S’està representant durant el mes de novembre, en les sessions dedicades al públic familiar del Tantarantana Teatre, l’obra El Carnaval dels Animals a càrrec de la companyia catalana Forani Teatre. Basada en la partitura de Camille Saint-Saëns escrita amb aquest mateix títol el 1886, l’obra té la gran virtut d’incoporar dues joves i magnífiques pianistes que interpreten la música en directe.
Després del seu excitós muntatge dedicat a la vida de Pau Casals, Arnau Colom i Enric Rovira, els dos artífexs del grup, als quals s’han sumat en la direcció les dues pianistes, Maria Molet i Núria Serrat, han elaborat una magnífica proposta en la que música, presència actoral i titelles es combinen a la perfecció, creant una obra que des del principi fins al final atrapa l’espectador, sigui gran o petit. Al començament vaig pensar que era una pena no utilitzar un piano de veritat, però a poc a poc vaig arribar a la conclusió que era molt millor l’artifici del piano elèctric, que lliga amb l’exotisme naïf de l’escenografia i amb l’aire juganer del muntatge, i que té la gran virtut de deixar molt visibles les mans de les dues pianistes: veure-les tocar els bells i virtuosístics fragments a quatre mans de Saint-Saëns va ser una verdadera delícia, i es pot dir que les mans de les pianistes van ser un meravellós contrapunt visual als titelles, l’acció dels quals es veia així sòlidament sustentada per aquesta dualitat dinàmica al teclat. Un regal per als ulls dels espectadors. Per altra part, la tonalitat elèctrica del piano lligava amb les veus amplificades i distorsionades dels dos titellaires.
L’argument ordit pels de Forani Teatre funciona molt bé gràcies a la seva senzillesa i ingenuïtat, adequada a la pròpia simplicitat argumental de la música. I s’ha de dir que la feina de cosir l’argument amb la música és absolutament reeixida i una de les claus de l’èxit de l’espectacle. També el to distanciat dels dos còmics-manipuladores, disfressats de xinesos, junt amb la factura del teatrí on interpreten l’obra, creen una boníssima organicitat dramatúrgica que permet a l’obra discórrer amb gràcia i agilitat. Molt bé també els titelles, una atractiva combinació de realisme i abstracció que admet la manipulació a la vista, amb intervencions puntuals dels dos actors-manipuladors.
Amb aquesta obra, Forani Teatre fa un salt de qualitat espectacular, oferint una obra senzilla i dotada alhora d’una sofisticada complexitat, amb la música brillantment interpretada en directe i un acabat visual i dramatúrgic d’alta volada. Una agradable constatació del bon moment en el que es troben els titelles avui a Catalunya.