Ahir, dimarts dia 12 de juny, va tenir lloc una trobada de titellaires al Teatre La Puntual amb la intenció de posar en marxa de nou la Unima Catalunya, aturada els últims temps. La iniciativa, que va néixer en els encontres promoguts pel Festival TOT del Poble Espanyol el mes de març passat, va sorgir concretament d’un grup de veterans (David Laín, Carles Cañellas, Eugenio Navarro i Jesús Atienza) que van decidir que ja era hora de resoldre aquesta anomalia. S’ha de dir que la convocatòria va desbordar totes les previsions més optimistes: van assistir-hi 43 persones i 25 més es van excusar, mostrant però el seu recolzament a la proposta de revitalitzar Unima a Catalunya.
La reunió va començar amb unes paraules introductòries d’Eugenio Navarro, amfitrió de l’encontre. En primer lloc, es va fer una emotiva menció de la recent mort de Julieta Agustí. També es va recordar a tots els presents que la cerimònia de comiat convocada pels seus familiars serà aquest dissabte, 16 de juny, a les 18 h., a la Seu Vella de Lleida.
A continuació, Navarro exposà l’origen d’aquella convocatòria, com també l’interès i la importància que pot tenir, especialment per a totes les noves generacions de titellaires que avui hi ha a Catalunya, pertànyer a Unima. Va fer un repàs dels antecedents més inmediats i va indicar que l’objectiu de la trobada era crear una comissió de quatre persones que s’encarreguessin de recuperar els estatuts, posar-los al dia si calgués, establir contacte amb la Unima Federació Espanya i preparar-ho tot per poder tenir establerta la Unima Catalunya abans del novembre d’aquest any, que és quan hi haurà la propera reunió de la Junta de la Unima Federació.
Moment de la reunió. Foto Jesús Atienza.
Parlà després Toni Rumbau, acabat d’arribar de Chengdu, Xina, on s’ha celebrat el 21è Congrés d’Unima. Explicà les impressions rebudes en aquella important trobada i com els xinesos s’havien esforçat a celebrar un festival mundial de magnituds extraordinàries, amb cerimònies d’obertura (llegiu-ne la ressenya en anglès aquí) i de cloenda (ressenya en castellà aquí) més pròpies d’unes olimpíades que d’un festival de titelles, cosa que indica fins a quines altures pot arribar la temàtica titellaire. També explicà la pugna que hi hagué entre les ciutats candidates per ser les seus del proper Congrés (el 2016) i de la propera reunió del Consell Executiu (2014), que finalment van guanyar Matanzas (Cuba) pel 2014 i Tolosa-San Sebastián pel 2016. Indicà que tenir un congrés tan a prop com són les ciutats de Tolosa i Donosti és un privilegi i un repte, i que estaria molt bé que Unima Catalunya funcionés ja a tota marxa en aquelles dates.
Eugenio Navarro també recordà que Barcelona ja va pugnar el 1992 per ser la seu d’un congrés tot aprofitant la celebració del Jocs Olímpocs aquell any, una inciativa que Josep Maria Carbonell va intentar tirar endavant, sense èxit; va guanyar la candidatura de Liubliana, capital d’Eslovènia. De fet, fins ara mai no s’ha celebrat cap Congrés d’Unima a cap capital de parla hispana.
Acte seguit, els presents van prendre la paraula, els uns amb preguntes sobre la funció i el paper d’Unima, els altres per remarcar la importància de la seva existència. David Laín va explicar diversos projectes que s’havien dut a terme des d’Unima Catalunya, com el funcionament de la Comissió de Solidaritat, que, entre altres accions, va organitzar l’operació Titelles per la Pau. Titelles per la Pau va tenir una dinàmica molt positiva durant uns anys, amb viatges a diversos països amb conflictes greus, i va generar una intensa activitat no sols als països visitats, sinó també aquí, amb exposicions de fotos, algunes publicacions, etc. També va recordar l’exposició de titelles catalans que va organitzar Carles Cañellas i que, segons sembla, encara està disponible.
Carles Cañellas va explicar que, de fet, els estatuts antics encara eren vigents tot i que inactius en aquest moment, de manera que només s’haurien de recuperar i treure’ls la pols. Helena de Sola destacà la importància que pot tenir Unima per als titellaires que, com ella, viuen fora de Barcelona, de cara a conectar-se amb la professió i poder establir estratègies de col·laboració. Josep Maria Vilaplana va indicar la importància que tenen avui dia les noves tecnologies de la comunicació, que faciliten les trobades i la comunicació en aquest tipus d’associacions. Mercè Framis mostrà la necessitat de disposar d’una organització bàsicament professional, cosa que Unima no pot satisfer del tot, donat el seu caràcter ampli i obert als no professionals. Li contestà Teia Moner indicant que abans ja existia una Comissió Professional dins Unima per tractar aquests temes. També s’indicà com a França la Unima coexisteix amb Thema, una organització purament professional, amb la qual ha establert uns acords de col·laboració complexos i molt treballats entre les dues. Representants de l’Associació de Titellaires de Roquetes (Nou Barris), presents a la reunió, van mostrar el seu interès de pertànyer a Unima, tot i no ser professionals.
Hi hagué després una sèrie d’intervencions puntuals sobre qüestions pràctiques de procediment, i finalment arribà l’hora d’elegir els quatre membres d’aquesta primera comissió provisional encarregada de tirar endavant el projecte. Eugenio Navarro proposà quatre noms: Diego Murciano, Helena de Sola, Xesco Quadras i Pere Bigas. La proximitat de Diego Murciano amb el Poble Espanyol i amb Jacques Trudeau, Secretari General de la Unima Internacional, i la bona disposició del mateix Diego en assumir aquesta responsabilitat, recolzaven la proposta. Com que no es van proposar més voluntaris com a possibles candidats per a aquesta tasca, es va fer una votació a mà alçada i el quartet fou acceptat per unanimitat.
Comissió. Esq.dret., Diego Murciano, Helena de Sola, Xesco Quadras i Pere Bigas. Foto Jesús Atienza.
La reunió acabà en un clima de gran optimisme i amb moltes ganes de tirar endavant aquesta nova etapa d’Unima Catalunya.
