Com no ens cansem de repetir des de Putxinel·li, el moment de les arts titellaires i del teatre visual a Catalunya és bo, malgrat la crisi i les retallades. Ho demostra el fet de que quatre de les vuit propostes que l’Institut Ramon Llull presenta al Festival d’Avinyó, en una operació que han titulat “Avignon à la Catalane”, siguin de titelles i de teatre visual: Farrés Brother, La Baldufa, Companyia Agrupación Señor Serrano i TUVALÚ Produccions.
Els Farrés Brother presenten a l’espai d’Avignon “À la Volée du Monde” el seu excitós espectacle OVNI. Jugant amb Matilda, de Roahl Dahl, La finestra indiscreta, d’Alfred Hitchcock, i una bona dosi de collita pròpia, OVNI s’endinsa en el complex univers de les relacions familiars.
En un observatori astronòmic, dos astrònoms miren la nit: els estels, els planetes i la inmensitat del cosmos. Els agrada molt, mirar-ho. Però quan es fa clar, observen el dia a dia del seu veïnat, on veuen uns pares que no tracten bé la seva filla.I això no els agrada gens. Mentrestant, un marcià amb problemes busca un lloc on aparcar. Sense voler, provocarà canvis importants en uns quants habitants de la Terra, i ens mostrarà que una família pot ser de maneres molt diferents, només cal una cosa: que els que la formen s’estimin.
La Baldufa Teatre estarà a l’espai “Maison du théâtre pour enfants” amb “El Príncep Feliç”. Amb aquest espectacle, la reconeguda companyia de Lleida ha celebrat el seu quinzè aniverasri, fet a partir d’un conte d’Óscar Wilde, que La Baldufa ha filtrat per l’imaginari conceptual que els caracteritza i amb la direcció de Jorge Picó.
El Príncep Feliç és la història d’una majestuosa estàtua que domina una ciutat. Aquesta havia estat un Príncep amb una vida fàcil i luxosa, completament despreocupat del que passava més enllà dels murs del seu castell. Ara resta lligat a aquella escultura immòbil i sumptuosa, banyada en or i amb pedres precioses. Però ara ja no és feliç. Des del seu privilegiat turó, pot observar la misèria de bona part dels habitants de la ciutat, la pobresa que abans desconeixia, ara es converteix en el seu dolor i cada nit plora carregat d’impotència per no poder ajudar-los. Un dia, una oreneta que passa per la ciutat de camí cap a Àfrica, es refugia als peus de l’estàtua per passar-hi la nit. Quan veu la tristesa d’aquesta es compadeix i accedeix a ajudar-la, tot i sabent que no té gaire temps, l’hivern ja és aquí i ha d’emigrar cap a les terres càlides on les companyes l’esperen. L’oreneta, guiada pel Príncep, va arrencant tots els materials preciosos que el recobreixen per portar-los a les persones que ho necessiten.
La Agrupación Señor Serrano presentarà Katastrophe a l’espai La Manufacture, una obra per a quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de gominola els quals conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una fàbula idiota sobre la Civilització Humana centrada en les seves catàstrofes, En aquest marc, els ossets de gominola patiran terratrèmuls, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Enmarcant l’espai, tres grans pantalles submergeixen l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.
Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre catàstrofe natural, una catàstrofe “natural” provocada per l’home i una catàstrofe humana. O, dit d’una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuga radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. Hi ha alguna relació entre la violència humana i la violència provocada per la natura? És igual Pompeia que Chernóbil? O Auschwitz que Pompeia? La indiferència envers els homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència envers els homes de l’acció d’altres homes? Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix la Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.
Finalment, Tuvalú Produccions presenta a l’espai Salle Roquille Divisions, amb direcció de Beatriz Liebe, una sofisticada obra de teatre de marionetes. En el muntatge convergeixen la simplicitat i la complexitat, la tradició i la modernitat, la fragmentació i la totalitat. Agafant com punt de partida la tragèdie de Sophocle, Edip Rei, Divisions ofereix la presentació d’un nou format de marioneta que combina la delicadesa artisanal de la manipulació amb l’utilització de la visió real del personatge.
Per a més informació, vegeu la web de “Avignon à la Catalane”