Arriba La Mercè, i la ciutat es transforma tota ella en un escenari gegantesc i multiforme per a la festa. L’èxit de convocatòria de la Festa Major de Barcelona és extraordinari i constitueix sens dubte un dels seus elements més característics. En certa manera, podríem dir que la ciutat enllaça amb una tradició que li ve de lluny, com molt bé explica Albert García Espuche en el llibre “Festes i celebracions. Barcelona 1700”, (Monografies del Museu d’Història. Col·lecció “La Ciutat del Born. Barcelona 1700.” Ajuntament de Barcelona. 2010), quan diu que Barcelona a començaments del segle XVIII era una ciutat que tenia festius la meitat dels dies de l’any, això sense comptar les festes ocasionals, que eren nombrosíssimes.
I com sol passar a la ciutat, els elements pagans de la festa agafen de seguida un enorme protagonisme. Per la Mercè, a més a més dels mil i un concerts i activitats diverses dirigides a tots els públics, sobresurt el Correfoc, aquesta orgia de foc, bèsties, diables i satanisme que entusiasme als més joves dels barcelonins. I és ja un costum establert que els dies abans de la gran Obertura de les Portes del Infern, les Bèsties s’exhibeixin a l’Ajuntament en estat de repòs, perquè tothom s’hi pugui acostar sense por, per tocar-les i fer-los fotografies.
Putxinel·li, sempre a punt per acudir a aquestes cites tan agraïdes com insòlites, no ha dubtat d’anar-hi amb la seva càmera. Vet aquí algunes de les imatges que hem pogut pescar.
