Jaume Mateu “Tortell Poltrona”, Montse Trias i el seu equip estan convertint el Festival Circ Cric en una referència de les arts parateatrals. Amb el circ com a centre i a banda dels concerts, que enguany ocupen una bona proporció del programa, s’hi han programat espectacles més purament teatrals, com el de divendres passat de Sergi López, i de dansa, amb Claire Ducreux i Toni Mira, de la companyia Nats Nus. Nico Baixas, que també va actuar divendres després de Sergi López, va representar un gènere, entre els titelles i la performance, que ell mateix està renovant amb força.
Baixas ha passat de La guinda, espectacle heretat de la seva mare, Teresa Calafell, a crear un extens alfabet de signes. Guants Mans Show, títol amb el qual es va presentar al Circ Cric, és una mostra breu d’aquest llenguatge que s’articula amb els dits i amb les mans i amb el qual Baixas arriba a compondre frases que formen un discurs complex. No es tracta d’una història, no hi ha peronatges en el sentit més tradicional ni tampoc dramatúrgia, sinó una abstracció.
Nico Baixas recorre a un videojòquei per projectar la imatge del seu treball de prop, de manera que, congelant cada figura i combinant-les calidoscòpicament, es formin una espècie de murals de seqüències de signes. Com en tota obra abstracta, el significat depèn més de la mateixa composició que de la interpretació que vulguem fer-ne, és hermètic; però en aquest cas hi ha alguna cosa més, anterior a tot plegat, que obre una porta a la manera de percebre-ho: al capdavall, el que produeix l’abstracció és un element essencialment figuratiu, les mans. Nico Baixas té unes mans fora del comú: les mans són personatges en el paper de mans i s’interpreten elles mateixes de tal manera que poden figurar un trencament, tensió, cargolament, amor, poder, domini, odi, terror, laxitud, equilibri…
Per aquesta capacitat d’expressar a través del propi cos, l’espectacle de Nico Baixas podria ser qualificat de circense (Jordi Jané ho va anomenar “contorsionisme digital”). Podríem parlar de teatre de titelles, ja que la figuració passa per un element que s’abstrau de la seva pròpia realitat i s’essencialitza. En definitiva és un espectacle que, per definir-lo, demana descripcions molt més feixugues del que és en si: una proposta tècnicament potent amb una càrrega d’innovació molt refrescant, expressiva, soprenent.
Nico Baixas va actuar al nou espai de La Carpa Cuinetes de les instal·lacions de Sant Esteve de Palautordera del Circ Cric, amb una versió reduïda de l’espectacle.
