Carme Calvet, de Titelles Babi, ens ha fet arribar uns documents històrics sobre la relació que van mantenir, ella i el seu marit i company d’aventures, Llibert Albiol, amb el també titellaire i historiador portuguès Henrique Delgado a finals dels anys seixanta (veure aquí l’article dedicat al llibre escrit per Rute Ribeiro sobre Henrique Delgado). Consisteixen bàsicament en un parell de cartes creuades entre Lisboa i Barcelona, i en un article publicat per Delgado a la revista Plateia, en la qual disposava d’una pàgina fixa titulada “Bonifrates” (una de les maneres de dir “titelles” en portuguès). Un article que titula “Títeres Baby: Teatro de Fantoches ao Domicílio”.
El més interessant d’aquests documents és que indirectament ens explica molt bé l’atmosfera i la realitat titellaire d’aquells anys, marcats especialment per un impuls professional de normalitzar una activitat que depenia d’una banda dels representants de l’època, i de l’altra dels “compradors de funcions”, bàsicament particulars que volien celebrar un aniversari, una comunió o una festa privada a casa seva, ajuntaments en els dies de Festa Major, o alguns establiments públics de Barcelona (teatres, cabarets, cafès…). També sorprèn l’admiració que mostra Delgado per la gran activitat que denoten les cartes del senyor Jaime Albiol Roda “Perico”, pare de Llibert Albiol, o les paraules del mateix Llibert, en comparar el dinamisme de Barcelona amb el de Lisboa: “Que diferent que és el panorama de l’activitat titellaire de Lisboa on, durant l’any, no es realitzen més que mig centenar de representacions particulars!”, exclama l’estudiós portuguès..
En la petita entrevista que Delgado fa a Llibert Albiol, destaca d’entrada el profund respecte amb què es dirigeix al titellaire català, una cordialitat que diu molt sobre el tarannà d’aquest malaurat historiador que es va fer estimar per tothom. L’interès per la “micro-història” del fenòmen titellaire del seu temps es manifesta molt bé en aquesta entrenyable entrevista, de la que traduïrem els últims paràgrafs:
“- Quan inicià la seva activitat d’animador de titelles? (pregunta a Llibert Albiol)
– Fa prop de deu anys (l’article és de l’any 1969) a Manresa. Treballo des de sempre amb un agent artístic que em proporciona actuacions durant tot l’any. Els meus honoraris són modestos (sis-centes pessetes com a mínim, més una despesa pel despleçament). Quan actuem fora de Barcelona són vuit-centes o mil pessetes, segons la distància. Clar que si actués pel meu compte, podria cobrar de mil a mil-cinc-centes pessetes; ara, possiblement actuaria moltes menys vegades.
– Podria citar altres teatres de titelles barcelonins?
– Entre els teatres fixos que dónen representacions setmanals, assenyalaria: Polichinelas Anglés, Polichinelas Arlequim, Polichinelas Conte, Polichinelas Taylor i Polichinelas Magnus.
– Com formen el seu repertori?
– Les obres en les escrivim nosaltres mateixos. Són senzilles, alegres, fàcils de comprendre i posseeixen una finalitat moralitzadora i instructiva. Sempre es representa una lluita entre el Bé i el Mal. Acabem amb una derrota taxativa del Diable. Tanmateix, tot i seguir la línia tradicional d’aquesta mena d’espectacles, introduïm algunes alteracions. Vaig eliminar, per exemple, la figura clàssica del guàrdia armat perquè em va semblar que no era bo inculcar en els esperits dels nens les armes de foc.
– Quina duració tenen les seves obres?
– Una obra amb personatges “dolents” dura entre vuit i deu minuts. Les altres peces són més llargues però mai excedeixen els quinze o disset minuts.
També ens indiquen aquests documents com al Poble Espanyol hi havia llavors un teatre fixe de titelles, que podem veure en una fotografia en la que davant del castellet, un senyor amb barret presenta la funció. Diu el text de peu de foto: “Davant d’un dels castellets de “Títeres Baby”, Perico anuncia l’impacientment esperat espectacle”. Perico era el nom artístic de Jaime Albiol Roda, pare d’en Llibert Albiol.
(Vegeu aquest altre article sobre Titelles Babi.)
m’ha fet il”lusió veure aquesta pagina soc neta de Maria Roda Tiñena tia d¡en Jaume Albiol Roda i l’havia vist de petita al Poble Espanyol , va vindre a casa per la comunió de les meves filles per animar la festa que vem fer per les amiguetes , va ser el seu regal … me l’estimaba molt!! el Libert i la Carme no s’enrecordaran de mi pero els habia anat a trobar algun cop al Poble Espanyol ,la meva mare Pepita ja te 91 anys i esta molt velleta . res mes una abraçada , anna maria