Amb l’estiu arriben aquells moments de relaxament i de reflexió -no per a tots, és clar, ja que des de sempre l’agost ha estat època de bolos (per això es diu “fer el seu agost”), si més no per a alguns … -, moments en els que mirem cap enrere i cap endavant per saber on som i cap a on anem. A les Amèriques del Sud, l’hivern és, com bé sabem, època de treballs, ja sigui per a les temporades de teatre com per a les feines a l’escola, sempre oberta als titelles. Des de Putxinel·li mirem a banda i a banda, amb l’hàlit tòrrid a les nostres espatlles del sol més cotitzat del món (el Sol de Catalunya i de les Espanyes, únic com és ben sabut) a un costat, i buscant amb anhel una mica de la frescor de l’hivern meridional a l’altra banda. I mentre ens mullem els peus a l’aigua fresca de la mar Mediterrània que banya les platges de Barcelona (un tan humil com recomanable passatemps), ens preguntem sobre l’abast i sobre els quès i els perquès del nostre afany.
Robertos de José Gil. Museu da Marioneta de Lisboa.
Hem arribat a creuar les mars occidentals i som llegits a l’altra banda de l’Atlàntic? Sembla que una mica, tot i que encara entre minories que poc a poc van creixent. Està ben valorada la nostra política de continguts? Interessa el que tractem o pequem d’endogàmia i de mirar-nos massa el melic? Ens obrim prou a l’ample món i tractem els temes que poden interessar a tothom?
Pel que fa a Catalunya i a la resta de l’Estat, aconseguim realment interessar amb els nostres continguts? Es considera d’utilitat la nostra feina? Què és allò que ens manca i allò que podríem potenciar més?
El Rei de la Soledat, de Xavier Bobés.
Preguntes que llancem molt directament als nostres lectors per animar-los a respondre’ns de la manera que millor considerin. Opinions que valorarem molt, ja que en el diàleg i la interacció entre tots està la salut cultural d’aquest tipus de projectes.
També a l’ampla Península Ibèrica dirigim les nostres pàgines de Putxinel·li, a través del portal en castellà Titeresante, on a poc a poc anem establint contactes i amics. Cada mes uns pocs titellaires decideixen associar-se a la revista, pagant la quota simbòlica encara que real (trenta euros són trenta euros, i més amb l’IVA afegit…), amb l’ànim de recolzar i sostenir un projecte que es vol obert i profitós per el món dels titelles.
Volem des d’aquí animar els lectors, de Catalunya, de València, de Mallorca i de la resta de l’Estat, a associar-se a Putxinel·li o a Titeresante (ja que un es subscriu automàticament als tres portals). Encara que les quantitats siguin petites, són molt importants per a nosaltres, ja que demostren el suport directe dels lectors individuals i dels titellaires que donen suport al projecte.
El Teatre Lluerna de València,
Una crida que és tranquil·la i assossegada, pudorosa però clara, i a la qual hem de recórrer per recordar als nostres lectors que això és possible i desitjable, a través de senzills procediments bancaris en xarxa. Per a qui vulgui anar per feina, podeu clicar aquí. I qui vulgui informar-se sobre els avantatges i les condicions d’associar, pot fer-ho clicant aquí.
Mireya Cueto, de Mèxic.
Som conscients que la nostra revista té alguna cosa d’insòlit, per l’inèdit de l’obstinació. Apostar pels continguts és una cosa que demana temps, i avui gairebé ningú en té, de temps, a causa dels quefers del dia a dia. Per això és tan important saber que gaudim de suport, cosa que ens anima a continuar amb la nostra bogeria. Bogeria assenyada, per descomptat, i que se sosté en una clara línia estratègica de defensa del sector. En aquest sentit, considerem que avui, qualsevol projecte cultural amb un mínim d’ambició requereix d’una claredat estratègica pel que fa al nostre tema. El lector assidu ja haurà captat sens dubte aquestes línies des de fa temps. Les refresquem ara per no perdre-les de vista:
Diable, Figurentheater Museum de Lübeck, Alemanya.
– Obertura a la multiplicitat del món ibèric i llatinoamericà,
– Gran obertura lingüística: Català per a Putxinel·li, Castellà i Portuguès per a Titeresante, i Anglès i Francès per a Puppetring,
– Connectar i destacar les iniciatives més interessants i potents del sector,
– Difondre les idees dels creadors i pensadors del moment,
Circ McBride & Sons
– Considerar el sector en tot allò que fa referència al món del titella però també en el que anomenem teatre visual i d’objectes, així com a les formes populars dels titelles de carrer, bestiaris festius, etc,
– Descobrir l’extraordinària varietat i riquesa dels països de parla hispana i portuguesa, i del món en general, embolicats en una onada de creativitat emergent, per destacar una realitat que creua transversalment la més rabiosa creació titellaire amb les diferents tradicions existents.
– És a dir, interès per la Tradició i enardida defensa de la creativitat contemporània.
– Destacar i mostrar al món el gran moment que es viu a Catalunya, amb el sector dels titelles i de les arts visuals a l’escenari situat a una gran alçada, amb una presència internacional cada vegada més potent.
En Bertu, la Núria i la Olga del Estaquirot Teatre mostren les caixes i els seus titelles. Foto Jesús Atienza.
– Una política de reconeixement de la feina feta per diverses generacions de titellaires a Catalunya i a la resta de l’Estat, a través de la secció Veterans i amb programes com el de La Revolta dels Titelles, feta conjuntament amb la Bibliomusicineteca.
– Una política plural i generosa de continguts, sense estretors ni dogmatismes, oberta a totes les col·laboracions i a les altres iniciatives parelles a la nostra.
Falta molt encara per assolir tots aquests objectius, però les línies estan traçades i el camí emprès. Mentrestant, gaudim de l’obstinació.
Un lloc, per tant, per a l’entreteniment i la instrucció, però que busca ajudar al professional i al diletant amb continguts àgils, oportuns, seriosos, divertits i molt titeressants. Un espai de complicitats múltiples que té per objectiu ennoblir i enaltir l’art dels titelles.
Per tot això, et convidem encaridament a associar-te a Putxinel·li!
Inauguració del Teatre Municipal Julieta Agustí de Lleida (maig 2013).
