Sabut és que Catalunya i tot el Llevant peninsular és una regió rica en festes del foc i especialment en aquesta variant de la imatgeria popular, que és el Bestiari Festiu. Ens acostem al solstici d’estiu, quan el sol es troba en la posició més septentrional, és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, exactament a +23°26′ de declinació. Físicament, el solstici d’estiu correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s’esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. Doncs bé, quan arriben aquestes dates, les poblacions senten aquest impuls ancestral i irresistible de voler vèncer la foscor (i la son) amb aquest invent que són les Festes del Foc, i amb el recurs dels coets i petards. Que ningú dormi! Les tradicions basades en els ritmes cíclics de la natura ens diuen que aquests dies no cal descansar massa. Catarsi festiva que busca el trànsit en les llargues nits de disbauxa i d’ulls oberts. Les bruixes es vesteixen de gala, i els dimonis treuen els seus batallons a treballar, conscients de que aquestes nits hi haurà molta xerinola i moltes ànimes per pescar.
El Gegant del Pi i la Tarasca, a la Rambla de Barcelona
Als nostres països, aquestes dates han estat tradicionalment molt celebrades: la nit de Sant Joan és una diada ben senyalada a tot el Llevant, mentre que a l’altre costat de la península la festa principal es sol celebrar el dia de Sant Antoni, el 13 de juny, un dels sants patrons de Lisboa. Les revetlles de Sant Joan (les populars verbenes) són unes de les festes més agradables que tenim, sobretot quan no plou.
Volem destacar aquí, a més a més de desitjar una boníssima revetlla a tots els nostres lectors, l’exposició que es realitza a Girona durant aquests dies i que es podrà visitar fins el 29 de setembre, exactament al Museu d’Història de Girona, carrer de la Força, 27. Titulada EXPOSICIÓ “FARÀNDULA, 500 ANYS D’IMATGERIA FESTIVA DE GIRONA”, mostra la història de la imatgeria popular i festiva de la ciutat de l’Onyar, perfectament documentada a partir del segle XVI: tota la colla de gegants, els capgrossos, àligues, dracs, mulasses, lleons i cavallets que han desfilat i segueixen desfilant pels carrers de Girona centren la mirada d’aquesta magna exposició, comissionada per Nuxu Perpinyà i Ramon Grau, i dissenyada per Pep Canaleta.
Gegants i capgrossos de Girona
Curiosa la festa que es celebra el 23 de juny a Malgrat de Mar: a partir de 2/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’Església, FESTA DE SANT JOAN I LA FLAMA DEL CANIGÓ. Cercavila amb la Flama, Manifest del Foc, Bestiari amb el Ratpenat Infernal de Malgrat de Mar, Foguera a la platja i Sopar popular. Un menú que promet ser una de les revetlles més interessants de la Costa Brava.
Pel que fa a Valls, a destacar la celebració de la seva Festa Major de Sant Joan. El programa és llaminer pel que fa a Bèsties de Foc i Dimonis. Per exemple, a les 7 de la tarda, des de la plaça del Blat, ANADA CAP A LA RECOLLIDA de la flama del Canigó, amb la participació dels personatges del ball de diables Llucifer i la Diablessa, els Nans, els Gegantons, els Gegants, la Mulassa, la Mulassa petita, la colla gegantera el Calçot, els Gegants de la UAF, i els representants de les entitats i dels barris que aquesta nit cremaran fogueres. La Fanfara de Torredembarra, acompanyant alegre la Mulassa, s’incorporarà des d’aquest mateix moment fins al final de la Festa Major. També participarà la Muixeranga de València amb els seus dolçainers i tabaleters, convidada per la Unió Anelles de la Flama. Recorregut: carrer de la Cort, i volta perimetral a la plaça del Pati per enfilar novament el carrer de la Cort.
A 2/4 de 8 del vespre, al bell mig de la plaça del Pati, ELS CORREDORS lliuraran el foc de la Flama del Canigó a la Diablessa, l’encenedora dels diables vallencs, qui el traspassarà a Llucifer. A continuació, des de la plaça del Pati, pel carrer de la Cort, i fins a la plaça del Blat, trasllat de la flama del Canigó, amb la participació dels personatges del ball de Diables Llucifer i la Diablessa, els Nans, els Gegantons, els Gegants, la Mulassa, la Mulassa petita, la colla gegantera el Calçot, els nous Gegants de la UAF, i els representants dels barris i entitats que fan fogueres, així com la Muixeranga de València.
A 2/4 de 10 del vespre, des de la plaça del Blat, ANADA A COMPLETES: sortida del Seguici Cerimonial de la ciutat de Valls, que enguany participa al complet en aquest acte, amb el Drac, el Ball de Diables, l’Ós amb els seus Trabucaires, el Ball de Gitanes, els Nans, els Gegantons, els Gegants, el Bou, el Ball de Vells, el Ball de Bastons, el Bou tradicional, la Mulassa, el Ball de la Primera, la Moixiganga, el Lleó, l’Àliga de la ciutat amb els seu Aligons, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i els grups de sonadors, que precediran la bandera de la ciutat de Valls, la Corporació Municipal i altres autoritats, escortades per la policia local de gala. Els morterets pirotècnics en donaran el tret de sortida. Recorregut: des de la plaça del Blat, pels carrers Major, Jueus, Escrivania i l’Església fins a l’església arxiprestal de Sant Joan.
En acabar l’entrada a Completes, L’ÀLIGA DE LA CIUTAT precedeix l’arxiprest, la senyera i la Corporació Municipal fins a la porta de Sant Joan, acompanyats de la cobla Bufalodre. Tot seguit, Cant de les Solemnes Completes en honor a Sant Joan. Recuperació del ball de l’Àliga a l’interior de l’església. Aquesta nit Valls reprèn l’ancestral costum en què l’Àliga ofereix la seva balladeta davant de l’altar major i de la relíquia de Sant Joan Baptista. L’acompanyarà la cobla de ministrers Bufalodre.
La Mulassa de Valls. Foto de El Consueta de Reus.
Cap a les 10 del vespre, davant l’església de Sant Joan, ENTRADA DE COMPLETES amb el Seguici Cerimonial i els pilars de les colles dels Xiquets de Valls. L’Entrada agafarà enguany més volada amb la ballada de tots els elements festius.
A 2/4 d’11 del vespre, des de l’Església de Sant Joan fins a la plaça del Blat, SORTIDA DE COMPLETES amb la participació del Seguici Cerimonial de la ciutat de Valls al complet, les colles castelleres vallenques, l’alegre repic de totes les campanes i una explosió de morterets i focs d’artifici de la Pirotècnia Catalana, de Vimbodí i Poblet. La foscor de la nit pren la plaça del Blat, un formiguer de gent. Després d’uns segons, les cascades i els incendis pirotècnics pregonen la ballada conjunta de balls i entremesos, de pilars que s’enlairen, de músiques que s’entortolliguen, de focs d’artifici que teixeixen una teranyina de vallenquisme desbordant. A continuació, a la plaça del Blat, Balladetes de Completes amb les diferents figures de la imatgeria local: Drac, l’Ós, els Nans, la jota dels Gegantons i els Gegants, el Bou, el Bou tradicional, la Mulassa, el Lleó i l’Àliga amb els seus Aligons.
Àguila de Valls. Foto El Consueta de Reus.
Un programa extraordinari -que nosaltres hem extret de la pàgina http://bestiari.cat/ de l’Associació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, d’obligada visita per als qui estimen aquestes coses. Fan ganes d’anar-se’n a Valls per seguir tot aquest programa que sembla procedir de la nit dels temps…
