Els titelles a Catalunya tindran aviat una història feta amb imatges, entrevistes i filmacions diverses. La iniciativa ha sorgit de la BiblioMusiCineteca i de la mateixa revista Putxinel·li, amb les següents persones involucrades: Ferran Baile, Jesús Atienza, Sac-Nité García, Cesc Martínez i Toni Rumbau. Es tracta d’omplir un buit que l’actual ressorgiment de l’activitat titellaire a Catalunya fa del tot indispensable.
Els germans Jaume i Josep Anglès amb un titella. Foto Jesús Atienza.
L’objectiu principal del projecte és mostrar com del tradicional titella català, que va arribar fins els anys setanta a través de les dues famílies Anglès i Vergés, es va realitzar una verdadera mutació tècnica, estètica i fins i tot ideològica en la manera de fer i concebre els espectacles de titelles. Una Revolta que va tenir uns protagonistes, molts dels quals encara segueixen en actiu al peu del canó, i que han possibilitat l’actual explosió de les noves generacions de titellaires les quals s’han de situar ja dins d’un nou context de ressorgiment del gènere a tot Europa i en certa manera a tot el món.
Seran de tretze a catorze capítols que transitaran pels diversos moments d’aquesta història feta de valentia, quixotades, salts al buit, deliris, tones d’esforços i moments àlgids. Apareixeran molts noms, moltes vides i moltes absències. Serà també una visió del nostre teixit històric indispensable per entendre no sols el teatre català dels últims quaranta anys, sinó també l’evolució de la societat, dels seus gustos i del seu tarannà.
Sebastià Vergés pare i Sebastià Vergés fill. Foto Jesús Atienza.
Si a vegades s’ha anomenat els titelles “teatre de l’imaginari”, és lògic que els seus conreadors hagin estat els artífexs d’una recreació imaginària de la nostra època, interpretant-la uns cops, inventant-la uns altres. Personatges, figures, ninots, paisatges, geografies, imatges… Un món en perpètua ebullició, sensible a les petites turbulències de la microhistòria i a les tempestes de la macro.
Carme Calvet i Llibert Albiol de Titelles Babi. Foto Jesús Atienza
La Revolta dels Titelles ja va ser emprat com a títol per Herman Bonnín quan definí el 2005 una programació especial de titelles a l’Espai Brossa amb el nom de “La Revolta Poètica dels Titelles”. Un títol que ens ha semblat molt útil per expressar aquesta mutació d’un llenguatge que en arribar a finals del segle XX, s’ha obert i ha esclatat com una flor de milions de pètals, tal és la riquesa d’aquesta cruïlla de llenguatges que és avui el teatre de titelles.
David Laín. Teatre del Estenedor. Foto Jesús Atienza.
Putxinel·li farà referència a les distintes entrevistes realitzades, amb articles i reportatges sobre els titellaires i els grups protagonistes d’aquesta Revolta dels Titelles.
Les fotografies d’aquest article pertanyen a diferents moments dels primers rodatges de la sèrie i són totes de Jesús Atienza.
