El dia 22 d’abril passat, al Festival del Circ Cric, s’hi va presentar oficialment el col·lectiu Somriures Nòmades. Amb aquest nom, que és tota una declaració d’intencions, un grup de cinc artistes, entre els quals el marionetista Pere Bigas, s’embarquen en una aventura que, molt aviat, els ha de dur a l’Àfrica. L’objectiu no és només portar els seus espectacles i la seva tècnica a altres països, sinó fomentar l’intercanvi artístic i, fins on es pugui, també social. Del que es tracta és de reconquerir una de les funcions de l’artista nòmada, el titellaire: la de fer de transmissor del coneixement popular.
En l’edició 2012, el Festival del Circ Cric, que se celebra a Sant Esteve de Palautordera, ha assumit nous riscos i, per tant, ha guanyat en ambició i importància. A part d’oferir una atractiva programació per als matins dels caps de setmana (dins la qual es va presentar Somriures Nòmades), també ha pensat en espectacles experimentals com el de Nico Baixas (8 de juny) i concerts d’una magnitud considerable, com el de Mishima, el cap de setmana passat, el de Francesc Pi de la Serra, una setmana abans, o Mazoni, La Troba Kung-Fú i Sidonie, que actuaran properament. Els organitzadors demostren que volen seduir un públic ampli, més enllà de l’àmbit estrictament comarcal, perquè es desplaci fins a la falda del Montseny. Fins ara, dins el circuit del circ i dels espectacles infantils, el Cric se’n sortia molt bé; la programació del Festival d’enguany està aconseguint situar les instal·lacions de Sant Esteve de Palautordera al mapa general de la cultura del país.
Com va anar la presentació al Festival del Circ Cric?
La nostra presència al Festivalet del Circ Cric va significar sortir de la cova de les idees i presentar i defensar el projecte, per fi, públicament. Tot l’equip hi era present i vam portar el camió “tunejat” amb adhesius, panells informatius i l’escenari, vam treure els titelles, els malabars i alguns personatges de carn i òssos que es van dedicar a jugar i interaccionar amb el públic. Vam constatar que el projecte engresca i vam fer un munt de contactes.
De Pallassos sense Fronteres a Somriures Nòmades. Com heu fet aquest pas?
El vincle de Somriures Nomades amb Pallassos sense Fronteres és triple: en primer lloc, personal, perquè jo ja havia col·laborat amb Caravanes del Riure a Kosovo i al Líban; en segon lloc, perquè admirem la trajectòria i la feina de Pallassos sense Fronteres, tota una referència per a nosaltres; i finalment, perquè un dels avaladors del projecte és en Tortell Poltrona, fundador de Pallassos.
Què voleu fer amb Somriures Nòmades?
Somriures Nòmades és un projecte sociocultural i audiovisual itinerant en el qual els titelles, el pallasso, el circ, la música i l’animació infantil porten somriures arreu del món (primer, l’Àfrica!), en col·laboració amb artistes locals i internacionals. A bord del camió de bombers Dream Warrior, utilitzarem les arts escèniques i l’intercanvi artístic com a eines per a la transformació social.
Com?
Aproximant-nos a tradicions i artistes locals per aprendre, compartir i col·laborar en espectacles conjunts (titellaires, músics, narradors orals, artistes tradicionals, pallassos, malabaristes, grups de dansa, circ o teatre, etc.). Per tant, tenim previst fer tallers creatius vinculats al món de les arts escèniques de la mà d’associacions i col·lectius locals. Això és el que anomenem “Artist Truck”, una plataforma per rebre a artistes que vulguin sumar-se al projecte. D’altra banda, també volem reivindicar el patrimoni cultural dels pobles a través de la difusió del material audiovisual recollit durant el viatge, que en diem “Projecte Audiovisual”.
Com s’organitza internament Somriures Nòmades? Com es finança?
Som una entitat sense ànim de lucre. Intentem sempre prendre les decisions buscant el consens de tot l’equip i recollint les sensibilitats de tots i totes. Pel que fa al finançament, aquest estiu farem una mica de calaix amb actuacions arreu de Catalunya, estem treballant per a aconseguir patrocinadors privats, toquem ferro perquè una sol·licitud de subvenció que acabem de demanar arribi a bon port, estem engegant una campanya de crowdfunding i, un cop haguem arrencat i es vegi la feina que fem, tenim confiança que molta gent decidirà donar-nos suport individualment, amb donacions, i que el projecte audiovisual engrescarà algun mitjà de comunicació a comprar-ne els drets d’emissió. En un altre àmbit, considerem que si el projecte tira endavant serà també perquè molta gent se’l faci seu, motiu pel qual obrim el camió i el projecte a qui s’hi vulgui sumar de dues maneres: a través de l’Artist Truck, que, com et deia, està dirigit als artistes que desitgin venir a regalar el seu art al nostre costat, i als viatgers i famílies que vulguin venir a fer una una part del camí amb nosaltres; que seria l’Hostel Truck.
Quants sou?
Els que ens embarquem cap a l’Àfrica som cinc persones: en Toti Roger, emprenedor inicial, president de l’associació, xofer i animador infantil; la Raquel Batet, infermera i música; l’Elena Molina, camerògrafa i responsable del projecte audiovisual; en Bruno Valls, pallasso, malabarista, titellaire i “ombrista”, i jo mateix, que sóc titellaire, m’ocupo de la logística i faré de cronista.
Però també deveu tenir col·laboracions externes…
Bé, a Barcelona hi tenim tot un equip de suport: la Serena Stefanoni, cap de premsa i editora audiovisual; la Patrícia Messa, cap de projectes; l’Oriol Casals, gestor i responsable econòmic, i el Víctor Caballé, productor, enllaç amb empreses i patrocinadors. Però insisteixo que qualsevol artista i/o viatger pot sumar-se a la ruta africana gràcies a la plataforma Artist Truck o a la fórmula Hostel Truck!
Teniu espectacles concrets per presentar?
A dia d’avui tenim dos espectacles preparats: un de titelles de fil i de guant titulat El tresor del pirata i un altre d’animació infantil que es diu Vergonya???. També tenim a punt un taller de malabars. De cara a l’Àfrica, afegirem al nostre repertori un espectacle de teatre d’ombres i un altre que combinarà el pallasso amb els malabars i el circ. Això a part dels tallers de construcció de titelles amb materials reciclats i de teatre d’ombres.
Dit això, vull remarcar que, com que l’intercanvi artístic és un dels pilars del projecte, els espectacles a l’Àfrica s’hibridaran i mutaran, aniran transformant-se segons les col·laboracions que anem establint. Per una banda, provarem sempre d’engrescar els artistes del llocs que visitem perquè actuïn amb nosaltres. I per l’altra, els artistes d’aquí Catalunya i de tot el món que se sumin al projecte per temporades aprofitant la plataforma Artist Truck aportaran els seus números, habilitats o, fins i tot, espectacles.
Explica’ns coses del Dream Warrior…
És un camió de bombers de Suïssa, de la marca Magirus Deutz (avui dia Iveco) amb motor alemany. Tot i els seus vint-i-cinc anys d’edat, només té 40.000 km, 8.000 dels quals es van fer en dos viatges a través del Sàhara pel Nadal del 2010 i del 2011. Es tracta d’un camió amb tracció permanent a les quatre rodes, amb reductora i bloquejos de diferencials, tant posterior com total.
Amb el Dream Warrior podem fer camí de manera autònoma transportant tot l’equip educatiu i logístic per desenvolupar tots els programes. Podem accedir a llocs on el transport públic no arriba. A més, ens servirà d’habitatge: disposa d’aigua freda i calenta, neveres, dutxa, calefacció i cuina de gasoil, armaris i espai perquè vuit persones hi puguin dormir còmodament. També té un generador de corrent de 2.000 W – 220 V, plaques solars i sistemes electrònics de navegació.
Uau! I fins que no us en aneu a l’Àfrica, què en fareu?
Com et deia, aquest estiu farem uns quants “bolos” per fer calaix per al projecte, però els més immediats són el dissabte 19 de maig al migdia, al Moll de la Fusta, on estrenarem l’obra de titelles El tresor del pirata, i l’endemà, dia 20, serem tot el dia al Parc de la Ciutadella per la Tamborinada, i allà farem l’espectacle d’animació infantil Vergonya??? al migdia, més tard el taller de malabars i, a les 17 h., l’espectacle de marionetes. Ens reconeixereu pel camió de bombers! Us hi esperem!
Genial!!! Molta sort i ànims a aquests nous aventurers del s.XXI!