Josep Anglès i Vicenç Laviós, de la històrica família de titellaires Anglès, han recuperat el nom de la companyia i part del material per posar en escena una obra basada en algunes de les escenes del teatre de titelles tradicional per a públic infantil. Les sis funcions (tres el cap de setmana passat i tres el vinent) són històriques, ja que la família Anglès no actuava des del 1986, any en què, després d’un segle d’activitat, va plegar. Ara, gràcies a un acord amb Eugenio Navarro, els hem pogut veure al teatre La Puntual de Barcelona.
Josep Anglès (esq.) i Vicenç Laviós, amb els arlequins del 'Ball del Tururt'. Foto: Jesús M. Atienza.
Per ressaltar el bagatge dels cosins Anglès-Laviós, l’obra comença i acaba amb dues figures del tradicional “Ball del Tururut”, uns arlequins de cara blanca construïts al primer terç del segle XX per Jaume Anglès i Vilaplana. Els altres personatges de l’obra, la parella de nens, el follet, el conseller Somiatruites, el rei Panxacontent, la bruixa Pudenta, la princesa, el príncep Valentí i el Dimoni, tot i no ser tan antics —son, per tant, més lleugers— són igualment titelles de guant de tipus català.
Foto: Jesús M. Atienza.
La nissaga dels Anglès es va iniciar amb Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919), que era tallista d’imatges religioses i es va introduir en els putxinel·lis ben aviat, el 1873. El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana, l’autor dels arlequins del “Ball del Tururut” que ara podem veure a La Puntual, va ser deixeble de Juli Pi i mestre de Sebastià Vergés i Prats (l’iniciador de la nissaga Vergés; clic aquí).
Foto: Jesús M. Atienza.
El títol de l’espectacle, Divertimento, és tota una declaració d’intencions. Josep Anglès i Vicenç Laviós no han volgut oficialitzar un retorn formal als escenaris, sinó, òbviament, passar-s’ho bé. És recomanable, per tant, veure’ls en una de les tres sessions que encara els resten a La Puntual, perquè no està garantit que aquesta aventura tingui continuïtat (tot i que, des de Putxinel·li, els animem a mantenir Divertimento encara que sigui en circuits petits, per a públic de proximitat i en espais on es puguin sentir com a casa). Amb aquestes pretensions, els dos titellaires Anglès han bastit un espectacle simple i desenfadat, en què la segona principal virtut és una proximitat amb el públic construïda a base d’un sentit de l’humor i unes maneres totalment populars. La primera gran virtut és, naturalment, haver donat vida de nou als ninots de fusta patrimoni de la família. Gràcies a això i a una informalitat natural, la inactivitat de vint-i-sis anys passa a ser un aspecte molt, molt secundari. Una informalitat que és part essencial de la vida dels titelles, del seu context social.
Foto: Jesús M. Atienza.
Els cosins Anglès-Laviós han bastit un guió elemental per poder fer entrar en escena un bon nombre de titelles i, per tant, muntar un espectacle amb una mostra significativa del repertori d’escenes clàssiques amb encadenament dramàtic. D’entre les més hilarants, la lluita a bastonades del príncep Valentí i el conseller Somiatruites amb el Dimoni, una coreografia que els dos manipuladors ja havien fet manta vegades quan la companyia Titelles Anglès actuava al Turó Park. Tots dos van créixer amb els titelles i fa pocs mesos, durant la filmació d’un dels capítols de la sèrie La revolta dels titelles, van tornar a manipular alguns personatges de la família dipositats al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona, en una sessió molt emotiva (vegeu aquest reportatge). Aquella emoció, han aconseguit traslladar-la a l’espectacle Divertimento amb naturalitat, com si veure els Anglès fos un fet quotidià.
