S’està representant aquests dies (fins el 9 de juny) a la Sala Fènix de Barcelona l’espectacle Iaia, Memòria Històrica, d’Alba Valldaura, amb l’assistència a la direcció de Jordi Dueso, Susana Borderia i Jazmín Olave. Es tracta d’una recerca personal i d’un treball solista efectuat per la jove actriu Alba Valldaura -amb estudis en la secció de Gest de l’Institut del Teatre de Terrassa- a l’entorn del món íntim d’un familiar seu de més de noranta anys, que comença als anys trenta i que arriba fins avui, en un recorregut que reinvindica la memòria històrica de la protagonista.
Alba Valldaura com a “iaia”
L’ambició de l’espectacle va parella a la qualitat de la interpretació, d’una altura que impressiona l’espectador, quan Alba Valldaura passa d’encarnar el personatge en la seva actual edat senil a encarnar-lo en la seva joventut, mitjançant unes transicions al llarg de l’obra tècnicament impecables i d’una efectivitat impactant. En realitat, tot l’espectacle és impactant, de principi a final. Primer pel personatge de l’àvia que viu en una residència d’ancians com tantes n’hi ha al nostre entorn, amb les seves més crues realitats, sense que se n’obviï cap de les misèries. Després, per l’increïble contrast en esdevenir el personatge ple d’energia, tendresa i espontaneitat de l’anciana jove. Un treball de gest, en efecte, d’alt voltatge en el que es passa de la lentitud senil a l’energia exultant a través d’intel·ligents transicions de resultats esgarrifants.
La “iaia” de jove
El temps esdevé l’altre protagonista junt a l’anciana que reviu i explica a la neta la seva vida. Un temps que l’espectacle defineix de “memòria històrica”, seguint les paraules de moda, i que fila els anys i els moments. Més que parlar de les majúscules, l’obra sembla inclinar-se per les minúscules de la petita història del dia a dia, tot i que els grans personatges i els grans titulars també hi apareixen per marcar les pautes, les comes i els punts del pas del temps. I aquí és on crec que resideix l’interès de l’espectacle pel que fa al contingut: l’important són els moments viscuts, aquests fragments de temps que realment importen a la protagonista i que són els que queden en última instància a la memòria: el flirteig amb el futur marit, les hores d’estar amb l’orella enganxada a la ràdio, la roba estesa, les cançons i els balls que llavors estaven de moda. I un llenguatge ric en dites populars i en refranys antics. Al darrera, els titulars de la Història, amb les seves declaracions ideològiques, queden com els dictats inapel·lables de l’esdevemir.
Alba Valldaura
I és en aquest interès pel Temps real en contrast amb el temps que simplement passa, que es pot dir que l’espectacle té una tendència clara envers el món dels objectes (considerats en la seva condició d’encarnacions fòssils de moments, històries i vivències) i de llur animació, que tan sols és apuntat: en l’escena de la poma que representa el pare de la protagonista però que acaba esdevenint tots els mascles que la Iaia ha conegut i avorreix (una verdadera escena de titelles), o en l’escena d’ombres darrera del llençol estès. La mestria interpretativa que mostra Alba Valldaura en la manipulació del titella improvisat sobre la taula ens indica que l’actriu té aquí unes portes que només esperen ser obertes per entrar-hi. Darrera la porta, aquets móns nous en què els objectes i la figuració objectivada, distanciada de l’actor, s’entrecreuen amb la interpretació. Un món envers el qual em va semblar que l’actriu té una tendència a acostar-s’hi.
Un camí nou que animem a l’Alba Valldaura a recórrer en els seus futurs muntatges, per sortir així de la saturació emotiva que els treballs vivencials en solitari sempre solen comportar, i per entrar en nous llenguatges que, a més de la memòria dels sentiments i de les emocions, ens parlin d’altres registres més amagats, inconcrets, desconcertants i, per això mateix, més interessants.
Mentrestant, no s’ho pensin dues vegades: vagin a la Sala Fènix i gaudeixin d’una interpretació fenomenal que els farà viure intensament durant una hora, amunt i avall, en el temps històric del nostre país. Divendres, dissabtes i diumenges, a les 21h. Fins el 9 de de juny!
