“El Tresor del Pirata”, estrena de Somriures Nòmades a La Puntual

S’ha estrenat a La Puntual, durant aquest primer cap de setmana de la temporada, l’espectacle “El Tresor del Pirata” de la companyia Somriures Nòmades formada per Pere Bigas i Bruno Valls. Una estrena tan esperada com ben rebuda per un públic entusiasta que ha omplert els tres dies de funció, del divendres 31 d’agost al diumenge 2 de setembre. L’obra estarà dos caps de setmana més en cartellera.

Havia vist alguns fragments d’aquesta obra durant el Festival TOT a una de les places del Poble Espanyol, quan el seu autor explorava les possibilitats dels personatges, i s’ha de dir que passats els mesos de rigor i després d’un intens procés de treball, l’espectacle ha assolit tots els seus objectius: bon ritme en la interpretació, senzillesa depurada d’una història rodona, i una manipulació sensible i refinada.

Ens trobem davant d’un espectacle de marionetes de fil que vol explicar una història, un repte sempre difícil quan a més es busca una simplicitat dels elements escènics que vagi d’acord amb l’essencialisme de la història, centrada en alguns dels elements bàsics de la mitologia aventurera: el pirata com arquetip de persona lliure, sobirana i autosuficient, el viatge, el mar, La sirena, la màgia i el bruixot, el Boig, la Mort, i els somnis d’una Illa amb un Tresor. Elements tots ells bàsics i arquetípics, ideals per ordir un argument senzill que vagi al gra. Crec que els dos titellaires de Somriures Nòmades han aconseguit filar tots aquests elements amb una història senzilla però ben farcida de ressonàncies poderoses, i gràcies a una acurada atenció en els detalls de la manipulació, que fa que les marionetes, de sofisticada tècnica de fil, es moguin amb molta gràcia i amb un curiós estil propi, marcat per una energia dels manipuladors que traspua rigor, modèstia i un clar esperit de sinceritat humana. Això fa que la presència dels dos titellaires que manipulen a la vista sigui correcta i agradable, sense estridències ni sobre-actuacions fora de lloc, essencial perquè les marionetes flueixin en la seva interpretació.

Igualment el ritme amb el que s’explica la història, delicat i tranquil, exigit per una manipulació que busca els moviments desitjats a unes marionetes de refinada tècnica, lliga perfectament amb el ritme de l’atenció dels més petits del públic, atrets i captivats pels personatges i l’argument que els fila.

Per a la seva presentació a La Puntual, els titellaires de Somriures Nòmades han elevat l’escenari perquè les marionetes, que es mouen arran de terra, es vegin bé. Aquesta altura els ha permès crear un segon espai de manipulació des de sota, perfecte per representar el mar, un dels escenaris bàsics de l’obra. I és que la història explicada succeeix sempre a la vora del mar o directament a dins, un mar arcaic amb bruixots capaços de parlar amb els seus déus interiors, illes perdudes amb tresors i encanteris, sirenes enamoradisses i taurons que no dubten ni un instant en cruspir-te una cama. Un mar que simbolitza la nostra societat contemporània, plena d’incerteses, de somnis irrealitzables i de taurons amb ganes de menjar-te viu quan menys t’ho esperes. I és segurament aquesta confluència entre el món de dalt i el món de baix, representat a l’escenari per la terra i el mar, allò que dóna l’adequat dramatisme i una profunditat temàtica a l’obra, que expressa, a través d’aquesta subtil sublimació dels continguts subjacents, els avatars atzarosos de l’aventura que és viure els nostres dies. Una profunditat arquetípica dels continguts que tanmateix flueix en la superfície ingènua de la mirada dels nens – mirada ingènua però alhora sempre atenta a les ressonàncies invisibles però reals d’allò que veuen.

I com no podia ser d’una altra manera, l’enfrontament amb la Mort serà el punt culminant de la història. Una Mort que s’associa correctament al tresor, és a dir, al capital i a les seves enganyifes. Allò que salva al pirata Trujillo de la Pàl·lida Senyora, però, no serà la intel·ligència ni la destresa sinó la ingenuïtat pueril del senyor Coco, l’home primitiu que habita l’Illa del Tresor, el qual sense voler-ho llença de nou el tresor al fons del mar, arrossegant a la Mort. La figura arquetípica del Boig o del Simple és per tant l’únic remei possible a la dualitat Mort-Diners que domina el món. Aquesta és la lliçó inconscient que els nens s’emporten a casa, sense que en cap moment hi hagi hagut la més mínima vel·leïtat de pedagogia en l’espectacle.

Un surt del teatre amb la sensació d’haver viscut uns moments de veritats essencials sense que en cap moment s’hagi expressat aquesta intenció. Quan això passa, no es pot més que agrair-ho als seus autors-manipuladors i felicitar-se per l’encert d’haver anat aquell dia al teatre.

“El Tresor del Pirata” compta amb una polida i funcional banda sonora, original dels músics Toti Roger i Rea Novak, mentre les marionetes estan construïdes per Pere Bigas i els titelles de guant i l’escenografia per Bruno Valls. L’assistència tècnica al teatre va anar a càrrec d’Andrea Palaudarias.

L’obra serà a La Puntual encara dos caps de setmana més, fins el diumenge 16 de setembre, amb funcions divendres, dissabtes i diumenges. Per a més informació, vegeu aquí la pàgina de La Puntual. Un espectacle rigorós i de qualitat recomanable a públic de totes les edats.