Entre els dies 18 i 28 de juliol s’ha celebrat a l’estat de Tlaxcala, Mèxic, el festival més important de titelles de tot el país i potser el segon mes important, després del Sesi Bonecos de Brasil, en quant a participació de companyies i pressupost, de tot el continent americà. Respon al nom de Rosete Aranda, una companyia de titelles que inicià les seves activitats l’any 1835 i, passant de pares a fills, es convertí després de cent anys d’activitat en una de les mes importants del món, equiparable quant a producció (més de 5000 titelles) als Podreca, Colla e Filli, Obratzov etc.
Alberto Palmero inaugura el museu El Castillo del Títere
El festival, que s’escampa per vint-i-set poblacions, es centralitza en la capital de l’estat, Tlaxcala, on participants i organitzadors conviuen al mateix hotel, facilitant l’intercanvi d’experiències entre titellaires.
La direcció artística i ànima mater recau en la figura d’Alberto Palmero, un titellaire d’origen Cubà, apassionat per Mèxic i pel teatre de titelles. La seva activitat entorn a la nostra art és frenètica, ha muntat una escola de construcció i interpretació de titelles, amb mes de 35 alumnes i durant el festival ha tingut lloc la re-inaguració del museu impulsat per ell: “El Castillo del Títere”. També junt amb els seus alumnes, companyies participants i voluntaris, ha organitzat dos cercaviles, el d’obertura a la capital Tlaxcala i el de cloenda a Huamantla.
Jordi Bertran amb Bruno Leone i els amics de Karromato
Huamantla és la ciutat on va néixer la “Compañía de Títerés de la Familia Rosete Aranda”, més tard anomenada “Compañía Nacional de Autómatas Hermanos Rosete Aranda” i és la seu del Museu Nacional del Títere creat l’any 1991.
Les Marionetes del Vietnam regalen al Festival uns titelles
En aquesta vint-i-setena edició del Festival hi han participat destacades companyies d’Amèrica, Europa i Àsia: La Lechuza Andariega de Venezuela, Baúl de la Fantasía de Colòmbia, Hilos Mágicos de Cuba, Bruno Leone d’Itàlia, Karromato de la República Checa, Libertablas d’Argentina, Valeeria i Jordi Bertran de Catalunya, Axioma d’Andalucía, i les companyies mexicanes Guiñoleros UAS, Cia. Experimental de Teatro la Matatena, Marionetas de la Esquina i Proyecto Perla. Aquesta darrera companyia va presentar Pato, Muerte i Tulipan, una deliciosa adaptació d’una obra de l’escriptor germànic Wolf Erlbruch, amb una acurada posada en escena plena de poesia, on dues actrius de debò interpreten com cal i manipulant igual de bé com si fossin titellaires de debò, plenament recomanable per a que vulgui programar espectacles de qualitat. I finalment hem pogut veure les Marionetes del Vietnam, aquesta curiositat acuàtico-popular de reconegut prestigi internacional, que ho varen fer quasi tan bé com el nostre amic i titellaire-clown Diego Stigman (je-je).
Jordi Bertran rep una marioneta mexicana.
Entre altres activitats paral·leles en què han estat protagonistes els titellaires, cal destacar el Congrés d’Unima Mèxic, on va ser escollida la nova junta. Amb un nou tipus d’estructura (segons explicaven els rumors) menys piramidal i mes assembleària.
És d’agrair la presència i el recolzament en totes aquestes activitats del president d’Unima Internacional i director del Festival Internacional TOT de Barcelona, Jacques Trudeau. També agrair a la Sta. Abigail i al seu equip la feina feta en la producció i tot l’equip tècnic amb el Sr. Jorge al capdavant, el qual va ser l’artífex de transformar en espais teatrals llocs que no ho eren, traslladant a cada ciutat els corresponents equips de llum i de so, tarimes, etc.
Confraternització amb Tequila
Igualment vull expressar el meu agraïment al Mtro. Willebaldo Herrera, director del Instituto Tlaxcalteca de la Cultura, per estimar tant la cultura i especialment el teatre de titelles, com per a donar tot el suport polític que li cal a un festival d’aquestes característiques.
