S’ha presentat al TOPIC de Tolosa l’últim número de Fantoche, la revista d’UNIMA Federació Espanya corresponent a l’any 2012. La presentació va ser a càrrec de Juan Luis Clavijo, Secretari d’UNIMA FE, qui va explicar les característiques d’aquesta edició, felicitant-se tots els presents per la permanència d’aquest projecte coordinat des del primer dia per Joaquín Hernández, de Tragaluz, en uns moments en els que sembla que tot sigui de tan difícil realització.
Passats uns dies, i després de comprovar els continguts de la revista, podem dir que el seu interès és en veritat majúscul, amb articles d’investigació que ens revelen realitats fins ara desconegudes per la majoria, fruit del minuciós treball indagatori dels seus autors. Un cas, crec, insòlit en una revista que ni és universitària ni té pressupost per pagar els continguts.
Herta Frankel amb Lola Flores i Lluís Fontanet.
Seria absurd i impossible resumir els diferents articles de la revista, però sí que podem despertar l’interès del lector perquè busqui amb urgència un exemplar de la mateixa i descobreixi aquestes realitats de les que parlàvem abans. I, per començar, imprescindible llegir els articles d’investigació històrica signats per Francisco J.Cornejo, Fernando Gómez i Adolfo Ayuso, dedicats respectivament a la Tia Norica (amb noves dades fins ara inèdites sobre la història del personatge, cosa que sens dubte obrirà noves línies de recerca i interpretació), als constructors de titelles que van treballar per Herta Frankel (amb noms mítics que Fernando Gómez ha rescatat de l’oblit buscant entre els papers o viatjant a on encara se’ls pot trobar), i a una poc coneguda programació que es va realitzar en els anys vint a la Sala Reig de Barcelona (il·luminant el que s’està revelant com un dels més importants capítols de la història dels titelles i de les marionetes a Catalunya, tan rellevant com pot ser-ho l’episodi dels IV gats).
En l’apartat dels creadors, cal destacar el fecond i viu cara a cara entre María José Frías (Maria Parrato) i el sempre heterodox i sorprenent Luis Zornoza Boy (de Siesta Teatre), continuant aquesta iniciativa d’intercanvi entre titellaires veterans que Fantoche impulsa des d’uns quants números enrera. Igualment cal situar en aquest apartat les reflexions de Miquel Gallardo sobre la seva relació amb els clàssics, concretament amb el Molière de l’Avar, amb Don Joan i en la seva última versió de Hamlet.
L’aclaridor i documentat article de Fernando de Julián sobre el cinema de Jan Svankmajer ens desbrossa el món d’aquest genuí creador txec qui en les seves pel·lícules plasma móns sotgits de les profunditats de l’ànima humana amb un domini increïble de la imatge i del cinema d’animació.
I, tancant el sumari, un gran article d’Adriana Schneider Alcure (traduït del brasiler per María José Alfaro Freire) sobre la relació dels Mamulengos amb la contemporaneïtat en què es troben avui immersos.
Una edició, la que acaba de treure Fantoche, de les que deixaran empremta en la història dels titelles.
