Ahir divendres dia 3 de maig va arrencar la Fira de Titelles de Lleida, la seva 24 edició, amb una cerimònia en la que es va atorgar al Teatre Municipal del Convent de Santa Teresa, on es troba el Centre de Titelles de Lleida, el nom de Julieta Agustí, emotiu i merescut homenatge a qui va va ser la creadora de la Fira, junt amb Joan-Andreu Vallvé, així com la seva directora i gran impulsora. Tot un reconeixament de la ciutat a l’activisme d’aquesta personalitat entranyable que va mobilitzar cel i terra per aconseguir els seus propòsits, que no eren altres que situar Lleida dins del mapa mundial dels titelles.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en companyia de la Regidora de Cultura, va adreçar als convidats unes paraules molt sentides i sinceres que volien expressar el total recolzament de la ciutat al projecte del Centre de Titelles. L’acte va continuar sota la carpa instal·lada davant del Convent de Santa Teresa, amb més parlaments, música i un sopar amb copes i pica-pica que va permetre una primera trobada entre tots els presents. A destacar la presència d’importants directors de teatres i de festivals de tot Espanya i també d’Europa, de molts titellaires del país, així com representacions de les principals institucions catalanes.
Els espectacles ja havien començat abans, i concretament vaig tenir la sort de veure l’obra Go!, de la polonesa Polina Borisova, una meravella de subtilesa, poesia amb objectes i bones idees que es va fer a l’espai que ara ja podem anomenar Julieta Agustí.
Bolina Borisova
A les 21:30h va tenir lloc l’espectacle inaugural a càrrec de la Dudapaiva Company titulat Bastard!, un treball del titellaire i ballarí Duda Paiva que va meravellar a tothom, pel virtuosisme de la seva manipulació en solitari, les seves veus i una posta en escena de gran escenari. Inspirada en una obra de Boris Vian, L’arrencacors, Duda Paiva va mostrar les seves increïbles qualitats de duplicar-se en els seus titelles, jugant amb tot un ventall extraordinari d’efectes, emocions i combinacions corporals entre el titella i el cos del manipulador realment excepcionals.
Dorothée Saysambat
Per acabar la jornada, al Cafè de l’Escorxador es va presentar Ma foi, una obra de Dorothée Saysambat, de la Companyia À, d’excepcional subtilesa manipuladora amb objectes, una cerimònia religiosa que l’actriu, vestida de monja, converteix en una divertida i profunda actuació. En ella, la cara de la manipuladora dialoga amb les seves mans i els diferents objectes que va traient, amb uns hilarants i intel·ligents resultats.
Duda Paiva
Una jornada d’una intensitat extraordinària, tant per les emocions de la inauguració del nou Teatre Municipal Julieta Agustí, com per la qualitat excepcional dels espectacles que es van poder veure. En propers articles parlarem amb més detall i profunditat de les obres vistes.