Les coleccions de teatrins, que a Catalunya sempre havien tingut una llarga tradició des de que al s.XIX es van començar a produir per a l’entretetiment de les classes burgeses, fa temps que van viure el declivi i la seva pràctica desaparició. Aquests dies, però, ha estat una sorpresa per als barcelonins veure a una de les parades d’artesania del Portal de l’Àngel, una atractiva col·lecció de nous teatrins de fusta proposats per l’artista d’origen colombià Jimena Uribe (per a més informació, clicar aquí).
Fa temps que Putxinel·li sabia de l’existència d’aquests teatrins i esperàvem amb ànsia la oportunitat de veure’ls i de poder-ne fer el corresponent ressò. La seva presència al Portal de l’Àngel fins el 25 de novembre és una gran ocasió perquè els afeccionats a aquesta mena de pràctiques teatrals s’hi desplacin i triïn entre els diferents models que s’hi exhibeixen.
Jimena Uribe és una arquitecte colombiana que des de sempre ha sentit la fascinació per als teatrins amb els que es pot representar teatre amb l’ús dels titelles adequats. Ja va començar a fer-los a Bogotà, i molt gran va ser la seva sorpresa quan el primer dia que va mostrar-los a una important fira artesanal, els va vendre pràcticamente tots. Sorpresa i alhora entusiasmada, s’hi va posar de ple. Més tard, la vida la va dur a conèixer un català i a instal·lar-se a Barcelona, on continua amb la seva vocació titellaire dels teatrins.
Quan li pregunto com li va la feina a Barcelona, contesta que està sent més difícil del que es pensava: “Crec que hi ha dues raons. La primera és la poca consideració que aquí rep l’artesania. A Colòmbia, els objectes i els joguets fets a mà i amb gust són molt valorats per la gent. Aquí es prefereix abans comprar una marca coneguda que un producte artesanal fet a mà, per molt bo que aquest sigui. També m’ha sorprès el poc valor que es dona a l’art dels titelles a Catalunya. És estrany que així sigui, donada la bona qualitats dels espectacles que s’hi fan, però aquesta és la impressió que sento. I potser una cosa que també em manca és la xarxa: disposar d’un bon nombre de contactes amb els quals intercanviar experiències, ajudes, solucions… Ara, parlant dels avantatges, poquet a poquet he anat trobant uns bons amics i clients especials, alguns que han volgut el seu teatre per a ells mateixos i no per a nens amb obres com El Giravolt de Maig, Els Pastorets i Romeo i Julieta (cosa que tampoc no m’esperava) i que ha estat un plaer de fer”.
Els teatrins que fa FestivÀnima -així es diu el taller de Jimena Uribe- són de fusta, amb un elaborat disseny que alhora té una presència senzilla i sintètica, la qual cosa s’explica per la condició d’arquitecte de l’autora, capaç de crear uns models plens d’enginy i de bellesa. Compten amb escenari, tramoia que converteix en perspectiva seqüències d’il·lustracions planes, teló de boca, teló de fons, anunci, apuntador i camerino, els quals ofereixen en petit les possibilitats del gran teatre escala 1:1. L’acabat és net i polit, segons una estricta estètica de mínims, sense amagar mai que el material és de fusta. Un cop construïts, Jimena els pinta i els hi afegeix els telons i decorats. Cada teatrí i model té els titelles que li corresponen, fets d’una base de fusta i uns afegits de cartó pedra. I el conjunt, perfectament encabit en una caixa de fusta que es pot portar amb una ampla corretge de cuir, inclou un llibret molt ben editat amb textos, idees i suggerències per a la representació. Un luxe que tanmateix es ven a preus força assequibles.
El treball de Jimena Uribe no fa més que enriquir el cada vegada més complex món titellaire de Catalunya, en incorporar aquesta faceta tan entranyable dels teatrins que feia temps no es veia a Barcelona. I és que a més dels teatrins fets per vendre, Jimena també fa representacions per a públics reduïts: “Generalment interpreto contes o poemes, per exemple el conegut relat de Rubén Darío “A Margarita Debayle”, o el poema de Rafael Pombo “El niño y la mariposa”. També vaig representar l’any passat uns Pastorets a l’escola de música Trémolo, interpretats pels mateixos alumnes que feien les veus i la música. Mentre jo actuava amb els titelles petits al teatrí, una càmara de video ho projectava en una pantalla gran a l’escenari. Fa ser un èxit i una experiència meravellosa!”.
Una aportació, la de Jimena Uribe i el seu FestivÀnima, que es caracteritza per la alta qualitat i el seu bon gust. Tant de bò la seva feina pugui conectar amb el seu públic, i els nens barcelonins, a més a més dels ordinadors, els smarphones i els diferents artefactes del consum dirigital, puguin també jugar amb aquests teatrins que exigeixen sobretot imaginació i creativitat.
