també es podrà veure el diumenge 6, a les 12:30h del migdia. Nàpols estarà present així de la mà d’aquest ambaixador de Pulcinella que s’ha prodigat últimament pels escenaris del món, i que visitarà per primera vegada Barcelona. Un espectacle de pronunciat virtuosisme, en el que els temes consubstancials a la tradició putxinel·lesca mediterrània -la lluita amb el gos o la fera, contra la injustícia o contra la mateixa Mort- apareixen amb la nitidesa que és pròpia a la tradició dels guaratelle napolitans.
En Bornet.
L’amfitrió de Pulcinella serà un altre titella, en Bornet, més conegut com el Putxinel·li de la Ciutat del Born. Ha estat una de les sorpreses més alegres i engrescadores de l’obertura del Born Centre Cultural, la irrupció d’aquest personatge anomenat Bornet, sorgit de les mateixes pedres posades al descobert pels arquitectes i arqueòlegs responsables del complex museístic. No són vanes aquestes paraules: la placeta que hi ha just al mig del Born, sota la petita cúpula que corona la coberta de Fontseré, es deia ja el 1700 el Bornet, de manera que el titella que porta aquest nom no pot ser ningú més que algú sorgit d’aquestes mateixes pedres, com en efecte el mateix historiador Albert García Espuche ha confirmat, reconeixent a l’acte els trets, físics i mentals, del personatge. “Sí, en efecte, en Bornet és en Bornet”, ha dit l’eminent historiador, tancant el tema amb la Potestas que li atorga la seva Auctoritas en l’afer que ens pertoca.
S’entén, per altra part, que si cada ciutat té el seu Putxinel·li, la Ciutat del Born tingui el seu Bornet. És a dir, en ser la del Born una ciutat dins d’una altra, nus simbòlic de les distintes èpoques que la conformen, és lògic que també en Bornet sigui un nus simbòlic dels trets que defineixen la ciutat del Born.
Què vol dir això? Doncs que si per un costat encarna el perfum de les ànimes invisibles que segueixen habitant les ruïnes de la Ciutat del Born, la seva ànima de putxinel·li té espurnes de la d’en Titella, en Pericu i els altres personatges que han viscut a la ciutat de Barcelona, siguin antics o moderns. I, per la mateixa regla de tres, s’emmiralla en els seus germans europeus que provenen del Pulcinella napolità o li són cosins germans.
Tot això explica que després d’aquesta primera visita de protocol del Pulcinella de Gaspare Nasuto, el següent convidat sigui un dels titellaires catalans de més prestigi local i internacional, en Joan Baixas, qui els anys seixanta va fundar La Claca amb Teresa Calafell, un referent fonamental per entendre l’art actual dels titelles a casa nostra. En Joan Baixas presentarà el seu espectacle “Música Pintada”, un títol que ve que ni pintat per a definir aquesta nova franja de programació.
Imatge de Música Pintada, de Joan Baixas.
El següent personatge convidat per en Bornet serà Karagöz, el qual ens portarà, els dies 2 i 3 de novembre, i de la mà del mestre ombrista Cengiz Özek, els aires de la Istanbul otomana. Veurem així com l’actual puixança de la capital del Bòsfor està donant una nova i inesperada empenta al vell gitano dels ulls negres (axò vol dir Karagöz en turc, “ulls negres”) que sol anar acompanyat del seu amic Hacivat, tan educat, polit i benparlat com murri i malparlat és l’altre.
Cengiz Özek i Karagöz.
I per tancar el mes de novembre, el grup Pa Sucat de Valls actuarà els dies 23 i 24 de novembre amb el seu espectacle “Les Meravelles de l’Orient”, on uns titellaires ambulants de l’època antiga aterraran a les ruïnes del Born per a gran estupefacció seva i del públic d’avui.
Imatge de Les Meravelles de Orient, de Pa Sucat.
Com es pot veure, no podia haver començat el Born, per als titelles, amb millor peu. Un programa en el que en Bornet ens proposa durant dos caps de setmana de cada mes, una ciutat i la tradició que li és pròpia, i una companyia procedent de la fecunda creativitat local en el camp dels titelles i del teatre visual.
Titella i imatge: Marga Carbonell.
